Unitat catalana contra la llei Wert
Els partits que defensen la immersió prometen presentar junts esmenes al Congrés
BarcelonaEls partits que donen suport a la immersió lingüística aniran junts en la batalla parlamentària contra la llei del ministre José Ignacio Wert, del PP. Així ho van acordar ahir en la cimera convocada pel president de la Generalitat, Artur Mas, al Palau de la Generalitat. De la trobada en va sortir el compromís de fer una oposició unitària al Congrés en els punts bàsics que afecten les competències catalanes i el model lingüístic català. En concret, seran els quatre punts que va plantejar la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a la reunió d'ahir: currículum, avaluacions, diversificació de quart d'ESO i immersió lingüística. Ara queda la tasca de negociar el text concret de les esmenes que CiU, ERC, el PSC i ICV presentaran al Congrés, bé conjuntament o bé per separat però amb textos idèntics i escenificant un front comú.
El Govern, de fet, va acudir a la cimera amb una proposta ja redactada de quatre esmenes, centrades en les qüestions que podien generar més consens entre els presents i que es podrien traduir en una unitat d'acció catalana a Madrid. Els grups es van emplaçar a aportar els seus propis textos sobre aquests quatre punts, per tal de consensuar un redactat, més enllà que cada partit presenti altres esmenes pròpies.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va sortir de la reunió contenta perquè s'havia assolit la "unitat política imprescindible" contra la llei Wert en el tràmit parlamentari, un fet que va considerar "una molt bona notícia" per a les escoles, els mestres i els alumnes. "Si la llei s'aprovés tal com està, la Generalitat perdria la possibilitat de dirigir el sistema educatiu", va alertar.
El mur de la majoria absoluta
Les quatre esmenes presentades per Rigau a la reunió tomben parts essencials del projecte de llei orgànica de millora de la qualitat de l'educació (Lomce) i, per tant, no tenen gaires possibilitats de ser negociades i acceptades pel PP, que té majoria absoluta a les Corts. Però serviran per visualitzar el rebuig unitari dels grups catalans.
L'última d'aquestes esmenes planteja eliminar la disposició de la Lomce que estableix el castellà com a llengua vehicular a les escoles catalanes i que preveu que l'Estat pagarà l'escola privada als pares que demanin l'escolarització en aquesta llengua i ho descomptarà del finançament autonòmic. En substitució d'aquests sis punts de la llei Wert, el text del Govern proposa només sis línies per dir que les comunitats autònomes "garantiran el ple domini de les dues llengües oficials" en acabar l'ensenyament obligatori "d'acord amb el marc europeu" de les llengües, i decidiran el model lingüístic en base "als seus Estatuts d'Autonomia i lleis d'educació".
Salvaguardes competencials
La primera esmena, sobre el currículum, pretén substituir els dos articles de la llei Wert que divideixen les assignatures en troncals, específiques i de comunitats, i que atorguen a l'Estat la decisió sobre tots els continguts de les troncals. El text proposat pel Govern, en canvi, planteja mantenir el sistema actual de distribució de competències, en què l'Estat decideix el 55% de l'horari de tots els ensenyaments en les comunitats amb llengua cooficial, de manera que la Generalitat mantingui el 45% que té ara.
Sobre la reconversió de l'últim curs d'ESO en un curs introductori del batxillerat o de la FP que planteja la llei Wert, l'esmena del Govern proposa que sigui només un "curs orientador" en què els alumnes es dirigeixin cap als estudis postobligatoris o cap a "la vida laboral" a través de la selecció d'assignatures. En la llista de matèries del Govern ja no apareix la religió, com al text de Wert (a la LOE vigent tampoc no hi és), però sí el llatí i l'emprenedoria i activitat professional.
Per acabar, proposen esmenar quatre articles de la Lomce que estableixen les revàlides per recuperar la competència catalana d'avaluar alumnes. Unes avaluacions que, diu, no serviran ni per obtenir títols ni per fer rànquings de centres.
Al Govern existien certes reserves sobre la cimera i temien que es convertís en un monogràfic sobre les retallades, especialment des del PSC, ICV i la CUP. Al final, Mas va aconseguir una defensa sense fissures del model lingüístic de l'escola catalana, però, això sí, no es va estalviar les crítiques pels ajustos pressupostaris en educació. Fins i tot el seu soci, Oriol Junqueras, li va fer una crítica. Suau, però una crítica: "Hem expressat el nostre neguit per la falta de recursos de l'escola catalana", va assegurar el president d'ERC, però ràpidament va culpar d'aquesta situació el mal finançament de la Generalitat per l'ofec del govern espanyol.
No només la llengua
Pere Navarro, primer secretari del PSC, va tancar files amb Mas per la immersió però es va mostrar crític amb la salut del sistema educatiu català. Tant, que fins i tot va avançar que avui presentarà dues esmenes a la llei d'educació que va aprovar el tripartit amb el suport de CiU durant l'anterior legislatura. "La primera esmena exigeix retirar els concerts als col·legis que segreguen per raó de sexe, i la segona té la intenció de reforçar el paper dels ajuntaments a l'hora de gestionar el tancament d'escoles", va explicar el primer secretari del PSC. Un gir en la política educativa que havien defensat els socialistes quan estaven al capdavant de la Generalitat.
La valoració de la cimera d'ICV va tenir punts de coincidència amb la que en va fer el PSC: suport a la immersió, però exigència de canvi de rumb en la política educativa de Mas. Joan Herrera, coordinador nacional dels ecosocialistes, va proposar que les escoles d'elit -"Moltes de les quals, de l'Opus Dei", va dir- deixin de rebre els concerts per estalviar entre 25 i 30 milions d'euros, que anirien destinats íntegrament a les beques menjador. La segona exigència d'Herrera és que els substituts dels professors que estiguin de baixa triguin només un dia a estar operatius. Ara, segons el líder ecosocialista, el lapse arriba als 20 dies. La CUP, més expeditiva, va cridar a la resistència davant la llei i va assegurar que si cal que sigui la policia la que obligui les escoles a aplicar la norma de Wert.
Ara l'ofensiva política es trasllada al Congrés, on es lluitarà contra "una ofensiva en tota regla de dimensions històriques", en paraules del conseller de la Presidència, Francesc Homs. En aquesta lluita, el Govern espera una unitat que, de moment, només és per la llengua i no pels fonaments del model.