Urkullu té pressa per tenir govern al mes de setembre
El Parlament s’activarà a l’agost i vol tenir pressupostos a l’octubre
VitòriaDurant la nit electoral a Sabin Etxea, una vegada ja es coneixia que PNB i PSE podrien governar amb majoria absoluta, Iñigo Urkullu va ser clar: “Des de ja comencem a treballar”. Dit i fet. Abans fins i tot que es proclamessin els resultats electorals definitius, els dos partits van anunciar per avui la convocatòria d’una reunió per “abordar la conformació d’un govern sòlid” de coalició. Els jeltzales volen que sigui una negociació exprés perquè el nou executiu basc pugui prendre possessió la primera setmana de setembre. Algunes fonts fins i tot parlen de l’última setmana d’agost.
Quan s’acreditin un terç dels parlamentaris de la cambra basca (25) començarà a córrer el temps per a la seva constitució: 20 dies. Amb 31 parlamentaris, el PNB controla la seva activació i sembla decidit a prémer l’interruptor just en el minut següent. Respectant els terminis legals, el primer ple de la legislatura es podria celebrar al voltant de la primera quinzena d’agost. Amb la configuració del nou govern per al mes setembre, els pressupostos de l’any que ve podrien aprovar-se ja al mes d’octubre, un cop se sàpiga com ha anat la recaptació de les hisendes basques i quin serà l’ingrés i el sostre de despesa per al 2021. El primer semestre la recaptació, per efecte de la pandèmia, va baixar un 13%. L’aliança entre PNB i PSOE, a més de venir de llarg, s’estén pel conjunt d’Euskadi (diputacions i ajuntaments) i, fins i tot, també arriba a Navarra, on Geroa Bai, formació de la qual formen part també els jeltzales, dona suport al govern foral de la socialista María Chivite. Tots dos partits han creat una xarxa de suports global que sembla a hores d’ara indestructible -no es pot oblidar que el PNB és soci preferent de Pedro Sánchez i aquí és on el PSE apareix com la baula més feble de la cadena.
El rumb dels socialistes bascos
La primera idea d’Idoia Mendia, secretària general del PSE, era, sense posar en discussió el govern amb el PNB, apostar per una negociació una mica més llarga i posar nerviós el seu soci amb l’objectiu de rascar més espais de gestió dins l’executiu basc. Tanmateix, el seu estancament electoral, que contrasta amb els bons resultats electorals del seu aliat, l’han obligat a fer marxa enrere en les seves expectatives. En l’anterior legislatura els socialistes comptaven amb tres conselleries d’onze i pilotaven tot just un 4% del pressupost total. No sembla que aquesta nova negociació li suposi un avanç respecte a la situació que ja tenia.
El lehendakari Urkullu no tindrà problemes per aprovar els pressupostos. El jeltzale volia un executiu fort que no depengués de tercers i ho ha aconseguit. Una altra qüestió ben diferent serà tirar endavant acords de país, consensos com els que es necessiten en aquests moments de pandèmia per emprendre la crisi sanitària i la reactivació econòmica. En aquest àmbit, si el lehendakari vol arribar a pactes de pes haurà de canviar d’actitud i preveure alguna cessió en polítiques de protecció social i per al manteniment de l’ocupació. En cas contrari es trobarà amb l’oposició de la majoria sindical basca (ELA i LAB) al carrer i de les formacions d’esquerra, liderades per EH Bildu, al Parlament.
Després de les eleccions del 12 de juliol en la política basca s’està començant a consolidar un canvi que ja es dibuixava els últims anys. D’un multipartidisme polaritzat per qüestions com la violència o la identitat nacional s’està evolucionant cap a un tauler amb un bipartidisme moderat representat per PNB i EH Bildu. Dos actors principals que representen dos models diferents d’entendre la gestió política: el primer des de la dreta i el segon des de l’esquerra. Un tauler de joc diferent que també afecta les relacions amb l’Estat: el PNB des de la defensa de l’autonomia, més enllà que en la teoria no renunciï all dret a decidirç, i EH Bildu advocant per la sobirania en la teoria i en la praxi sense renunciar a la creació d’una república basca.
Un canvi d’aliances?
La resta de partits, PSE, Elkarrekin Podem i PP+Cs, apareixen com a actors secundaris, però importants en les polítiques d’aliances per la seva funció de frontisses. A curt i mitjà termini la principal frontissa, el PSE, no canviarà el seu suport al PNB, però la possibilitat que ho pugui fer a llarg termini és el principal maldecap dels jeltzales. Com sempre en la política basca, un hipotètic canvi d’actitud dependrà de la consolidació de la convivència a Euskadi i de les necessitats del PSOE i, en aquest cas, dels comptes que faci el president espanyol, Pedro Sánchez. De l’evolució dels resultats electorals dels dos actors principals i de l’actitud dels partits frontissa dependrà que el que ara és alternativa al Parlament basc es converteixi en alternança a Ajuria Enea.
