A judici el cas Pallerols de presumpte finançament irregular d'Unió a través de cursos ocupacionals

BarcelonaEl conegut com a cas Pallerols arriba finalment a judici aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona després d'anys d'investigació. Es tracta d'un presumpte cas de finançament irregular d'UDC a través de cursos de formació ocupacional. La Fiscalia demana en total fins a 55 anys de presó per a l'empresari andorrà Fidel Pallerols, organitzador dels cursos, la seva dona i quatre militants i excàrrecs d'UDC. Tres de les empreses de Pallerols, segons les acusacions, cobraven de la conselleria de Treball per uns cursos que no feien, i part dels diners, uns 600.000 euros, haurien acabat presumptament a les arques d'Unió entre el 1994 i el 1999, quan els democristians dirigien el departament. El jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona va donar per conclosa la investigació del cas el 2009, i la Fiscalia va qualificar els fets de delicte continuat de malversació de fons públic, dos més de suborn de funcionari públic i un quart de falsedat en document mercantil. Però el judici podria no celebrar-se si abans les defenses i l'acusació arriben a un acord de conformitat.

Els acusats, a més de Pallerols i la seva dona, Maria Cruz Guerrero −militant d'UDC del 1990 al 1998−, són: Lluís Gavaldà, director general d'Ocupació entre desembre del 1993 i abril del 1999 i militant d'UDC, a més d'amic íntim del matrimoni Pallerols-Guerrero; Vicenç Gavaldà, germà de l'anterior, que va ser secretari d'Organització i de Relacions Institucionals d'UDC; Dolors Llorens, que va ser sotsdirectora general d'Ocupació i consellera nacional d'UDC, i Santiago Vallvé, militant.

Segons l'escrit de la Fiscalia, Andsa, Ceifsa i Teosa, filials de Ceisa, grup andorrà propietat de Pallerols i la seva esposa, van rebre en els sis anys investigats gairebé 9 milions d'euros, tot i que tenien informes desfavorables d'algunes delegacions territorials de la conselleria. Segons el ministeri públic, les empreses de Pallerols rebien un "tracte més favorable i menys rigorós" que altres empreses similars en aspectes com la justificació documental d'alumnes o despeses. Es dedicaven únicament a impartir cursos de formació ocupacional, i tots els seus ingressos depenien de les subvencions de Treball. Lluís Gavaldà i Dolors Llorens eren els principals responsables d'atorgar les subvencions, que el conseller Ignasi Farreras (UDC) simplement firmava. Segons l'escrit del fiscal, Pallerols retria comptes periòdicament amb Vicenç Gavaldà i Santiago Vallvé, i per això anotava tots els diners que pagava a UDC.

Segons el ministeri públic, el mecanisme per inflar els pressupostos i, per tant, les subvencions, consistiria que les tres empreses, amb seu i administració conjunta, "importaven" material didàctic de la seva matriu andorrana, cosa que els permetia deduir l'impost de societats. Mentre que en empreses similars el cost del material didàctic suposava el 4,48% del total subvencionat, en les empreses de Pallerols arribava fins al 50,08%. De fet, entre el 60 i el 65% de les subvencions rebudes per aquestes empreses s'hauria dedicat a pagar a la seva matriu, i un 12,53% serien serveis realitzats entre les filials. A més, el fiscal afegeix que s'impartien cursos amb menys alumnes dels que oficialment constaven, i que alguns cursos ni s'arribaven a fer.

Ordinadors, nòmines i puros

Dels prop de 600.000 euros presumptament desviats, el fiscal sosté que quantitats importants haurien servit per sufragar la compra de mobles i material d'oficines per a seus d'UDC a Girona, Vilanova i la Geltrú i el barri de Sants de Barcelona, o el Centre Cultural Gitano de la Mina, gestionat per Lluís Gavaldà. Es calcula que les escoles de Pallerols van rebre més de 8,8 milions d'euros. Les empreses també haurien pagat la nòmina de persones que exclusivament treballaven en tasques administratives i de gestió per a Unió, tot i que aquestes no estan imputades perquè no s'ha pogut acreditar que coneguessin la procedència il·lícita de les seves nòmines.

Segons el fiscal, altres quantitats menys importants també podrien haver estat desviades. 42.000 pessetes (uns 250 euros) es podrien haver destinat a la compra de puros per al casament de la filla de Joan Martín Toribio, ja mort, excap del Servei d'Administració i Promoció de Programes de la conselleria de Treball; 70.000 pessetes (420 euros), a la compra i el consum de telèfon mòbil de Dolors Llorens, i 120.000 pessetes (720 euros), per pagar l'assistència del delegat de Treball a Lleida a la VIII Trobada al Pirineu.

Per tot això, la Fiscalia demana 11 anys de presó per a Pallerols per malversació de fons públics, suborn i falsedat documental, a més d'una multa d'1,02 milions d'euros. A Vicenç Gavaldà li demana 11 anys de presó per malversació, suborn i falsedat documental i 1,52 milions d'euros de multa, mentre que al seu germà Lluís li demana nou anys i deu mesos de presó per malversació i suborn i un milió d'euros de multa. A Dolors Llorens, nou anys i la mateixa multa pels mateixos delictes; a María Cruz Guerrero, vuit anys de presó per malversació i suborn i un milió d'euros de multa, i a Santiago Vallvé, set anys de presó per malversació, suborn i falsedat documental i 419.800 euros de multa.

Els acusats podrien haver d'indemnitzar la Generalitat amb quasi 600.000 euros, pels diners desviats de la conselleria de Treball, amb responsabilitat civil subsidiària de les tres empreses afectades. Unió també hauria de pagar uns 200.000 euros com a responsable civil de les quantitats de les quals es va beneficiar segons la Fiscalia. En canvi, el fiscal demana l'arxivament de la causa per a Jaume Pallerols Casas.

Entre els testimonis citats per al judici que es farà a l'Audiència de Barcelona, destaquen el conseller de Treball d'aquells anys, Ignasi Farreras, i Enric Millo, actual diputat del PP al Parlament i aleshores dirigent d'UDC a Girona. També seran citats policies andorrans i inspectors d'Hisenda, i podrien haver de declarar Josep Antoni Duran i Lleida i els exconsellers Antoni Isaac i Lluís Franco, i el diputat d'UDC al Congrés Josep Sànchez Llibre.