Unitat independentista, un "llibre blanc" i la hisenda catalana: el pla de Junts a l'oposició

BarcelonaDesprés de la sortida del Govern, Junts per Catalunya va acordar fer un consell nacional extraordinari per concretar la seva estratègia un cop a l'oposició. La idea de la direcció era agafar la ponència política aprovada al congrés de l'estiu, quan encara formaven part de la coalició amb Esquerra a la Generalitat, i adaptar-la al nou context. D'això n'ha sortit una proposta de l'executiva, que s'ha remès als consellers nacionals del partit, i que es debatrà en la reunió d'aquest dissabte. "Davant d’un escenari d’extrema debilitat del govern d’ERC, que compta amb només 33 diputats, Junts tenim al davant l’oportunitat de tornar a ser la força política central de l’independentisme", estableix el document, al qual els quadres del partit podran fer aportacions per modificar-lo.

El pla d'acció desgrana algunes mesures que la direcció proposa fer durant el 2023. Destaca la voluntat de Junts d'"intensificar" en els pròxims mesos els contactes amb els partits independentistes per a la coordinació estratègica, malgrat el trencament del Govern amb Esquerra i que la CUP ja va decidir desmarcar-se de les dues grans formacions independentistes el 2021. Cal, a parer seu, "reactivar l’espai estratègic de partits i entitats independentistes per definir un nou full de ruta" i "cooperar amb el Consell per la República" i la resta d'actors per "fer costat a la mobilització social"; una primera mostra de la qual, creuen, serà la protesta de la cimera hispano-francesa del 19 de gener.

Malgrat que Junts va decidir sortir del Govern, es posa deures que tenen a veure amb "preparar la hisenda catalana per recaptar tots els impostos", aplicar "mesures urgents" per augmentar la sobirania energètica i impulsar l'agència de protecció social perquè sigui "imprescindible per garantir el funcionament del futur del sistema de pensions i prestacions socials". Mesures que Junts assumeix des de l'oposició per fer una tasca "propositiva" davant del govern d'Esquerra i recorda que algunes d'elles es van aprovar en resolucions durant el debat de política general.

En aquesta línia, d'acord amb el pla d'acció, el partit es compromet a publicar en el segon semestre del 2023 un "llibre blanc sobre la independència" que actualitzi els "camins adequats" per assolir l'estat català i també accions per dur a terme durant la presidència europea d'Espanya a la segona part d'enguany. En termes sectorials, recull bona part de les condicions que el partit ha proposat a Esquerra durant la negociació dels comptes del 2023: fa referència a una fiscalitat que tingui en compte la pujada de la inflació –defensen la deflactació de l'IRPF– o als macroprojectes com el Hard Rock i la ronda del Vallès.

Les eleccions municipals

D'altra banda, en aquest document se situen les eleccions municipals com un moment "essencial" per a la construcció de Junts com a partit polític, ja que les consideren també un pas clau per encarar el cicle polític de les eleccions espanyoles i uns possibles comicis al Parlament. En aquest sentit, posen en relleu l'autonomia municipal –tot i que recorden que la "prioritat" és pactar amb independentistes– i aconseguir la "màxima" representació municipal i supramunicipal.

Per fer-ho es marquen l'objectiu de presentar el nombre més gran de llistes als comicis del 28 de maig, la qual cosa també passa –tot i que no ho menciona el document– per intentar sumar els alcaldes que el 2020 es van quedar al PDECat i no van fer el pas a Junts. Aquest mateix dissabte Junts vol exhibir, en aquest sentit, un fitxatge: el consell nacional serà inaugurat per l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, que va anar a la llista amb el Partit Demòcrata l'any 2021 a les eleccions al Parlament i ha arribat a un acord amb la formació de Laura Borràs i Jordi Turull de cara a les eleccions municipals a Igualada, tot i les dures crítiques que havia llançat anteriorment contra la formació.