Urkullu creu que la "fragilitat del model d'Estat" s'ha de superar amb un "nou consens" que reconegui la plurinacionalitat

El conflicte català ha sigut un dels temes destacats en els discursos dels presidents autonòmics

El lehendakari, Íñigo Urkullu, aquest dilluns durant el missatge de Cap d'Any
Ara
31/12/2018
3 min

BarcelonaEl conflicte català ha tornat a ser enguany un dels temes centrals en els discursos dels presidents autonòmics durant el missatge de Cap d'Any. Després que el cap de l'executiu català, Quim Torra, fes ahir una crida a la unitat per fer efectiu el "mandat democràtic de llibertat" durant el 2019, el lehendakari, Íñigo Urkullu, ha reclamat aquest dilluns un pacte entorn de la Constitució i d'un model d'estat que reconegui la plurinacionalitat de l'estat espanyol. Al seu entendre, aquest és el camí per superar la "fragilitat de l'Estat". En el mateix sentit, el president ha expressat el seu desig per "avançar" durant el 2019 en l'autogovern basc.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Urkullu ha admès que a Euskadi també hi ha "problemes, desacords i divisions" però ha posat en valor la seva "estima" pel "model" basc, una forma de resposta "diferent" basada en el "respecte, la moderació, el diàleg, la confiança i l'acord". Es tracta, ha recalcat, d'un "model propi que funciona i ha donat resultats", ja que tal com ha indicat, avui el "microclima polític basc és positiu i constructiu", "almenys en major mesura" que en altres llocs , cosa que, ha afegit, s'ha d'"aprofitar".

El lehendakari ha recordat que 2018 ha sigut l'any de la desaparició definitiva d'ETA, fet que ha qualificat de "fita històrica". El repte per al 2019, ha dit, és "millorar": "Avançar en el compromís amb la memòria, les víctimes i la convivència", aconseguir "més i millor ocupació" –principal "desig" del govern basc per a l'any que ve– i "seguir invertint en igualtat entre homes i dones".

Feijóo insisteix en els valors de la Constitució

El president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ha fet èmfasi en els valors de la Constitució i la Transició espanyola i ha afirmat que el seu govern "no callarà" davant els "atacs sistemàtics" a la carta magna. Així, el president popular ha criticat els que "intenten minar la democràcia" i ha posat Galícia com un exemple de "convivència".

En la mateixa línia, el president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, ha considerat la comunitat autònoma que lidera com un "oasi de convivència i racionalitat". En el seu discurs de Cap d'Any ha subratllat les diferències respecte als "problemes" d'altres territoris i, sobretot, de les "bogeries d'alguns", en referència a Catalunya. Revilla no s'ha mossegat la llengua a l'hora d'afirmar que als que continuïn per aquest camí se'ls ha "d'aplicar el reglament".

Per la seva banda, el president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, ha assegurat que la llibertat d'Espanya "està per sobre de qualsevol ideologia política". Ha posat èmfasi en la "igualtat absoluta" entre ciutadans que es desprèn de la Constitució i ha rebutjat que s'intenti avançar pels seus "canals" en lloc de fer-ho per "l'autopista central".

Díaz anuncia una nova etapa amb un govern de dretes

Per la seva banda, la presidenta andalusa en funcions, Susana Díaz, ha deixat de banda el conflicte català i en el seu discurs d'ahir va alertar de la nova etapa al govern de la comunitat, que pot acabar sent de dretes i amb el suport de Vox. Díaz va alertar de l'"amenaça" dels que "aposten sense embuts per un buidament de l'autonomia i la mutilació de les competències", i va lamentar que ni Espanya ni Andalusia són ja "un territori aliè" a l'auge a Europa del "populisme i els nacionalismes egoistes" que, al seu parer, amenacen els ideals de llibertat, els drets i les conquestes socials.

Al seu torn, el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, va apel·lar ahir a la classe política per "recuperar els consensos perduts", i va apostar per un Estat "en què tothom tingui el seu lloc i trobi el seu lloc", i va insistir en el respecte a la Constitució de 1978 i la unitat d'Espanya.

stats