Els últims de Ferraz

MadridPassen del "Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant" al "Pedro Sánchez, fill de puta" en qüestió de minuts. Al carrer Ferraz, cinc setmanes després que comencessin les protestes, alguns càntics es mantenen inalterables, però la litúrgia de la concentració ha anat canviant al llarg dels dies. Des de la setmana passada, comença amb un rosari. Desenes de persones resen durant una mitja hora davant la parròquia que hi ha a la cantonada de la seu del PSOE. En acabat, tallen el carrer i comencen amb el repertori habitual —"No és una seu, és un puticlub", "Puigdemont a la presó" o "No em dona la gana una dictadura com la veneçolana"—. Dijous al vespre, sota la pluja, s'hi van aplegar 100 persones, segons la Delegació del govern espanyol a Madrid. El dia abans havien estat 75 —la xifra més baixa des que van començar les protestes—. L'anterior, 150.

Els mateixos manifestants constaten que la protesta perd força, si bé no acaba de morir del tot. "Si som quatre gats, no entenc per què ve tanta policia", diu una de les concentrades, una jubilada que explica a l'ARA que no ha fallat gairebé mai. Comenta que els estudiants i les persones en edat de treballar han anat flaquejant. La majoria dels fixos estan jubilats. "Entre estar sentint mentides a la televisió o ser aquí, millor tenir l'orgull de ser aquí posant un granet de sorra", continua. Una altra dona de 68 anys relata que només ha faltat un dels 35 dies. Denuncia que el que està passant és molt "gros" i sosté que "fa falta un Milei" a Espanya. També compara la "resistència" de Ferraz amb la que hi havia contra Hitler a l'Alemanya nazi.

Amb l'increment de la mitjana d'edat, l'ambient és més tranquil que el de la primera setmana, quan s'hi van arribar a concentrar fins a 8.000 persones i es van produir desenes de detencions enmig dels aldarulls i les càrregues policials. Els ultres encaputxats ja fa dies que no passen per Ferraz, segons comenten alguns agents de policia, i la protesta es dissol per si sola al cap de poques hores. Ara bé, encara s'hi poden sentir càntics franquistes i s'hi poden veure algunes banderes preconstitucionals.

Fins quan aguantarà la protesta? Vox la continua atiant i la fa servir com a arma llancívola contra el PP. El líder de l'extrema dreta, Santiago Abascal, va marcar perfil propi dimecres concentrant-se a Ferraz al migdia —quan hi van acudir 500 persones, més que les que hi estan anant els últims vespres— en lloc d'anar a l'acte del dia de la Constitució al Congrés. Els cada cop menys manifestants de les nits asseguren a aquest diari que no tenen intenció de deixar-hi d'assistir i se senten càntics que parlen de convocar-se el 31 de desembre per donar la benvinguda al 2024 des del carrer Ferraz.

Per ara, els habituals, que ja es coneixen, s'acomiaden amb un "demà més". "Gairebé sempre venim els mateixos", comenta una dona quan marxa a les nou del vespre, només una hora després d'haver començat amb el tall del carrer. "Ja marxeu?", es queixa un altre home mentre es va quedant sol a la primera fila, equipat amb la bandera espanyola i amb un paraigua amb els mateixos colors.

Els veïns i els comerços n'estan "fins als nassos"

Qui voldria que marxessin definitivament són veïns i comerciants. "N'estic fins als nassos", explica a l'ARA una veïna del tram de carrer afectat. Un cambrer diu que té "ganes de plorar" mentre recull les taules de la terrassa, fart de sentir els mateixos càntics cada nit. Els propietaris d'un altre restaurant protesten des de la porta i demanen a la policia que els dissolgui. "I els nostres drets qui els protegeix? —afegeixen–. Ens estem arruïnant. Els meus fills no mengen banderetes espanyoles".