Unió ho fia tot a Duran per sobreviure el 20-D

L’hospitalet De LlobregatEra dissabte, 20 de juny. El consell nacional, reunit a l’Hospitalet de Llobregat, decidia que Unió es presentaria per primer cop en solitari, des del 1934, a unes eleccions. En aquell moment els democristians tenien 15 diputats al Parlament i centenars de càrrecs locals. Ahir, quatre mesos més tard, es repetia l’escena, a l’Hotel Porta de la mateixa ciutat, amb un punt principal a l’ordre del dia: la ratificació de Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant del partit després que quedés fora del Parlament. En cap cas es tractava d’una dimissió -com va aclarir el mateix Duran en el seu discurs-, sinó d’una escenificació amb la intenció de reforçar-lo de cara al 20-D. El partit va respondre i va renovar-li la confiança sense fissures.

En comparació amb l’últim consell nacional, que va propiciar una sonora escissió, el d’ahir va ser una reunió plàcida. Segons les fonts consultades, la formació està “unida” i no hi ha rastre del “sector crític”. “Som els que som, però anem a l’una”, afirma un dirigent de la formació.

L’anàlisi de la campanya del 27-S

El consell nacional va començar a les 10.20 del matí, amb la intervenció del seu president, Josep Maria Pelegrí, i l’exposició per part del secretari general, Ramon Espadaler, de l’informe del comitè de govern sobre el 27-S. Segons els consultats, hi va haver dues conclusions clares: els van perjudicar la falta de temps i el to plebiscitari dels comicis, una dinàmica que pronostiquen que no serà tan accentuada el 20-D. “El resultat no és ni de bon tros el que ens hauria agradat, però amb una participació normal hauríem entrat”, apuntava un dirigent a l’ARA.

Malgrat això, alguns consellers van intervenir per subratllar la “dificultat” de fer arribar el programa d’Unió a la gent, i fins i tot n’hi va haver que van reclamar més presència a les xarxes per destacar figures joves del partit. Les referències a CDC també van ser abundants, sobretot per no haver trencat abans la federació. Pel que fa a la desbandada de la militància a les files sobiranistes, des del partit hi treuen ferro: “Els que hi quedem és per ideals”, presumeix una de les consultades. De fet, en l’últim consell nacional eren més de 300 consellers, i ahir n’hi havia dos centenars. Una de les absències destacades va ser la de Joana Ortega, vicepresidenta del partit i membre del comitè de govern. Malgrat quedar-se al costat de Duran en el procés de consulta intern, s’ha retirat de la primera línia. En campanya només va fer acte de presència en un dels mítings de la formació, a la vila de Gràcia, on la van homenatjar per la seva implicació en el 9-N -motiu pel qual dimarts va declarar com a imputada-. Ortega, però, no hi va intervenir.

Des del partit deixen clar que es presentaran a totes les circumscripcions el 20-D. Ara bé, admeten que han de centrar esforços allà on tenen “més opcions” de sortir: la demarcació de Barcelona, amb una llista encapçalada per Duran. És on es reparteixen més escons (31) i la bossa d’electors és més gran, apunta un dels dirigents del partit. Unió creu que pot fer forat a les eleccions espanyoles si es compleixen dos supòsits: que la participació no sigui tan alta com el 27-S i que els tornin a votar els 75.405 electors que van optar pels democristians a la demarcació de Barcelona en les passades eleccions. D’aquesta manera, dirigents del partit consideren que podrien mantenir la veu (encara que només la de Duran) a les Corts.

A l’espera d’errors dels rivals

Com pensen captar votants d’altres partits? Confien en els “errors” que puguin cometre la resta de formacions. Per a ells, afirma un dels consultats, seria favorable que C’s compartís l’“immobilisme” del PP i que hi hagués “desencís” a les files de Junts pel Sí per la falta d’acord amb la CUP. Amb una derrota a la motxilla, Unió entrega el seu últim cartutx al líder que l’ha portat fins aquí, Duran i Lleida.