Unió es prepara per als escenaris de futur amb els seus nous estatuts

Sitges“A Catalunya hi haurà un canvi en el mapa polític, ja es veu a venir. Unió té molt futur en aquest nou escenari, sempre que sapiguem corregir les nostres febleses i enfortir les nostres virtuts”. Són paraules de Josep Antoni Duran i Lleida, líder democristià, en un discurs del novembre i que, segons dirigents consultats, té una importància “transcendental” per entendre els pròxims temps de la formació, amb aliança amb CDC o sense. Els nous estatuts, aprovats ahir amb el vot favorable del 95% dels compromissaris -sobre un total de 700 en el moment de la votació- durant el congrés extraordinari que va celebrar el partit a Sitges, són un pas més en la preparació del paper d’Unió en el futur escenari català.

No és casual que, en converses privades, dirigents del partit assegurin que la formació democristiana té un futur “molt més definit” que CDC en cas que Catalunya es converteixi en un estat. Les noves normes del partit, que estableixen la celebració de primàries i introdueixen per primera vegada la limitació de mandats i la possibilitat de presentar mocions de censura als òrgans interns, pretenen un reforçament intern que faci entrar definitivament el partit en el segle XXI.

“Necessitem aquesta força per seguir sent el que ha estat històricament Unió”, va assenyalar el secretari general del partit, Josep Maria Pelegrí, en la inauguració del congrés extraordinari. Duran va optar per un inusual baix perfil mediàtic i no va intervenir en el conclave.

Rumb al 9-N

Per bé que Unió es planteja el futur a llarg termini, la consulta fixada per al 9 de novembre els obliga a prendre una decisió sobre quin serà el sentit del seu vot. Ramon Espadaler, encarregat de tancar el congrés com a president del consell nacional del partit, va establir tres paràmetres segons els quals els democristians decidiran què trien en el referèndum. En primer lloc, Unió prendrà partit basant-se en la seva doctrina confederal, però -aquest és el segon punt- tenint en compte que una confederació “és cosa de dos”. L’últim aspecte que volen avaluar són les “expectatives” que representa un hipotètic país independent en relació amb si Catalunya es mantindria dins la Unió Europea (UE) i atenent a “quin és el grau de cohesió social” que es podria mantenir.

Espadaler va establir les línies mestres del partit per als pròxims anys, un fet que va ser observat -juntament amb el fet que fos l’escollit per tancar el congrés- per una part dels dirigents com un gest a favor seu en una hipotètica successió de Duran, un meló que encara no s’ha obert definitivament en aquest congrés. El dirigent es va esforçar a presentar la “moderació” no com una renúncia sinó com “la forma més intel·ligent” que ha trobat el partit per ser ambiciosos. Una ambició que també demostren uns estatuts en vigor des d’avui mateix i que permeten a Unió encarar -amb CDC o sense- els pròxims anys. De moment, però, Espadaler va apostar per la continuïtat de la federació.