Com van ser els últims minuts d’UPyD?
El partit de Rosa Díez va representar valors similars als de Cs
BarcelonaPrèviament al salt a Madrid de Ciutadans, UPyD havia intentat representar valors similars als del partit taronja. Va arribar abans al Congrés de Diputats tot i haver nascut dos anys després del partit taronja. I la seva trajectòria també va ser més breu: un total de vuit anys. El vuit de febrer del 2016 la seva fundadora, Rosa Díez, va anunciar que es donava de baixa i va demanar per al seu partit “un final digne”.
UPyD mai va arribar a les cotes de representació que ha tingut Cs –que va arribar als 57 escons el 28-A–, però va aconseguir entrar al Congrés en un moment de fort bipartidisme. PP i PSOE comptaven amb el 83,83% dels vots en les generals del 2008, quan UPyD va obtenir un escó. El 2011 van passar a cinc, però el 2015 es va quedar sense representació, la mateixa nit en què Cs va entrar al Congrés amb 40 diputats.
Cs l’esborra del mapa
La desaparició d’UPyD va lligada precisament a l’auge de Cs a les urnes. El partit taronja, llavors capitanejat per Albert Rivera, va multiplicar els resultats de Díez, que a més va haver d’afrontar una crisi interna després del pacte fallit amb Cs. Díez i Rivera van reunir-se en diverses ocasions, però mai van arribar a un acord. A les generals del 2016, UPyD tampoc va obtenir cap diputat: tan sols va aconseguir 50.282 sufragis, al costat dels 1.143.225 que havia obtingut el 2011. Amb el partit en plena desfeta, Cs va acollir alguns desertors d’UPyD, com anys després va fer el PP amb exdirigents de Cs, alguns dels quals, com Toni Cantó, han passat pels tres partits.
L’acord va arribar finalment el 2019, quan UPyD encara tenia quatre eurodiputats i Cs dos. Els dos partits van concórrer junts a les europees i a les generals del novembre. Ja desvinculada del partit, Díez va demanar el vot per al líder conservador, Pablo Casado. En aquells comicis, Cs va perdre 47 escons i va començar a rodolar costa avall. Ara són diverses les veus que alerten que el partit taronja podria córrer la mateixa sort i acabar integrat al PP, un destí al qual l'actual líder, Inés Arrimadas, es resisteix.