La unitat efímera de Junts i ERC en la negociació de l'amnistia
Les dues formacions han consensuat els últims canvis a la llei després de la trencadissa del gener
BarcelonaUna trucada de Jordi Turull a Marta Rovira dilluns va fer retornar, només per uns dies, la unitat estratègica entre Junts i ERC. Tot i alguns contactes entre les dues formacions al llarg dels últims mesos, el gruix de la negociació de la llei d'amnistia s'havia portat per separat: els socialistes parlaven amb Junts per una banda, i amb Esquerra per l'altra. Només en l'acord de finals de gener hi va haver converses a tres per firmar unes esmenes transaccionals que van acabar descarrilant pel no de Junts al ple. Ara, per evitar que es repetís l'escenari, la trucada del secretari general de Junts a la d'Esquerra –tots dos han mantingut el fil des de l'experiència de Junts pel Sí al Parlament– va obrir una negociació de tres dies entre les dues formacions independentistes que van pilotar l'advocat Gonzalo Boye, que ja havia negociat per encàrrec de Junts amb els socialistes la llei durant els últims mesos; i la vicesecretària de drets, llibertats i lluita antirepressiva d'ERC, Marta Vilaret, que ja havia format part també de l'equip negociador de la norma.
El principal escull que separava juntaires i republicans era com quedava redactat l'article que feia referència al terrorisme. Junts defensava que tal com havia quedat redactat al gener deixava persones represaliades fora, mentre que pels republicans la redacció ja era acceptable. Aquesta qüestió la van desencallar Boye i Vilaret el mateix dilluns. El text va deixar fora la referència al Codi Penal espanyol i només va mantenir la de la legislació europea. Superat l'escull principal, la resta de trucades telefòniques i intercanvi de documents que van mantenir els dos interlocutors –en paral·lel amb el PSOE– va servir per modificar l'article relacionat amb el delicte de traïció i també el que es referia a la malversació. En aquest últim cas, per introduir-hi les recomanacions de la Comissió de Venècia i que Junts reivindica com la proposta que ja va fer quan es va presentar la reforma del Codi Penal per eliminar el delicte de sedició i reformar la malversació. S'hi va afegir, en aquest sentit, que en els actes relacionats amb el Procés inclosos en la llei no hi hagués cap "propòsit d'enriquiment" per ser amnistiats.
Un cop oberta la negociació, Esquerra també va aprofitar per introduir dues esmenes que havia mantingut vives i que havien quedat fora de l'acord del mes de gener. Els republicans van proposar afegir reemborsar les multes que es van imposar en aplicació de la llei mordassa, i també introduir canvis en l'apartat dels actes de tortures –exclusions de l'amnistia– per garantir que els casos més greus de violència policial de l'1-O no es puguin beneficiar de la norma, una qüestió que també havia defensat Junts.
La batalla de relats
Dimecres, Boye i Vilaret segellen l'acord sobre l'articulat sencer i el traslladen a Turull i Rovira, perquè el validi el PSOE. A la nit totes tres formacions emeten un comunicat conjunt anunciant l'acord, tot i que les esmenes conjuntes no es faran públiques fins a l'endemà. A partir d'aquí, es confirma que la unitat independentista serà efímera perquè les dues formacions començaran la batalla per guanyar el relat. Ha valgut la pena esperar un mes més per tenir un nou acord? Per Junts sí, perquè fins ara la llei no estava del tot blindada. Fonts del partit asseguraven dijous que ara hi ha "entre 150 i 200 persones que poden estar tranquil·les gràcies a aquests canvis". En canvi, per Esquerra s'han perdut quatre setmanes perquè els canvis que s'han introduït han estat "estètics", en paraules de la secretària general dels republicans, Marta Rovira. La diputada d'ERC al Congrés, Pilar Vallugera, a més, va retreure als juntaires que si la llei s'hagués aprovat al mes de gener, s'haurien pogut evitar alguns judicis. Vallugera es referia al que ha de començar el 10 d'abril contra Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga pels preparatius del referèndum.
Ara que el text està encarrilat, queda per veure com l'aplicaran els jutges. I això també pot ser una nova font de conflictes entre Junts i ERC a l'hora de retreure's les cessions d'uns i altres en funció de la interpretació que en faci cada magistrat. I és que la unitat estratègica continua trencada tot i el petit parèntesi d'aquesta setmana i res fa pensar que la pròxima negociació que hauran d'afrontar els dos partits, la dels pressupostos generals de l'Estat, es faci de manera coordinada. A més, cadascú manté la seva pròpia taula de negociació amb el PSOE sobre el conflicte polític per separat, sense intenció d'unir-les.
Tot plegat forma part de la guerra que tenen oberta des de fa anys i que es va agreujar amb el trencament del Govern de la Generalitat. I a curt termini tampoc es preveu una treva: comença un nou cicle electoral. Al juny hi ha eleccions europees en què Junts tornarà a jugar la carta de Carles Puigdemont davant la candidata dels republicans, Diana Riba. I d'aquí menys d'un any, haurien de celebrar-se les eleccions catalanes. ERC ja ha liquidat el debat sobre qui havia de ser el seu candidat, si Oriol Junqueras o Pere Aragonès, decantant-se per aquest segon. I Junts encara ha de resoldre la incògnita: ¿tornarà a ser Puigdemont la seva carta a les urnes?