La universitat més sovintejada pels presidents de la Generalitat

BarcelonaÉs habitual que el president de la Generalitat es deixi veure a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), encara que aquest any Pere Aragonès no ha pogut assistir-hi. L'ARA ha conversat amb els últims cincs caps de l'executiu català per conèixer la importància que atorguen a aquestes jornades, nascudes com una eina de resistència contra la dictadura franquista. L'espai ha esdevingut sovint una oportunitat per desenvolupar idees polítiques en un ambient més acadèmic i menys marcat per la picabaralla entre partits.

José Montilla: "Cal un esforç per evitar l'excessiva identificació de l'UCE amb l'independentisme"

El socialista José Montilla rememora els "orígens remots" de l'UCE en unes activitats "iniciades l'any 1968". Al seu entendre, aquesta, la 54a edició, és "una demostració de tenacitat i de resistència". La importància d'aquesta "peça important en la lluita antifranquista" rau, específicament, en "l'afany de debat des d'una visió catalanista integradora". Recorda haver-hi participat el 2009, amb les deliberacions del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut com a teló de fons.

Quina ha de ser la seva importància de cara al futur? Segons l'expresident, s'ha de "reforçar la seva orientació acadèmica i científica" i "coordinar les seves activitats amb el conjunt de les universitats catalanes". Amb tot, expressa una crítica: considera que cal un "major esforç" per evitar "l'excessiva identificació" de l'UCE amb "els moviments polítics que han optat per l'independentisme": "Fora bo que els catalanistes que no són partidaris de la independència s'hi poguessin sentir còmodes".

Artur Mas: "En els anys de la dictadura va ser un símbol de llibertat"

Artur Mas ha participat a l'UCE fins a tres vegades, però cap com a president, cosa que atribueix a dificultats per quadrar l'agenda quan liderava l'executiu. Segons explica, les seves tres compareixences a la universitat van coincidir amb les "tres idees força" de la seva trajectòria política. Va presidir la inauguració de les jornades de l'UCE l'estiu del 1999 per parlar del nou model de finançament en qualitat de conseller d'Economia. Després, l'any 2003, com a conseller en cap, per tractar sobre la proposta del nou Estatut d'autonomia. Finalment, en una tercera ocasió, el 2019, en una xerrada que va versar sobre el dret a l'autodeterminació, quan ja havia deixat la presidència. Mas defensa que la importància de l'UCE a nivell "històric" es troba "especialment en els anys de la dictadura", quan va ser un "símbol de llibertat i un espai per exercir el dret fonamental a l'expressió i el pensament lliures". Defensa a més que continua essent necessari com a "espai de reflexió" i "sense influència de les estructures de poder de l'Estat".

Carles Puigdemont: "Assistir a l'UCE des de l'exili té una significació especial"

"El coneixement de la visió catalana del món és un element del procés d'alliberament de la nostra nació", defensa l'expresident a l'exili Carles Puigdemont. D'aquí que després de "segles d'opressió i persecució espanyola contra les institucions catalanes, la llengua i la cultura", el catalanisme es conjurés "per revertir-ne els efectes i treballar per la normalització de Catalunya malgrat el franquisme i els seus aliats".

Per tant, per a Puigdemont el seu rol ha d'anar "lligat tant al seu origen fundacional com a la seva naturalesa única", i ha de ser "un espai de pensament" que "interpel·li el conjunt dels Països Catalans". L'expresident ha participat a l'UCE de diverses maneres. En va ser observador, també ho va cobrir com a periodista i hi va assistir com a ponent. Per exemple, quan era president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), alcalde de Girona i també com a president de la Generalitat a l'exili. "La presidència de la Generalitat és, a més del cap de l'executiu, una institució en si mateixa", recalca. Tenia una "significació especial el fet d'assistir a l'UCE des de l'exili", apunta: "Poder participar d'un esdeveniment que trenca barreres i fronteres", d'un caràcter "antirepressiu per naturalesa".

Torra: “Va ser un centre d’organització per als partidaris de la ruptura amb el franquisme”

L’expresident Quim Torra va participar a l’UCE en diverses ocasions. La més destacada pel context polític del moment va ser el 2019, quan “el país encarava la possible resolució de les sentències del judici” de l’1-O. “Calia enfocar bé com el país havia de reaccionar a aquella nova agressió del Regne d’Espanya contra la democràcia”, recorda. Va fer una aposta per la confrontació amb l’Estat. Per a Torra, l'UCE és una “eina necessària des d’un punt de vista acadèmic”, però també “cultural i polític”: “Es fa a Prada de Conflent, terra catalana, i és un focus d’atracció i irradiació cultural important”. Serveix, defensa, per “renovar idees, contrastar-les”.

En el passat, recalca, l'UCE va ser “cabdal per a la resistència política, acadèmica i intel·lectual al franquisme”, entre altres coses perquè se celebrava “sortint de l’estat espanyol” i “fora de les urpes que tot ho controlaven”. Es va convertir, al cap i a la fi, en un “centre d’organització per als partidaris de la ruptura amb el franquisme”, reivindica: “No pas de la renovació i el maquillatge que es va acabar imposant”.

Aragonès: “Tindrà el futur assegurat mentre segueixi alimentant un debat sa sobre Catalunya”

L’actual cap de l’executiu català, Pere Aragonès, encara no ha participat a l'UCE des que és president. Tot i això, assegura a l’ARA que espera ser-hi “quan sigui possible”. Per al president de la Generalitat, es tracta d’“un dels primers espais on es visualitza que el catalanisme comença a superar la fase de resistencialisme envers la dictadura franquista”, per iniciar una “etapa de reconstrucció nacional”.

En el mateix sentit, va ser un punt de trobada de figures “molt diverses” i especialitzades en “diferents disciplines”. Aragonès destaca a més que ja en democràcia hagi tingut la “capacitat de seguir actuant com un espai inquiet on es canalitzen bona part dels debats polítics i socials del país”. Aquest és a ulls del cap del Govern el seu principal atribut. Quina és la seva projecció per als pròxims anys? “En la mesura que tingui la capacitat de seguir alimentant el debat sa sobre el futur de Catalunya –expressa– i que ho faci atenent a la pluralitat i diversitat del catalanisme i pensant sempre en el país sencer, tindrà el futur assegurat”, conclou.