Urnes, urnes, urnes

EL QUE TENIM. El principal tresor que tenim, el gran patrimoni polític i social del procés, és la consulta del 9 de novembre. El dret a decidir s’ha instal·lat tan còmodament en la nostra mentalitat col·lectiva que, per molts catalans, independentistes o no, la consulta ja és més aviat una qüestió de dignitat, un aval de la nostra majoria d’edat. Això és el que ens fa ser nació. I ser nació, de retruc, és el que ens dóna dret a decidir el nostre futur. Aquesta és la premissa a la qual donen suport CiU, ERC, ICV, la CUP, bona part del socialisme català, els sindicats majoritaris, diverses associacions patronals, les cambres de comerç i centenars d’entitats de tota mena fins a formar un ampli cos social que, segons les enquestes, representa prop del 80 per cent de la població catalana. Això és el que tenim, el que hem aconseguit. Això és el que hem de preservar per damunt de tot.

ALTERNATIVA. El procés polític que ens condueix cap al 9-N és immaculat. Es basa en una majoria parlamentària legítima, en una llei de consultes que ha superat -de moment- tots els filtres i en un consens social ampli. L’Estat pot brandar tant com vulgui la Constitució; però ningú a Espanya pot creure que es pugui imposar una solució contra la majoria absoluta del Parlament i de la població catalana. Encara que el bloc sobiranista presenti dubtes, esquerdes i febleses, no és concebible una majoria alternativa al nostre país. Si Espanya vol evitar la consulta, està abocada a una suspensió de l’autonomia catalana, la qual cosa deixaria sense garanties democràtiques set milions i mig de ciutadans europeus. ¿Pot Espanya permetre’s un escàndol semblant?

DETERMINI. En comptes de protegir aquest tresor que és el 9-N, alguns dels seus pretesos impulsors es dediquen a minar-ne les bases, dient que la consulta no es farà sense el permís de l’Estat, i aventurant plans B que només aporten incertesa i divisió. Estem d’acord en una data, estem d’acord a anar a votar. Les urnes són tot el que tenim. Votar sense acord amb l’Estat és un problema, esclar; per això hem de dedicar les pròximes setmanes, des d’ara fins al 9-N, a convèncer el govern espanyol que la pitjor opció que té sobre la taula és no deixar-nos votar. Ho hem de fer amb mobilitzacions, fent efectiva la força de la gent, dia rere dia; i ho hem de fer des del Govern i els partits, proclamant als quatre vents que la consulta es farà, que serà modèlica en la seva organització, i que si algú vol evitar-la no ho tindrà fàcil: abans haurà de desafiar un govern legítim, secundat per un Parlament democràtic. Aquesta ha de ser la nostra força, perquè no en tenim d’altra.