#vagadefam i #ganesdejustícia
El dejuni és l’acció política no violenta més contundent
Portaveu dels presos polítics en vaga de famDimecres 5 de gener. Locutori 4 de Lledoners. Tinc davant meu els quatre presos polítics per a qui faré de portaveu durant la #vagadefam. Així, amb el coixinet que, avui en dia, precedeix els missatges i les accions polítiques per “acomodar-los” a Twitter i altres xarxes socials, i que serveix per fer recerca de tot allò que es diu al voltant del que s’hi posa al darrere.
Curiosament, jo hi hauria escrit #ganesdejustícia. Perquè aquesta vaga de fam, aquest deixar de menjar, s’ha convertit en un forat a l’estómac que senten els membres de la societat catalana que aspiren, legítimament, a viure en un país millor i lliure. Aquest deixar d’ingerir aliments en realitat ens posa al plat la tendència a la desnutrició social amb què els estats que volen imposar la seva voluntat paren la taula dels votants.
A la dreta del coixinet, aquestes tres paraules reclamen que tots plegats, independentistes i no independentistes, reflexionem sobre la defensa dels drets fonamentals que ha d’emparar la carta magna del 78. El Jordi Turull, el Jordi Sànchez, el Josep Rull i el Quim Forn tenen un doble objectiu. El primer és posar en evidència un bloqueig malintencionat del Tribunal Constitucional, que ha acceptat el 100% dels seus recursos d’empara per deixar-los, injustament, desemparats. Perquè si no resolen, en un sentit o en un altre, no poden anar a buscar justícia a Europa.
Tres dies després d’iniciar la #vagadefam, el TC va anunciar que començaran a donar respostes després de festes, per no entorpir el Tribunal Suprem. I, com diuen els presos polítics, aquesta és la prova fefaent que actuen en favor de part, afavorint el Suprem, que és l’òrgan de justícia contra el qual s’han presentat els recursos. Això sí, aquest calaix del TC, que sembla un forat negre quan es tracta de donar respostes als presos polítics, tancat un any sencer, ara resulta que, com a mínim, s’ha obert. Ni que sigui perquè el TC expliqui el seu calendari.
L’altre objectiu dels presos polítics en #vagadefam és que tinguem clar que s’estan vulnerant drets fonamentals. Per exemple: l’article 24.2 de la Constitució espanyola, que ha de protegir el dret a tenir un procés sense dilacions indegudes. Encara més quan els afectats de la vulneració no han estat jutjats, tenen a favor la presumpció d’innocència i estan en presó provisional. TC en mà, encara és més prioritària una resposta diligent.
Com s’ha dit, la #vagadefam és l’acció política no violenta més contundent, per no dir l’única, que tenen a l’abast els nostres presos polítics. I s’acabarà quan ells considerin aconseguit l’objectiu: remoure les consciències dels demòcrates, siguin del signe que siguin, i assenyalar aquesta ja famosa porta del darrere de la justícia espanyola per la qual entra un corrent d’aire que fa fredor. Soc “la seva veu” en la #vagadefam, però una veu més, que se suma a moltíssimes altres, en el #ganesdejustícia.