Els últims 100 dies de Convergència

BarcelonaGairebé quatre anys després de decidir la seva fi com a partit polític, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) encara el camí fins a la liquidació definitiva. El 30 de desembre -com va avançar La Vanguardia - es va presentar el preconcurs de creditors i ara entra en una fase de negociació amb tots els tenidors de deute que s’allargarà fins al mes d’abril (tres mesos més un de pròrroga). Un període -després presentarà concurs de creditors que acabarà en liquidació- que representa els últims 100 dies de la formació política que més temps ha governat la Generalitat des de la restauració democràtica.

Convergència arriba a aquesta fase amb un deute de 4,3 milions d’euros i amb una estructura administrativa mínima. La majoria del passiu el deu a entitats bancàries. Concretament, segons fonts del partit, 2,1 milions d’euros a CaixaBank i 1,5 milions al Banc Sabadell, mentre que uns 600.000 euros correspondrien al Banco Popular (actualment Santander) per crèdits electorals. “Tot el deute està garantit amb immobles o altres tipus de garanties”, asseguren fonts del partit, que es reserven els detalls per “confidencialitat”. Els gestors de Convergència -inactiva des del naixement del PDECat el 2016- confien en liquidar el deute, tot i no poder optar a la condonació del passiu dels bancs perquè es va prohibir fa poc per llei als partits polítics. En tot cas, aquest procés -tot i que es formalitzarà amb un concurs de creditors a l’abril- es pot allargar durant anys fins que el jutge mercantil ho consideri oportú. Aquesta qüestió és clau perquè CDC té pendents casos als tribunals.

El primer serà el cas Palau, del qual pròximament el Tribunal Suprem (TS) emetrà sentència ferma. El partit de Jordi Pujol va recórrer la condemna de l’Audiència Provincial de Barcelona que l’obligava a pagar 6,6 milions d’euros per haver cobrat comissions il·legals per finançar-se. Si el Suprem confirma aquesta xifra, Convergència haurà d’afegir-la a la llista dels quatre milions de passiu que té amb les entitats bancàries. Durant la instrucció, es van embargar una quinzena de seus del partit com a garantia de pagament, però quan hi hagi sentència es valorarà si el valor dels immobles és suficient per cobrir els 6,6 milions d’euros o la quantitat que acabi assignant el TS.

Ara bé, hi ha un altre cas als jutjats que pot condicionar, fins i tot, el Partit Demòcrata: la investigació sobre el 3%. Encara en fase d’instrucció, el cas que va començar als jutjats del Vendrell i que ara porta el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata no només investiga Convergència per tràfic d’influències, suborn i blanqueig, sinó que també ha inclòs el PDECat com a partit “successor”. Una vinculació que neguen des del partit: quan els representants del PDECat van declarar el setembre del 2018 davant el jutge es van desvincular de CDC assegurant que, malgrat que l’herència política és “innegable”, es tracta d’una organització política nova. Les investigacions judicials al voltant de la corrupció van ser el principal motor de naixement del PDECat, ja que la majoria de militants de l’antiga CDC van optar per posar fi al partit i crear-ne un de nou en lloc de simplement refundar Convergència. Des de la formació consideren que la vinculació que fa el jutge De la Mata no afectarà el concurs de creditors, ja que, com que es tracta d’“entitats jurídiques diferents”, no es pot reclamar al PDECat que pagui cap deute de CDC.

El precedent d’Unió i ICV

CDC no és el primer partit que presenta un concurs de creditors. Unió i ICV ho van fer ofegades pel deute. El partit de Josep Antoni Duran i Lleida va posar fi a la trajectòria política per un passiu de 22,5 milions d’euros, i els ecosocialistes per un deute de 9,2 milions. La majoria de diners els devien als bancs.