Urnes, cens i cobertura legal: passos a fer després de la data i la pregunta

BarcelonaCompte enrere per al referèndum. Un cop el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, hagi anunciat avui la data i la pregunta de la consulta, començarà la cursa d’obstacles que el Govern haurà d’afrontar per poder celebrar la votació. L’executiu, que fins ara ha optat per la discreció en tot el que està relacionat amb els preparatius del referèndum, té entre els principals reptes de cara als pròxims tres mesos completar la compra d’urnes, articular un cens vàlid i donar cobertura legal a una votació que haurà de fer front a la pressió judicial i a totes les traves que l’Estat -que guarda en secret els seus plans- està disposat a posar.

Tot i la discreció amb què es treballa i es vol continuar treballant, el Govern no estava disposat a renunciar al simbolisme d’anunciar la data i la pregunta a so de bombo i platerets. Una data que, tot apunta, serà o l’1 o el 8 d’octubre, i una pregunta que en els últims dies ha cobrat força que inclogui el concepte “república”: “¿Vol que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república?” és l’opció que s’espera que formuli Puigdemont al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, on compareixerà acompanyat del vicepresident, Oriol Junqueras -tots dos oferiran una declaració institucional en lloc de la roda de premsa prevista inicialment-, la resta de consellers i els diputats de JxSí i la CUP.

La inclusió o no del concepte “república” ha sigut, de fet, un dels pocs aspectes que han generat debat en el marc d’una negociació que ha sigut, en general, plàcida. La pressió de la CUP ha anat més enfocada a precipitar l’anunci de la data i la pregunta per “aportar elements de credibilitat” al Procés un cop aprovats els pressupostos que no pas al contingut del mateix anunci. En el fons, resumeixen fonts dels diferents partits sobiranistes, ningú deixarà de donar suport al referèndum en funció de quina sigui la data o la pregunta. Això ha donat cert marge de maniobra a Puigdemont, que -tot i escoltar tothom- ha conduït principalment en privat tot aquest debat.

Tanmateix, durant aquests mesos sí que s’ha parlat sobre la conveniència o no d’incloure a la pregunta el concepte “república”. Aquesta opció era ben vista per ERC i la CUP -que hi veien una via per atraure la participació dels votants dels comuns-, però generava certs anticossos en alguns sectors del PDECat, recelosos de les connotacions històriques (el record de la Guerra Civil) que, entenen, té. Malgrat tot, però, ningú ha volgut convertir aquest aspecte en un debat determinant.

Un cop situat al calendari l’horitzó del referèndum, doncs, l’executiu té encara al davant el més difícil, aconseguir que efectivament es voti i que el resultat sigui vinculant. L’organització del referèndum requereix que s’accelerin les adjudicacions necessàries quan falten menys de quatre mesos per a la votació. El departament de Governació té -vinculades sobre el paper a unes hipotètiques eleccions- dues licitacions en marxa: la de les urnes i la dels sobres i les paperetes. Però encara en queden d’altres de molt rellevants, com la campanya de publicitat institucional o el tractament de les dades en la jornada electoral.

Amb el Tribunal Constitucional i la fiscalia -que ja s’ha querellat contra la consellera Meritxell Borràs per haver obert el concurs de les urnes- observant amb lupa qualsevol mesura que serveixi per impulsar el referèndum, el Govern ja es prepara fins i tot per assumir directament alguns dels serveis que habitualment haurien encarregat a empreses externes. En aquest context, els funcionaris ja han mostrat dubtes que el Govern ha intentat calmar. De moment, la mesa de contractació encarregada d’escollir les empreses que podrien fabricar les urnes ja no l’han format funcionaris sinó els quatre secretaris del departament de Governació.

La llei de transitorietat

Si no hi ha un gir de guió de 180 graus i el govern espanyol -que no ha revelat els seus plans- manté el bloqueig, el referèndum se situarà al marge de la legalitat espanyola. Aquí és on guanya importància la llei de desconnexió, que JxSí i la CUP encara no han tancat. Es presentarà públicament abans de l’estiu, però no s’aprovarà al Parlament fins a principis de setembre per intentar ajornar l’acció del TC. De fet, el principal dubte que hi ha ara entre els partits sobiranistes és si separen la llei de referèndums de la llei de desconnexió o si les presenten conjuntament. Sigui com sigui, quedaran aprovades per lectura única gràcies a la reforma del reglament del Parlament impulsada per JxSí i la CUP -molt criticada pels grups de l’oposició.

La llei de referèndums definirà les garanties amb què afronta el Govern la convocatòria de la consulta i, entre altres coses, farà públic el cens electoral o el nivell de vinculació que es demanarà als ajuntaments. Fonts sobiranistes expliquen que no s’inclourà una obligació explícita de col·laboració als alcaldes perquè la Generalitat considera que té prou locals per afrontar la negativa d’alguns consistoris a obrir els col·legis electorals.

Pel que fa al cens, tothom coincideix que és una de les joies de la corona. Es preserva en secret i l’únic que es fa transcendir des dels partits independentistes és que no passarà com en la consulta del 9-N, quan el cens es va anar creant a mesura que els ciutadans anaven votant. Aleshores, abans que el TC prohibís la consulta s’havia optat per fer servir el Registre de Població, tal com es va establir en la llei de consultes no referendàries (ara anul·lada). Una opció que es torna a valorar ara. I, en paral·lel a la preparació del referèndum, el Govern continua dissenyant les estructures d’estat i el Parlament té pendent d’aprovar aviat les lleis de la Hisenda pròpia i de la seguretat social.

Superar la cursa d’obstacles, però, requereix un factor que no depèn només del Govern: la mobilització ciutadana. Fins ara, el sobiranisme ha sortit al carrer sempre que se l’ha reclamat, també en els últims mesos, de visites constants als tribunals. Diumenge, ja amb la data i la pregunta a la butxaca, les entitats han convocat una mobilització que confien que sigui multitudinària a favor del referèndum. La primera de moltes ara que arriba la fase resolutiva del Procés.