La unilateralitat busca un espai al marge dels grans partits

BarcelonaUnitat per materialitzar la República Catalana sense esperar ni el diàleg amb l’Estat ni l’ampliació de la base sobiranista. És la recepta de l’independentisme unilateral, fins fa uns mesos representat directament pel Govern i que ara mira de reconfigurar el seu espai un cop el pragmatisme s’ha apoderat dels discursos dels dos grans partits sobiranistes. El projecte de primàries obertes, impulsat a Barcelona pel periodista Jordi Graupera i que el 14de juliol celebrarà una convenció a Granollers per ampliar l’estratègia arreu del territori, és un dels que intenten obrir-se camí. Al Parlament, la CUP és la que més clarament s’ha posicionat a favor de tirar pel dret, tot i les evidents dificultats que ha comportat aquest full de ruta els últims mesos. “Vostès saben perfectament que sense la unilateralitat no arribarem a la República”, advertia a JxCat i a ERC el líder cupaire a la cambra catalana, Carles Riera, durant el debat d’investidura de Quim Torra.

Precisament aquest dimecres una moció de la CUP posarà a prova la fràgil unitat independentista al Parlament. Els anticapitalistes volen “reiterar els objectius” de la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015, declarada il·legal pel Tribunal Constitucional. El document de la CUP genera reticències a les direccions dels dos partits del Govern, que ja treballen per proposar canvis en el redactat. Dins dels grups, però, hi ha diputats que continuen compromesos amb la via unilateral, que va culminar en la declaració d’independència del 27 d’octubre i en el posterior empresonament i exili dels líders sobiranistes. A JxCat hi ha independents que continuen reivindicant que aquesta sigui la línia principal de l’acció política, i a ERC són principalment els dos diputats de Demòcrates els que volen fer de la unilateralitat el seu segell d’identitat. “La música de la moció de la CUP sona bé”, expliquen fonts del partit que lidera Antoni Castellà. Demòcrates ha refusat els oferiments d’Esquerra per entrar al Govern i ara se sent amb les mans lliures per votar tot el que consideri que va en la línia de defensar la República proclamada a l’octubre. Encara que això signifiqui perjudicar els presos i exiliats: “No podem adaptar l’estratègia del país a la seva situació judicial”.

Un espai que intenta fer-se lloc

El 2010 Solidaritat Catalana per la Independència (SI), encapçalada per l’expresident del Barça Joan Laporta, va obtenir més de 100.000 vots i 4 escons al Parlament. Amb Esquerra debilitada, SI es va erigir com la principal defensora de la unilateralitat en un Parlament on l’independentisme encara no era preeminent. El 2012 les urnes van esborrar Solidaritat de la cambra. “Esquerra i Oriol Junqueras ja representavenaquest independentisme unilateral”, reconeixen fonts del partit. Amb Junts pel Sí el 2015 encara hi havia menys dubte: un full de ruta amb 18 mesos de duració per assolir la independència amb acord amb l’Estat o sense. “El votant és pràctic. Si les grans estructures ofereixen la independència a curt termini és normal que la gent els faci confiança. Ara s’està reconfigurant l’independentisme unilateral. La CUP manté el seu espai a l’extrema esquerra, però també hi ha una via més transversal”, afirmen fonts de la direcció de Solidaritat, que s’ha mantingut latent malgrat perdre Laporta i també el que va ser el seu líder parlamentari fins al 2012, Alfons López Tena.

Ara Solidaritat i Demòcrates mantenen un acord de col·laboració i comparteixen espai a la coordinadora de les primàries obertes, un experiment amb el qual intenten prendre la temperatura a l’independentisme. “Hem ofert al PDECat i a ERC participar-hi, però a mesura que s’allunyin de la unilateralitat deixaran de representar un col·lectiu de votants als quals no volem deixar orfes”, comenten fonts de la coordinadora.

El pragmatisme d’ERC i el PDECat, que ara deixen de banda els terminis i aposten decididament pel diàleg amb l’Estat, pot obrir una porta a altres forces polítiques que semblava tancada. El mantra és el mateix que els grans partits defensaven fins a la DUI: la reivindicació de l’1 d’octubre com a moment fundacional de la República i el control del territori com a aspiració curtterminista. Ara bé, encara que aconseguissin fer-se un espai, assumeixen la dificultat de tirar endavant les promeses.