Euskadi i Galícia ajornen les eleccions davant la crisi sanitària
Ambdós governs busquen una fórmula per suspendre els comicis previstos per al 5 d'abril
Vitòria / BarcelonaA pocs dies de l’inici oficial de la campanya electoral, els governs basc i gallec han anunciat aquest dilluns l’ajornament de les eleccions previstes per al 5 d’abril en ambdós territoris, que havien avançat per evitar que coincidissin amb les catalanes. Després d’una reunió al matí a Lehendakaritza en què han assistit les principals forces polítiques, el lehendakari Iñigo Urkullu ha cedit davant l’evidència de l’emergència sanitària i ha anunciat l'ajornament de les eleccions. Poc després, el seguia el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, d’acord amb les principals forces polítiques de la comunitat. A partir d’ara, tots a centrar-se en com aturar el coronavirus, que és la prioritat en aquest moment.
Feia dies que Feijóo advocava per posposar els comicis. "Per a mi les eleccions estaven desconvocades des de feia dies", ha assenyalat i ha destacat l’"ànim constructiu" de la reunió amb els partits, a què també ha acudit Ciutadans, tot i no tenir representació parlamentària. També Urkullu ha acabat assumint els imponderables de l’alarma sanitària, que entre altres coses impedeix la lliure circulació de persones i vulneraria, si es celebressin els comicis, sens dubte el dret dels ciutadans al sufragi. En la seva explicació del consens assolit amb el conjunt dels partits, Urkullu va remarcar que aquest acord "redueix el nivell d’angoixa social" de la ciutadania. A més, es va congratular que s’hagués adoptat per unanimitat i "altura de mires".
Fins dimecres de la setmana passada ni el lehendakari ni el PNB volien ajornar uns comicis la previsió de resultats dels quals els somreien: per al portaveu del govern basc, Josu Erkoreka, la qüestió no era damunt la taula, i per a Urkullu, parlar d’ajornament era una especulació. Per més que l’oposició reclamés suspendre les eleccions, des de Lehendakaritza i el PNB, amb un PSE callat, es negaven a fer el pas.
A partir de dijous i amb una extensió del virus ja en mode de pandèmia, el criteri canvia i l'ajornament ja s'argumenta amb la necessitat de dotar la decisió (insòlita i extraordinària) d’un marc jurídic amb què sustentar-la, ja que la llei no preveu la suspensió d’unes eleccions ja convocades. En definitiva, a més del consens dels partits (una circumstància sobre la qual no hi havia dubtes) el que es busca i la gran qüestió a dilucidar és quina fórmula fer servir per ajornar els comicis i després tornar-los a convocar.
En aquest sentit, el president gallec ha convocat els grups a una nova reunió demà, en què mostrarà un esborrany del decret per reprendre les eleccions des del moment en què han quedat suspeses: és a dir, sense haver de deixar que passin 54 dies (el termini habitual) per una nova convocatòria. La Junta Electoral haurà de donar també el vistiplau al decret.
Per la seva banda, el lehendakari es garanteix el dret de convocatòria. A partir de les diverses opcions plantejades en un informe elaborat pels serveis jurídics centrals del govern basc i presentat avui als partits, s’ha escollit la via del decret del lehendakari. És a dir, Urkullu promulgarà un decret d’ajornament abans del pròxim dijous, data prevista per a l’inici de la campanya, i després un altre per reprendre la campanya un cop superada l’alerta sanitària. El que deixen meridianament clar tant el conjunt de l’informe com la fórmula escollida és que en cap cas el lehendakari es veu desposseït de la seva potestat d’escollir la data futura. És a dir, s’hagués fet com s’hagués fet la suspensió, la nova data la determinaria el lehendakari en exercici de les seves atribucions constitucionals i estatutàries.
Quina pot ser la nova data? Les eleccions a Euskadi s’activaran de manera immediata un cop aixecada la declaració d’emergència sanitària. En aquest moment, es procedirà a convocar-les per al primer diumenge que sigui possible, atenent el que preveu l’article 46 de la llei 5/1990 d’eleccions al Parlament de Vitòria. No queda clar què vol dir el terme "el primer diumenge que sigui possible", ni si hi haurà o no campanya electoral. Al seu torn, Feijóo ha insistit que no convocarà eleccions fins que s’aixequi l’estat d’alarma a tota Espanya i l’estat d’emergència sanitària a Galícia, i això fa incerta la data.