Un any d’equilibris per donar vida a la investidura més ajustada de la història
El primer govern de coalició a l'Estat resisteix en un inici de legislatura marcat pel covid
MadridWuhan avisava, però fa un any, quan Pedro Sánchez va ser investit president del govern espanyol, ningú al Congrés duia mascareta ni pensava que el coronavirus marcaria el primer tram de la legislatura. La prova és que l’única menció a la Xina durant el debat va ser del líder de l’oposició, Pablo Casado, però per referir-se al comunisme. En això sí que va ser premonitori: la pandèmia ho ha capgirat gairebé tot, excepte la crispació entre el PSOE i el PP i l’amenaça judicial de la dreta contra la coalició “socialcomunista”, que ja es va anticipar en el debat d’investidura. Més aviat, la crisi del covid-19 no ha fet sinó incrementar l’ofensiva, amb moció de censura fallida de Santiago Abascal inclosa. El 7 de gener del 2020 també va donar pistes del rol que jugarien el PNB, ERC i Bildu en les seves aliances amb l’executiu, i durant aquests mesos s'ha posat a prova el que va dir aleshores Gabriel Rufián: “Sense taula de negociació no hi ha legislatura”. La taula existeix, però fins ara no ha estat operativa i la legislatura no se n'ha ressentit.
El primer govern de coalició de la democràcia espanyola va començar a caminar amb una fragilitat parlamentària –la dreta va pressionar els partits minoritaris perquè tombessin una investidura que finalment va reeixir en segona volta amb 167 vots a favor i 165 en contra– que acabaria marcant les relacions entre el PSOE i Unides Podem. L’estira-i-arronsa entre els dos socis amb motiu de les aliances per tirar endavant els pressupostos ha sigut una de les tensions principals, especialment per l’aparició de Cs com a soci potencial. Un canvi promogut per la nova presidenta, Inés Arrimadas, que va trobar en l’excepcionalitat de la crisi sanitària l’argument perfecte per fer un gir estratègic i intentar aixecar un partit que Albert Rivera havia ensorrat el 10-N.
Els vetos creuats entre Cs i Esquerra van permetre que el líder de Podem acabés guanyant aquesta batalla davant Sánchez, que entre perdre la majoria de la investidura i incorporar Cs va preferir el que li donava més estabilitat. Ara bé, mantenint les dues vies obertes fins al final va aconseguir que el suport dels republicans fos a canvi de poc i amb la taula de diàleg oblidada. Conscient d’això, la dreta sospita que la contrapartida real podrien ser uns eventuals indults als condemnats pel Procés.
Crisi monàrquica sobrevinguda
Si bé la pandèmia va copar tota l’atenció política durant la primera meitat de l’any, la monarquia va demanar pas amb la fuga de Joan Carles I als Emirats Àrabs Units a principis d’agost. Abans, Felip VI ja li havia retirat l’assignació i havia renunciat a la seva herència per les informacions sobre els escàndols judicials, però els partits arquitectes del cadenat del 78 van voler evitar a tota costa un debat sobre la legitimitat de la Corona que sí que va obrir Podem.
Novament, aquest ha sigut un altre dels flancs de discòrdia entre les dues formacions de la coalició, explicitat i alimentat des del partit d’Iglesias, però sempre controlat. El vicepresident segon no ha tingut problema en reconèixer que hi ha qüestions sobre les quals s'ha de mesurar per no arribar a l'extrem de posar en perill el govern. Així, davant el seu electorat, Iglesias ha evidenciat que els seus plantejaments republicans o en defensa de l'autodeterminació es queden en l’àmbit de la retòrica, molt lluny d’esdevenir cap línia vermella. Caldrà veure com gesticula Podem quan el consell de ministres hagi de decidir sobre els indults.
Si els catalans ja havien pogut constatar que els ganivets volen en un Govern format per dues formacions diferents, JxCat i ERC, aquest 2020 la ciutadania espanyola ha presenciat com les desavinences entre socialistes i liles han sigut una constant. El poc pes d’Unides Podem en la faceta de la gestió ha fet que Iglesias hagi utilitzat els mitjans per pressionar el PSOE amb mesures socials que li permetessin endur-se trumfos polítics. Va passar amb la llei de llibertats sexuals, el decret per regular el preu del lloguer i el dels desnonaments, entre d’altres, fins al punt que Unides Podem va arribar a plantejar una d’aquestes mesures –la del lloguer– com una esmena als seus propis pressupostos.
L’any va acabar amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, acusant-lo de “tossut” [cabezón, li va dir en una conversa informal als passadissos del Congrés]. Les vicepresidentes Carmen Calvo i Nadia Calviño són les ministres més assenyalades per Unides Podem, que reivindica els acords signats en el programa de govern com a full de ruta. A finals d’any, Sánchez va fer balanç dels compromisos adoptats i només un 20,3% s’han complert dels subscrits amb Podem. Entre les mesures més destacades d'aquests últims dotze mesos apareixen la pujada del salari mínim a 950 euros tan bon punt es va configurar el govern, la creació de l'ingrés mínim vital, l'aprovació d'una nova llei d'educació –no exempta de polèmica– i la legalització de l'eutanàsia. L'acord pels fons europeus, una de les claus de la legislatura, va permetre elaborar uns comptes més ambiciosos, però alhora ha obligat l'executiu a revisar les prioritats.
Aliens a les tensions internes, el 2020 ha promocionat particularment dos ministres: la de Treball, Yolanda Díaz, que ha unit govern, patronal i sindicats per afrontar la crisi derivada del coronavirus; i el més inesperat, el de Sanitat, Salvador Illa, el ministre que ha arribat a tenir més poder en la història de la democràcia espanyola amb l’estat d’alarma. La seva hiperexposició mediàtica l’ha portat ara a intentar guanyar les eleccions catalanes com a candidat del PSC. Com Sánchez, Illa ha sigut el membre de l'executiu que més ha hagut de posar en pràctica la "cogovernança" amb les comunitats autònomes, una assignatura que el president s'havia imposat per a la legislatura.
La dreta i el braç judicial
Malgrat les tensions, la coalició ha resistit en part gràcies a la fúria de la dreta, que va utilitzar el covid per intentar que l'executiu descarrilés. La forta oposició del PP ha comportat el bloqueig en la renovació del Poder Judicial, en un any en què el president, Carlos Lesmes, també ha jugat el seu paper contra el govern. Sánchez va adobar el terreny per portar a l’esfera judicial la polarització amb la dreta quan va decidir que Dolores Delgado fes el salt del ministeri de Justícia a la Fiscalia General de l’Estat.
Un any després d'una investidura per la mínima, Sánchez espera el 2021 vèncer el covid i blindar la coalició amb el convenciment que la legislatura serà llarga.