Unió es planteja confluir amb altres partits per sobreviure

BarcelonaTreure’s el record del Palacede sobre i recuperar el discurs de la consulta interna del 14 de juny sobre el dret a decidir. Sobre aquests pilars hi ha la voluntat que s’erigeixi el futur d’Unió, que prepara el seu congrés del 16 d’abril, després d’haver quedat fora del Parlament i del Congrés en les últimes eleccions. A hores d’ara, Ramon Espadaler ja ha iniciat els contactes per forjar la seva candidatura a la direcció, i els encarregats d’iniciar la redacció de la ponència política que ha de marcar l’estratègia del partit en els pròxims quatre anys ja esbossen les línies mestres del rumb a seguir. Una d’elles, segons ha pogut saber l’ARA, passa per estar preparats per “sumar” amb altres espais polítics.

Tot i que, d’acord amb les fonts consultades, no hi ha la intenció d’assenyalar en la ponència política qui podria ser un futur company de viatge, en aquest punt s’obre un ventall d’hipòtesis. Quina seria l’opció de confluència “més coherent”? Sumar-se a un eventual espai més ampli de centre que es pogués crear, a banda del que pugui sorgir de la refundació de CDC. Davant la confluència de les esquerres, sobretot a partir de l’aparició de Barcelona en Comú al voltant d’Ada Colau, a l’altra banda de l’eix ideològic n’hi ha que creuen que a Catalunya també cal una reorganització del centredreta que posi en un segon pla l’eix nacional. Un nou espai que aglutini figures històricament vinculades a la desapareguda CiU o personatges del món privat amb voluntat de fer un salt endavant. Un projecte d’aquestes característiques, segons apunten fonts coneixedores, en certa mesura també dependrà del que passi al congrés de CDC del mes de juny i de com s’acabi de definir la plataforma d’independents que impulsa l’expresident del Govern Artur Mas.

També s’ha especulat amb la confluència d’Unió i el PP per fer un partit a l’estil d’UPN a la catalana. De fet, aquesta possibilitat ja la va explorar el mateix Josep A. Duran i Lleida a finals dels anys 90, després del pacte del Majestic, amb José María Aznar -segons va publicar l’ARA-, i en les passades eleccions espanyoles ministres del PP haurien vist amb bons ulls incorporar Duran i Lleida en un eventual govern popular. Ara bé, fonts d’Unió consultades per aquesta possibilitat asseguren que implicaria la marxa de la meitat de partit. Passaria el mateix si el company de viatge fos el PSC, malgrat que recentment s’ha forjat un acord de govern a l’Ajuntament de Tarragona amb els socialistes de Josep Fèlix Ballesteros i el PP.

En el congrés de la formació es renovaran els òrgans de direcció, tant del comitè de govern com del consell nacional. En aquest marc, està previst que Duran es retiri definitivament del capdavant del partit -deixarà la presidència del comitè de govern- per traspassar el comandament a Espadaler. També Joana Ortega, segons el seu entorn, plegarà de la direcció sense estripar el carnet -l’exvicepresidenta, però, s’ha vist recentment amb Mas.

Debat intern fins al congrés

Des d’ara fins a l’abril, es debatran al territori els documents que finalment arribaran al congrés. En aquesta nova etapa es vol arribar a la gent amb un llenguatge més planer, parlant d’economia social i no de “personalisme comunitari” i traient més pit en defensa del dret a decidir. En tot cas, aquest serà el primer congrés després del trencament amb CDC i d’aventurar-se en solitari a concórrer a les eleccions -l’últim congrés va ser el 2012, quan Duran es va imposar a Josep Maria Vila d’Abadal.

Malgrat les dues patacades electorals, els dirigents consultats es mostren convençuts que hi ha un nínxol electoral per a un espai moderat catalanista i no independentista. A parer seu, ara toca buscar l’instrument adequat que aglutini aquesta bossa de votants. Ja sigui Unió o una altra cosa.