ERC accepta la proposta del PSOE sobre la malversació
Els republicans creuen que el redactat dels socialites, amb penes de fins a quatre anys de presó, no afecta a l'1-O
MadridFinalment hi ha hagut acord. Esquerra havia de decidir si acceptava la proposta del PSOE sobre la malversació o s'arriscava que el delicte quedés com estava actualment –amb penes més altes– i aquest dilluns ha acabat optant pel mal menor. Els republicans assumeixen així l'esmena dels socialistes –que castigarà amb fins a quatre anys de presó i sis d'inhabilitació el desviament irregular de fons encara que no comporti enriquiment personal ni de tercers– i que des de la Moncloa apunten que penalitzaria casos com l'1-O. Esquerra, en canvi, interpreta que no. Seran, però, com sempre, els jutges els encarregats de determinar qui té raó quan apliquin el nou Codi Penal, que s'aprovarà aquest dimarts en comissió i dijous al ple del Congrés i que també conté un petit retoc en el delicte de desordres públics agreujats: requereix una alteració greu quan s'envaeixin instal·lacions o edificis i en l'exposició de motius es determina que s'aplicarà en casos "excepcionals", però es manté el concepte vague d'intimidació al tipus penal.
Pedro Sánchez ja va avisar fa un parell de mesos que Esquerra havia d'assumir que durant l'octubre del 2017 es van cometre delictes. El president espanyol no estava disposat a fer net de les causes del Procés com si es tractés d'una amnistia perquè ja era prou contradictori haver acusat per sedició des de l'Advocacia de l'Estat durant el judici i ara suprimir el delicte com per també exonerar la malversació. La solució, doncs, passava per rebaixar el càstig.
Dels equilibris entre mantenir la malversació sense lucre personal i rebaixar les penes per provar de donar oxigen a l'independentisme condemnat o pendent de jutjar per aquest delicte n'ha sortit l'article 433 del Codi Penal, que serà el següent: "L'autoritat o funcionari públic que doni al patrimoni públic que administra una aplicació pública diferent d'aquella a la qual estigués destinat, incorrerà en les penes de presó d'un a quatre anys i inhabilitació especial de càrrec públic de dos a sis anys, si resultés dany o entorpiment greu del servei al qual estigués consignat; i d'inhabilitació d'un a tres anys i multa si no en resultés". Un redactat que ERC considera que no emmarca els fets de l'1-O i, sobretot, que no pot comportar presó perquè "no es va produir cap dany ni entorpiment greu del servei públic", però que des de la Moncloa s'interpreta al revés. En el cas del Procés, el tribunal presidit per Manuel Marchena haurà de valorar si rebaixa la inhabilitació dels ja condemnats.
A canvi, en relació a la malversació amb enriquiment personal o de tercers, els socialistes han assumit la proposta dels republicans tal com la va presentar divendres: entre dos i sis anys de presó i entre sis i 10 d'inhabilitació, que en casos greus pugen a entre quatre i vuit de presó i entre deu i 20 d'inhabilitació. També es manté l'article 432 bis, que castiga amb entre sis mesos i tres anys de presó i entre un i quatre anys d'inhabilitació el fet de destinar a usos privats el patrimoni públic.
Unides Podem se'n desmarca
Aquesta modificació l'han pactat el PSOE i ERC i l'han portat gairebé en secret a la comissió que es reunia aquesta tarda al Congrés –els grups no havien rebut els documents amb anterioritat–. Ha estat una negociació entre els dos actors implicats en la carpeta catalana, davant l'expectació d'Unides Podem, que aquest matí se n'ha desmarcat. Tanmateix, l'espai lila no farà descarrilar el text perquè també inclou altres canvis, com la supressió de la sedició i la reforma per desbloquejar la renovació del Tribunal Constitucional. Tant el president del grup, Jaume Asens, com fonts de l'espai han estat clares en relació al paper secundari d'Unides Podem en tot plegat.
"És un acord entre el PSOE i ERC. Tenim dubtes sobre la futura aplicació del nou delicte per part dels jutges i per això no firmarem aquesta esmena", apunten les mateixes fonts. "Nosaltres n'hem estat informats en tot moment, però no hi hem participat", ha afegit Asens. Tal com va explicar l'ARA, la incomoditat d'Unides Podem per reformar la malversació s'havia accentuat en les últimes setmanes pels efectes que pugui tenir en casos de corrupció. Tot i que Asens va ser dels primers a apostar per acompanyar l'eliminació del delicte de sedició d'una reforma de la malversació, veus com el portaveu lila, Pablo Echenique, hi havien mostrat dubtes públicament. La setmana passada, a més, la vicepresidenta segona del govern espanyol i cara visible de l'espai, Yolanda Díaz, també se'n va desmarcar públicament i va assegurar que Unides Podem no estava treballant cap esmena en aquest sentit.
Des de les files socialistes, la portaveu del partit, Pilar Alegría, s'ha mostrat sorpresa pel posicionament dels liles i ha ironitzat: "No ho firmo, però sí que ho voto". Sigui com sigui, Alegría, igual que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha defensat la contraproposta socialista. "No suposarà cap benefici per als condemnats o processats per corrupció. Tot ús irregular o arbitrari dels fons públics ha d'estar tipificat. Amb la proposta del PSOE, els dos objectius es compleixen", ha afirmat Montero des del Senat, on aquest dilluns ha superat el debat a la totalitat dels pressupostos.
En la mateixa línia, la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha assegurat aquest matí que no se'n podrà beneficiar l'expresident de la Junta d'Andalusia Antonio Griñán, perquè se li va aplicar el Codi Penal previ a la reforma del PP del 2015 –quan va eliminar la distinció de si hi havia lucre o no en l'ús de diners públics–, informa Núria Orriols. Tampoc l'exministre Jorge Fernández Díaz en el cas Kitchen quan es jutgi, ja que en aquesta causa també hi ha altres delictes en joc.
Retocs als desordres públics
En la reunió de la ponència d'aquest dilluns, també s'ha validat una esmena transaccional del PSOE i Unides Podem sobre el delicte de desordres públics agreujats. Es manté la forquilla d'entre sis mesos i tres anys de presó quan un grup atempti contra la pau pública amb actes de violència o intimidació envaint instal·lacions o edificis, però s'especifica: "Alterant greument el funcionament efectiu de serveis essencials en aquests llocs". Així, l'esmena d'ERC per eliminar la intimidació es manté viva i s'haurà de votar.