Unió reclama veu pròpia dins del grup que comparteix amb CDC al Parlament
Els democristians volen aplicar una fórmula semblant als dos subgrups creats al Congrés per visualitzar que CiU "ja no existeix" i pensen demanar almenys que els seus diputats s'asseguin junts
BarcelonaUnió reclama tenir veu pròpia i diferenciada dins del grup que comparteix amb Convergència al Parlament. Queden només dos plens abans que el president de la Generalitat, Artur Mas, dissolgui la cambra i convoqui eleccions per al 27 de setembre, però els democristians volen aprofitar-ho per aplicar ja una fórmula que "visualitzi que la federació de CiU ja no existeix", ha explicat el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler. A parer seu, no tindria sentit que a Madrid els dos partits actuessin per separat i en canvi al Parlament la dissolució de la federació no tingués conseqüències pràctiques.
La fórmula que vol negociar Unió amb Convergència s'assemblaria a l'acordada per al Congrés dels Diputats i el Senat, on els parlamentaris d'un i altre partit s'han aplegat en dos subgrups, amb el seu propi portaveu i el repartiment dels torns d'intervenció i presentació d'iniciatives. Roger Montañola, designat pels democristians com el seu nou portaveu al Parlament, és l'encarregat de negociar-ho amb el president del grup parlamentari conjunt, el convergent Jordi Turull.
Segons fonts de la negociació, Unió pretén que aquest perfil propi es tradueixi en alguns torns d'intervenció diferenciats en el ple, en el relleu de Roger Montañola en el lloc de Mercè Jou (membre d'Unió crítica amb a cúpula) com a portaveu adjunt del grup i en la distribució física dels escons de la cambra, perquè els diputats democristians puguin asseure's de manera agrupada i no barrejats amb els de Convergència. Els democristians asseguren que seguirien "preservant el suport al Govern", tot i que Espadaler no ha descartat que hi pugui haver alguna "votació diferenciada però concertadament dins del grup parlamentari".
Memorial de greuges
Pel que fa a l'informe elaborat pel Govern sobre els greuges acumulats per Catalunya enfront de l'estat espanyol, Espadaler s'ha limitat a dir que no en coneix la "literalitat" però que comparteix "una part substantiva" d'aquesta denúncia pel "maltractament a les institucions catalanes".