El mar de dubtes d’Urkullu sobre l’ajornament de les eleccions basques pel coronavirus

VitòriaLa crisi del coronavirus està creant a Euskadi i sobretot a ciutats com Vitòria –qualificada com a zona vermella de contagi comunitari–, un estat d’absoluta excepcionalitat. Les restriccions i la preocupació estan trastocant l’economia, les relacions socials i les personals. En definitiva, està posant potes enlaire la vida de la ciutadania basca. Una situació que està a les antípodes del clima més idoni per fer una campanya electoral. La cita amb les urnes és el 5 d’abril i la campanya comença d’aquí una setmana. O no.

Davant d’aquest panorama, no són poques les veus que creuen que celebrar les eleccions seria una temeritat, que seria una campanya sense garanties i que no es garantiria la participació ni el sufragi. I Iñigo Urkullu és ara mateix un mar de dubtes. El lehendakari tenia la prerrogativa d’anticipar els comicis i així ho va fer. Els va convocar sis mesos abans del que tocava i ningú ho va entendre. Només ell i els partits que formen el govern basc van justificar l’avançament. La suspensió no depèn ja d’ell, sinó de la Junta Electoral Central i del govern espanyol. Seria una mesura excepcional perquè mai abans s’ha decidit, ni tant sols amb els atemptats de l’11-M, però tampoc és una línia vermella. Es podria aplicar, per exemple, la declaració de l’estat d’alarma prevista a l’article 116.2 de la Constitució, en què se cita expressament casos de "crisis sanitàries, tals com epidèmies i situacions de contaminació".

Les decisions, dia a dia

Des d’un punt de vista exclusivament partidista, el lehendakari sap que ajornar les eleccions a la tardor –complint amb el calendari que ell mateix va modificar– el podria perjudicar electoralment. Les enquestes auguren un creixement del PNB i coincideixen que no tindria problemes per aconseguir la majoria absoluta amb el PSE el 5 d’abril. Aquest era i és el seu gran objectiu confés per a l’avançament electoral. El coronavirus, però, s’ha creuat en el camí traçat.

Si s’exceptua que ha encarregat 24.000 guants per protegir els membres de les meses electorals, el govern basc actua en aquesta qüestió dia a dia, sense avançar-se als esdeveniments i veient com evolucions la pandèmia. Si dimarts el portaveu de l’executiu, Josu Erkoreka, assenyalava que la suspensió de les eleccions no estava sobre la taula, aquest dimecres el lehendakari ja ha deixat la porta entreoberta davant d'"un moment especialment delicat", ha dit. Tots els escenaris estan oberts. Menys dubitatiu s'ha mostrat el lehendakari quan ha advertit l’oposició perquè no faci una batalla política de l’alarma mèdica. Urkullu els ha vingut a dir que l’important és la salut pública i no els càlculs electorals, tot i que en aquesta precampanya totalment mediatitzada pel coronavirus la immensa majoria dels candidats estan llançant un missatge d’unitat.

Més enllà de la previsió que fan els epidemiòlegs, que preveuen que el pic més alt de contagis es pugui produir en dues o tres setmanes, el cert és que, amb l’escenari que existeix avui a Euskadi, es fa molt difícil el desenvolupament d’una campanya electoral. Vitòria –com Basauri, Balmaseda i Labastida– tenen totes les seves escoles, ikastoles, instituts, universitats i centres cívics tancats fins al 23 de març. Són els llocs on dues setmanes més tard han de votar desenes de milers de persones. Hi ha crides perquè la gent no es mogui de casa si no és estrictament necessari i restriccions per a les reunions amb grans aforaments, i ahir Urkullu recordava que aquí s’hi inclouen els actes polítics a Vitòria.

Per la seva banda, el president de la Junta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ho té clar: s'haurà de demanar a la Junta Electoral i al govern espanyol l'ajornament de les eleccions "si estan en risc la salut pública i el dret a sufragi de tots els gallecs". Per al president gallec, posar sobre la taula i a debat polític aquesta qüestió és "raonable". Per a Urkullu, en canvi, la situació és més complexa.