Unió ensenya la porta als sobiranistes amb expedients
Vuit dirigents crítics són apartats i ultimen convertir la seva plataforma interna en un nou partit
BarcelonaLa cúpula d’Unió va obrir ahir formalment la porta als dirigents sobiranistes, partidaris de mantenir el suport a Artur Mas i que el 14 de juny van estar a prop de guanyar la consulta interna. La direcció va obrir un expedient a vuit crítics, que diuen que tenen ja el suport d’un miler de militants democristians (la quarta part) i preparen un nou partit, que es presentarà a mitjans de mes.
La decisió disciplinària -acordada en un comitè de govern en què encara hi havia els crítics i en què el líder del partit, Josep Antoni Duran i Lleida, va assumir que Unió s’aboca al trencament- la va comunicar el secretari general, Ramon Espadaler. L’exconseller, que es postula per liderar la candidatura en solitari d’Unió el 27-S, va concretar que es retiren “els drets com a afiliats” a Núria de Gispert, Antoni Castellà, Assumpció Laïlla, Josep Martorell, Marta Vidal, Mercè Jou, Elena Ribera i Joan Recasens, tots del comitè de govern tret de la presidenta del Parlament, per “manifestar una posició contrària a l’expressada en el consell nacional de concórrer a les eleccions com a Unió i amb el full de ruta validat per la militància”. “La raó no és que defensin el sí-sí”, va dir, sinó que, si algú “és en un partit, no pot defensar el programa ni el vot d’altres”, en referència al suport a Mas.
El càstig el va acordar el comitè de govern per 16 vots a favor, 10 en contra i 2 abstencions. “Ho fem amb dolor”, va dir Espadaler, que va insistir que no ha sigut “un pas fàcil, sinó un exercici de responsabilitat”. A partir d’ara es donarà audiència a les parts però els efectes són immediats i els afectats ja “no poden ostentar càrrecs del partit”. Unió no reclamarà l’acta de diputats als que en tinguin, sinó que deixaran la decisió “a reflexió de cada persona”.
Pel que fa a De Gispert -de qui la cúpula va afirmar que havia sol·licitat la baixa voluntària feia uns dies tot i que ella ho negava i va obtenir el suport de la federació d’Unió a Barcelona, crítica amb Duran-, Espadaler va recordar que ella assegurava que el correu que va enviar fa una setmana no s’havia d’interpretar com la baixa i que per això també se l’ha suspès de militància.
Els crítics van respondre a la suspensió de militància obrint un procés de reflexió intern que hauria de culminar en la constitució com a partit de la plataforma Hereus UDC 1931. Segons Castellà, el miler d’afiliats tindran fins al 12 de juliol per deliberar si han de ser partit. Castellà va assegurar que l’impuls d’Hereus UDC 1931 és l’argument real de la cúpula per expulsar-los. Segons ell, els que s’hi han sumat també acabaran expedientats i expulsats.
“És un dia greu en la història d’Unió, se certifica el seu trencament”, va dir Castellà, que va acusar la cúpula de malinterpretar els resultats de la consulta i abandonar l’“esperit sobiranista i nacionalista” de la formació i abraçar la via autonomista trencant amb CDC unilateralment.
Afins a Duran encara al Govern
Els oficialistes d’Unió van decidir sortir del Govern com a aperitiu del trencament i els tres consellers ho van fer la setmana passada. Però diversos afins a Duran no han demanat el cessament i continuen als càrrecs: és el cas dels delegats a Madrid (Josep Maria Bosch) i a Barcelona (Fernando Brea), el secretari general de Governació (Lluís Bertran), el director general d’Exteriors (Iban Rabasa) i altres directors generals. El nou conseller d’Agricultura, Jordi Ciuraneta, en va cessar dos pel seu compte.
