Units només per frenar el 9-N

BarcelonaEl control tàctic que manté el president de la Generalitat dels terminis per signar el decret de convocatòria del 9-N i el suport dels socialistes catalans a la llei de consultes -a més de les desenes de regidors del PSC que aquests dies expressen el seu suport a la cita del 9 de novembre, desobeint les directrius de la cúpula- inquieten als despatxos de la Moncloa i a les seus del PP i del PSOE. Amb la incògnita del moment en què Mas signarà el decret, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el líder del PSOE, Pedro Sánchez, van mirar de coordinar estratègies en una reunió discreta dilluns a la Moncloa per abordar la crisi catalana. Si bé ni el PP ni el PSOE van voler donar detalls sobre la trobada, revelada ahir per la Cadena SER i confirmada pel mateix secretari general dels socialistes, sí que en va transcendir la sintonia dels dos dirigents polítics pel que fa al rebuig frontal al 9-N. Una altra cosa és la discrepància sobre com resoldre el contenciós català: Sánchez insisteix en la via de la reforma constitucional per imprimir una pàtina federal a l’estat autonòmic, una via que molesta al PP, que vol una defensa tancada de l’actual model d’estat.

“L’obligació del principal líder de l’oposició i del president del govern és tenir una comunicació fluida”, va limitar-se a respondre Sánchez. Avui el líder del PSOE es reunirà amb el cap de files de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, en qui els socialistes veuen un aliat imprescindible per bastir l’anomenada tercera via.

Recursos preparats

En la compareixença per anunciar la seva dimissió com a ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón va assegurar que els advocats de l’Estat ja tenen redactats els recursos que interposaran contra la llei de consultes i contra el decret de convocatòria que signarà Mas aquesta setmana, amb Rajoy de viatge oficial a la Xina fins dissabte i la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, al capdavant del govern espanyol. La vicepresidenta té plenes capacitats per forçar una convocatòria extraordinària del consell de ministres per respondre de manera immediata al decret d’Artur Mas.

Però l’executiu central vol bolcar contra el 9-N tota l’artilleria institucional i legal, i no perd de vista que els recursos podrien quedar desvirtuats si no portessin estampada la firma del president del govern, que ahir feia l’enèsima crida a Mas a abandonar el camí sobiranista, que, diu, “no porta enlloc”. Mas, però, està disposat a jugar en el terreny dels terminis per guanyar tant de marge com sigui possible per desplegar la llei de consultes abans no quedi eventualment suspesa pel TC.

Una autèntica guerra de nervis entre la Generalitat i l’Estat a la qual ahir es va afegir també el ministre de Defensa, Pedro Morenés. Durant una visita a l’Acadèmia Militar de Talarn (Pallars Jussà), Morenés va erigir les forces armades espanyoles en instrument de defensa de la Constitució: “Les forces armades són una eina essencial de la capacitat de defensa de la nació i un instrument útil per al govern per participar en qualsevol dels marcs d’actuació que li té encomanats la Constitució”, va defensar davant dels 527 alumnes d’una nova promoció de l’Acadèmia de Talarn que comencen el curs.

Consulta sí, anticipades no

En una nova jornada d’alt voltatge, el conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, va renovar l’aposta per la consulta del 9-N. I encara va anar més enllà i va desmentir que Mas pretengui fer coincidir la consulta i les eleccions anticipades el mateix 9 de novembre, com ahir titulava en portada el diari El Mundo. Perquè, segons va afirmar Homs en roda de premsa després del consell executiu, Mas ha transmès al Govern que no té pensat convocar eleccions anticipades “ni el 9-N ni a continuació”. Tota l’atenció se centra ara en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, on es publicarà el decret del 9-N. La col·lisió derivada del xoc de legitimitats és a la cantonada.