Els últims deu supervivents de Ciutadans

BarcelonaUn mes i mig després de les eleccions catalanes i dues setmanes després de les europees, Ciutadans està en estat de xoc. Tant al Parlament com a l’Eurocambra han perdut les últimes resquícies de poder institucional que els quedaven, més enllà del poder municipal, que és també minso. Per a més inri, qui era el líder del partit a escala estatal, Adrián Vázquez, va saltar del vaixell de Ciutadans al del Partit Popular quan faltaven 40 dies per a les eleccions europees, i el líder a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha dimitit aquesta setmana. Què en queda, doncs, de Ciutadans?

Fins a les eleccions del 2021 el partit mantenia a Catalunya l’històric resultat de 36 diputats que va aconseguir quatre anys abans, amb més d’un milió de vots, que els va convertir en primera força de la cambra. I tot i que van arribar a ser el partit referent de l'unionisme al Parlament, no han aconseguit mai la vara d'alcalde en cap municipi català, tot i que van arribar a tenir 238 regidors. De tot plegat no en queda gairebé res. Tan sols els dos regidors de Santa Coloma de Gramenet i el que tenen a Artés, Capellades, Lliçà de Vall, Olesa de Montserrat, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Premià de Mar i Vilafant. Ells són els deu últims representants a les institucions que els queden a Catalunya.

La cara més visible d’aquest poder municipal és el líder de la formació a Santa Coloma, Dimas Gragera, que assumeix que el partit "no té encaix electoral": "No dic que s’hagi de dissoldre, però s’ha de redefinir", explica en una conversa amb l'ARA. De fet, després de la marxa de Carrizosa està previst que una gestora nomenada per l’executiva estatal de la formació piloti la direcció a Catalunya fins després de l’estiu, quan se celebrarà un consell general extraordinari per plantejar el futur de la formació. Però Gragera s’autodescarta per tenir cap paper en una futura nova direcció, tot i ser qui més poder institucional té ara a Catalunya: "Si considero que no tenim viabilitat electoral no té sentit que em posi a liderar el partit", defensa.

Fonts del partit no descarten cap escenari en el consell general, tampoc que el partit es dissolgui, però defensen que, malgrat que el context no és idoni, el partit té múscul per resistir econòmicament: "No deixarem tirats els regidors que tenim", traslladen. A més, diuen que no només tenen diners per fer front a l’etapa que els toca viure, sinó que tenen encara prou simpatitzants i militants –tot i que no en revelen la xifra–, i que per al 9-J van fer campanya a totes les comunitats autònomes de l'estat espanyol i a tot arreu hi van trobar gent: "Sempre ens ha rebut algú", relaten.

Alcaldies fora de Catalunya

Més enllà de Catalunya, l’escenari és igualment desolador en l'àmbit autonòmic. Després de l’últim cicle electoral del 2023, van perdre tot el poder que havien tingut, i tan sols mantenien un representant a les Corts de Castella i Lleó, Francisco Igea. Però ni Igea es pot comptar com a representant de Ciutadans, perquè ja fa més d’un any que va ser expulsat del partit, és al grup mixt del Parlament autonòmic i ha anat a la llista d’Esquerra Espanyola a les eleccions europees, un partit que va quedar per darrere de la candidatura de Jordi Cañas, a gairebé 100.000 vots de distància.

Però si a alguna cosa poden encomanar-se és al poder municipal que els queda quan surten de Catalunya. Malgrat que el 2023 van caure de gairebé 3.000 regidors als actuals 392, han aconseguit retenir una quarantena d’alcaldies sota la marca de Ciutadans, a més d’una trentena en coalició amb el partit Tú Aragón. La majoria són en municipis petits, de menys de 10.000 habitants, i el poble on governen que té més població és El Astillero, a Cantàbria, que en té 18.220. Hi governen, a més, amb majoria absoluta, amb 15 dels 17 representants del ple.