Unió s’enfurisma de nou amb CDC
S’ofèn pels retrets de dos alcaldes a Duran i hi veu un pla per provocar una “separació irreversible”
BarcelonaUnió va sortir ahir en tromba al contraatac, amb una contundència pràcticament inèdita. Tuits, comunicats, declaracions irades als mitjans i grups de WhatsApp que treien fum. Què va provocar aquesta reacció dels democristians? Dues crítiques d’alcaldes de CDC a la figura de Josep Antoni Duran i Lleida. La primera la va expressar dimecres l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, que en una entrevista al plató de l’ARA va considerar que el líder d’Unió “podia ser” un escull per al procés sobiranista. S’hi va sumar l’alcalde de Mataró, Joan Mora, que en una entrevista a La Xarxa no es va tallar a l’hora de rebutjar que Duran torni a ser cap de llista de CiU a Madrid. “Ell ja ha dit que aquest procés no el veu. No se sent independentista i està incòmode”, va reflexionar Mora. La reacció va ser l’habitual d’Unió en aquests casos: tancament de files a l’entorn de Duran i campanya de defensa del líder.
Aquest cop, però, el procediment habitual va disposar de més revolucions. El cercle del partit més afí a Duran considera que Convergència mira de provocar divisió interna distingint el que pensa el líder del que opinen les seves bases, que els dirigents de CDC jutgen inequívocament independentistes. I ahir van interpretar les crítiques de Felip i Mora en aquest sentit. “Que sàpiguen que això s’ha acabat. Ja no estem disposats a arribar un mil·límetre més enllà, i si volen anar al precipici que hi vagin ells, però que ens deixin tranquils”, va etzibar visiblement molest la mà dreta de Duran al Congrés, Josep Sánchez Llibre. Poc després els diputats i senadors democristians a Madrid van emetre un comunicat en defensa del líder amb missatges inequívocs a CDC.
“La dinàmica encetada per aquest grup de persones [els dirigents nacionalistes crítics amb Duran] només vol provocar una separació irreversible que, sens dubte, seria negativa per a Unió i també, i molt, per a CDC. I, sobretot, per a Catalunya”, sentenciava aquest document. Tot i que dirigents democristians consultats trobaven “molt probable” durant la tarda que els diputats al Parlament redactessin un comunicat igual, finalment no es va produir. “Al grup parlamentari hi ha més d’un i de dos representants democristians més partidaris d’Artur Mas que de Duran”, reflexionava a l’ARA un alt dirigent de CiU.
La reacció de Convergència al contraatac coordinat d’Unió va ser el silenci. Ni una paraula en públic. I això que tant Josep Rull, coordinador general, com Lluís Corominas, encarregat dels preparatius de les eleccions municipals, tenien actes públics. Tampoc Ramon Espadaler, secretari general d’Unió i de CiU, va fer cap consideració pública en un acte de la federació a Salou en què va conversar discretament amb Corominas. Les converses entre els dirigents continuaran aquest divendres amb la vista posada a la reunió de la direcció de CiU de dilluns que ve.
Aquesta nova crisi, més crua que les anteriors, s’obre a tan sols dos mesos de les eleccions municipals. Uns comicis que s’afrontaran després que ahir hi hagués un degoteig regular de dirigents democristians atacant els seus socis. Va obrir foc Josep Maria Pelegrí, conseller d’Agricultura, acusant Convergència de “pesades i injustes ingerències”. El va seguir el número tres del partit, Toni Font, que en un post al seu blog va carregar -sense concretar- contra els que volen negar a Unió el seu “dret a decidir”. Els democristians votaran el 14 de juny el seu propi full de ruta per al 27-S i, un cop triat, només el debatran amb Convergència, va avançar Font, deixant de banda una possible incorporació dels democristians a l’ampli acord que CDC i ERC basteixen amb l’arbitratge negociador de les entitats del sobiranisme civil, amb qui es tornen a reunir avui.
Que l’ambient està permanentment enrarit i que la cúpula d’Unió observa críticament el procés ho demostra un tuit de Salvador Sedó, senador del partit. “Duran va guanyar sis diputats a les eleccions del 2011. L’alcalde de Mataró vol la seva renúncia. Mas en va perdre 12 [a les eleccions catalanes del 2012]. També vol la seva renúncia?” És des de fa tres anys que les tensions marquen l’agenda de CiU, que fa poques setmanes es va dividir per primer cop al Congrés de Diputats pel pacte antijihadista i que ha albirat el trencament en una ciutat tan rellevant com Vic. I malgrat els intents de CDC de diferenciar entre Duran i Unió, fins i tot els dirigents més sobiranistes de la formació van fer costat via Twitter al seu líder.
Un 74% dels catalans volen la Hisenda pròpia
Un 74,3% dels ciutadans veuen “adequat” que Catalunya disposi d’una “Hisenda pròpia amb competència per a la gestió, inspecció i recaptació de la totalitat dels impostos satisfets a Catalunya”, segons reflecteix una nova enquesta del CEO a què l’ARA ha tingut accés. Per contra, només un 15,8% no ho veuen bé. A més, quatre de cada deu votants del PP hi donen suport, com gairebé la meitat dels del PSC i C’s. Igualment, un 62,7% dels enquestats creuen que les polítiques de l’Estat “tenen un caràcter recentralitzador”. Així ho pensen fins i tot un 68,3% dels electors del PP.
