Urkullu convoca per al 21 d'abril les eleccions de la 'photo finish' entre Bildu i el PNB

BarcelonaEl PNB ha guanyat totes les eleccions forals que s'han celebrat fins ara. De fet, ha estat la força més votada en tots els comicis, excepte a les espanyoles del 1993, 2008, 2015, 2016 i 2023 i a les europees del 1987. És a dir, ha guanyat 42 de les 48 eleccions que hi ha hagut en democràcia a Euskadi. Però la seva hegemonia es pot acabar als comicis al Parlament basc que l'actual lehendakari, Iñigo Urkullu, ha convocat aquest dijous i que tindran lloc el 21 d'abril. A les últimes eleccions, EH-Bildu es va acostar com mai al PNB (els van separar només un miler de vots a les últimes generals) i per primer cop en quatre dècades és factible que els jeltzales perdin el primer lloc. Les últimes enquestes així ho apunten. Però subestimar la fortalesa del PNB és un mal negoci. També estava contra les cordes el 2011 i el 2009 i va acabar guanyant amb contundència, tot i que en la segona va perdre el govern amb un inèdit pacte entre socialistes i populars fruit de la il·legalització de Batasuna: és l'únic període en què no ha governat el País Basc.

Urkullu ha comparegut en roda de premsa després de comunicar la data a la presidenta del Parlament i als líders dels grups parlamentaris. "Era l'última data disponible", ha explicat amb el seu habitual to seriós. Ha argumentat que no volia fer-les coincidir amb les europees, perquè tota la importància se l'emporti Euskadi, i ha recordat que el 28 d'abril comencen les festes de Sant Prudenci a Àlaba.

Per mirar d'evitar el sorpasso, el PNB ha mogut fitxa i ha designat Imanol Pradales com a candidat en detriment de qui ha exercit de lehendakari des del 2012: l'Euzkadi Buru Batzar que presideix Andoni Ortuzar va veure prou desgastat Urkullu per buscar-li substitut. "Soc un home de partit", ha subratllat Urkullu, fugint de qualsevol crítica al relleu: "El PNB era lliure d’adoptar la decisió que considerés millor per al futur. Res més a dir". Si hagués repetit un altre mandat s'hauria convertit en el lehendakari més longeu, atès que José Antonio Ardanza va ocupar el càrrec catorze anys.

A mesura que han anat passant els anys des que ETA va anunciar la fi –ja en fa tretze–, el món abertzale ha anat guanyant terreny al PNB i els jeltzales han considerat que ara calia canviar de timoner per mantenir el mateix rumb. Pradales es presenta com una mena de relleu natural d'Urkullu (des del PNB s'han encarregat de recalcar que el primer va ser alumne del segon, mestre de professió, en una ikastola) i l'estratègia electoral serà la mateixa dels últims anys. Davant la dificultat de competir pel flanc nacionalista, intentarà eixamplar l'electorat a costa del constitucionalisme, buscant el suport de potencials votants del PP i del PSE-EE i erigint-se en el vot útil davant l'ascens de l'esquerra independentista. I no seria estrany que sigui el PNB qui en campanya més assenyali el passat del seu rival.

EH-Bildu també ha optat per una cara nova. Peio Otxandiano representa la "nova generació" que busca Bildu per intentar arribar per primera vegada a la presidència, tot i que ja feia temps que era l'ideòleg principal del partit. El coordinador general de Bildu, Arnaldo Otegi, es va apartar de la cursa per ser president dies abans que s'anunciés la candidatura d'Otxandiano amb la idea de buscar perfils joves que no tinguin motxilles tan pesants com la seva. Les enquestes apunten a un frec a frec entre Bildu i el PNB per ser primera força a les urnes i tot indica que seran els pactes postelectorals, preferentment amb els socialistes, els que acabaran decantant la balança. La mala notícia per a Bildu és que, de moment, el secretari general i candidat dels socialistes bascos, Eneko Andueza, que també debuta com a cap de llista, no té cap intenció de pactar-hi. I tot fa preveure que el PSE, que ha estat soci de govern del PNB els últims set anys, tornarà a tenir la clau de la governabilitat. "El PSOE no farà lehendakari un candidat de Bildu ni hi signarà un acord de govern", va assegurar en la presentació de la seva candidatura. Una advertència que no ha deixat de repetir en totes les intervencions.

El termòmetre basc

Com passa amb Catalunya, les eleccions al País Basc són un bon termòmetre de la salut del PSOE en l'àmbit estatal. I aquestes seran el segon test després de la patacada als comicis gallecs. Diumenge els socialistes van caure fins als nou diputats, cinc menys que el 2020, en el pitjor resultat de la seva història a Galícia. Un nou revés que el PP s'esforça a relacionar amb l'aposta de Pedro Sánchez per l'amnistia. Els socialistes confien a prendre vots per l'esquerra després que Sumar i Podem, que va aconseguir sis diputats als comicis del 2020, hagin trencat negociacions i hagin anunciat aquesta mateixa setmana que es presentaran separats amb Miren Gorrotxategi com l'única aspirant que repeteix de tots els candidats.

Després dels ridículs resultats de Sumar i Podem a Galícia, el PSE aspira a convertir-se en el vot útil de l'esquerra no independentista per condicionar el nou govern. El PP, eufòric amb la majoria absoluta de Galícia, aposta per incrementar els seus sis escons de la mà d'un moderat que també debuta, Javier de Andrés. I ho vol fer seduint els votants socialistes descontents per les "concessions" a l'independentisme català i postulant-se així com l'única força que garanteix la unitat de l'Estat. Un mal resultat dels populars podria reactivar les veus que demanen un discurs més dur per evitar el creixement de Vox, que el 2020 es va estrenar al Parlament basc amb la diputada Amaia Martínez i que ara presenta Nicolás Gutiérrez, el president del partit a Biscaia.