Unió no es presentarà a les eleccions del 26-J

BarcelonaUnió ha tirat la tovallola i no formarà part de l’oferta electoral en les properes eleccions. Després de quedar fora del Parlament el 27-S i del Congrés el 20-D, el comitè de govern del partit s'ha reunit aquesta tarda per "formalitzar" la decisió de no concórrer als comicis del 26 de juny al Congrés dels Diputats. Serà la primera vegada en més de trenta anys que el partit no concorre en unes eleccions al Congrés de Diputats.

El secretari general del partit, Ramon Espadaler, que ha comparegut en roda de premsa, ha explicat que se centraran en les eleccions al Parlament (previstes d'aquí 18 mesos) i que continuaran mantenint contactes per reformular l'espai de centre a Catalunya. "No ha estat una decisió fàcil", ha assegurat el secretari general, que ha atribuït la decisió al procés de "reformulació interna" dels democristians. També ha admès que malgrat que havia anunciat l'intent de formular una plataforma de centre per a aquests comicis, ara no hi ha temps. "No pot fructificar abans del 26 de juny", ha reconegut.

Per la seva banda, la portaveu del partit, Montse Surroca, ha anunciat que el partit recomanarà el vot en blanc, tal com va defensar Josep A. Duran i Lleida en la seva intervenció en el darrer consell nacional del partit.

Una decisió avalada pels quadres

El pronunciament arriba després que en el consell nacional del partit, reunit dissabte, la majoria de quadres de la formació, inclòs Duran i Lleida, van defensar no presentar-se als comicis. Les opinions contradeien el que fins llavors havia defensat el secretari general, Ramon Espadaler, que s'havia mostrat partidari d'anar a les eleccions en el marc d'una campanya "austera".

Segons les fonts consultades, l'exlíder del partit –es va retirar el 16 de gener– va prendre la paraula per mostrar-se partidari de no presentar-se en aquests comicis i demanar el vot en blanc en la propera contesa electoral. “Va tornar a voler agafar protagonisme en el consell nacional”, afirma un dels consultats, “em sorprèn”, afegeix, ja que des de després de treure poc més de la meitat dels vots a les eleccions que el 27-S, no apareixia en els òrgans de decisió de la formació.

Contactes per una plataforma centrista

Els democristians han ajornat la decisió fins avui perquè Espadaler havia demanat marge al partit per intentar bastir una plataforma que aglutinés l'espai de centre. De fet, aquesta és l'estratègia que treballa el partit de cara les properes eleccions al Parlament de Catalunya, ja que en la ponència estratègica que prepara la formació per al proper congrés es parla de "sumar" altres actors que comparteixin el mateix diagnòstic del partit i que ajudin a "reformular" l'espai de centre. El secretari general democristià va assegurar dissabte que ha mantingut contactes amb gent de l'"òrbita de CDC".

Tot i això, aquest dijous ha assegurat que "no van a buscar gent" amb el carnet de Convergència sinó persones que comparteixen el seu diagnòstic i pretenguin "tornar a vertebrar" l'espai de centre.

Per bastir aquest nou espai, el partit crearà un equip de treball que es dividirà en diferents àmbits: Roger Montañola s'encarregarà de la regeneració democràtica; Anna Solé se centrarà en les polítiques socials, Toni Picó portarà economia mentre que Joan Aulagué tractarà l'eix del dret a decidir.

Dificultats financeres

La situació financera dels democristians és complicada tenint en compte que es troben en preconcurs de creditors i estan negociant amb els tenidors del seu deute (quantificat en 19 milions) una reestructuració que implica, necessàriament, l’impagament d’una part del passiu. Tot i això, Espadaler ha deixat clar que la situació econòmica no ha estat la base per decidir no concórrer a les eleccions.

Per pagar el que deuen, els democristians ja s’han venut les seus en propietat de Tarragona, Lleida i Girona (s’hi han quedat de lloguer per cinc anys) i estan buscant comprador per al local de Barcelona, al carrer Nàpols. Alhora, el partit de Ramon Espadaler està negociant amb CDC el repartiment de passiu contret per la federació de CiU, unes despeses conjuntes que tenen a veure, principalment, amb les campanyes electorals. De fet, els primers plans d’Unió passen per preparar el partit per a les properes catalanes, després d’un congrés –dividit en dues fases– que ha de servir per canviar "de dalt a baix" els estatuts i aprovar una ponència política per als propers quatre anys.