La unitat social per votar no falla

BarcelonaAparcar diferències i buscar el mínim comú denominador de cara al 9-N. Aquest va ser el leitmotiv de la quarta reunió que ahir va celebrar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. La trobada al Parlament va servir per reconstruir una unitat d’acció que feia dies que s’havia desdibuixat arran de la decisió del Govern de substituir la consulta impugnada pel govern espanyol per un procés participatiu alternatiu. Es van aparcar els temes espinosos, com ara la conveniència o no d’avançar les eleccions i si l’objectiu final ha de ser la independència, i es va buscar el punt de confluència per garantir que partits sobiranistes i entitats faran l’esforç conjunt de coordinar-se per incentivar una “gran mobilització” pel 9-N.

“No cal confondre unitat amb uniformisme”, va assegurar el president del Pacte, Joan Rigol, conscient que cal fer molts equilibris per un pluralisme polític que va lloar però que dificulta el consens. “La pluralitat serveix per sumar i no per neutralitzar-se mútuament”, va afegir.Després de la crida que diumenge passat van fer l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural per refer la unitat, la majoria dels assistents hi van anar amb l’esperit de no trepitjar cap ull de poll. Segons representants presents a la reunió, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, sí que va voler subratllar que el document final de la trobada no feia referència al fet que després del 9-N caldrà un “mandat democràtic”, una velada al·lusió a la convocatòria d’eleccions anticipades que volen els republicans i altres entitats que ahir hi van ser presents però que no ho van verbalitzar. Van preferir no atiar la “dissonància política” dels últims dies, que alguns representants sí que van criticar.

La mobilització del consens

El document acordat inicialment pels partits i avalat per assentiment per les 3.000 entitats polítiques, socials i econòmiques del país que formen part del pacte traça les línies bàsiques de la unitat d’acció: incentivar la participació “malgrat les limitacions” que té el procés i obrir també la porta a altres formes de mobilització que passen, tal com va avançar l’ARA, per denunciar el veto de l’Estat a la consulta davant les instàncies judicials europees. Precisament aquesta mobilització addicional que s’acabarà de perfilar en els pròxims dies és la que ha permès que del nou 9-N no se n’hagi despenjat finalment ICV-EUiA, malgrat que en un inici va anunciar que se’n desmarcaria.

A porta tancada, Rigol va assegurar que hi ha d’haver, més enllà de l’acció convocada pel Govern, mobilitzacions diverses per garantir que tothom s’hi senti còmode i no es quedi a casa. A més, segons explica un dels assistents, va assegurar que hi haurà “recursos institucionals” que es posaran a disposició de les entitats que ho requereixin per a alguna mobilització en concret. Una altra de les accions que estan sobre la taula són concentracions de protesta davant dels ajuntaments.

Sigui com sigui, les presidentes de l’ANC i Òmnium, Carme Forcadell i Muriel Casals, van sortir satisfetes de la reunió del Pacte Nacional perquè van considerar que va servir per demostrar davant dels ciutadans que partits i entitats van “junts” perquè el 9-N sigui un èxit. De fet, segons Casals, ja és un èxit el fet que se celebri en contra del que volia el govern espanyol.

Tot i això, conscient que el resultat del procés participatiu no serà homologable, Rigol va definir el 9-N com un “pas més” en el camí cap a l’exercici real del dret a decidir. ¿I si l’Estat també l’impugnés? El president no es va mullar sobre si aleshores s’hauria de celebrar o no la votació, però sí que va assegurar que, a diferència de la primera suspensió de la consulta, sí que caldria una trobada del Pacte per consensuar la resposta. De fet, aquesta plataforma de confluència tampoc té previst dissoldre’s un cop passat el 9-N, tenint en compte que la consulta acordada no s’ha pogut fer. Rigol vol mantenir el Pacte per garantir el consens en el full de ruta a seguir a partir del 10-N.