Les últimes dues negatives d’una negociació infinita

BarcelonaNi CDC volia renunciar a Artur Mas com a president, ni la CUP pretenia aixecar-li el veto. Tenint clares des de feia dies aquestes posicions, ¿què debatien els representants de JxSí, de l’esquerra anticapitalista i de les entitats socials dijous i ahir? Segons va revelar el president de l’ANC, Jordi Sànchez, van estar valorant i discutint dues propostes que les associacions haurien posat sobre la taula. Ara bé, la que acceptava JxSí la va rebutjar la CUP i viceversa. Eren els dos últims intents in extremis per resoldre una negociació infinita.

Per una banda, les formacions sobiranistes haurien estudiat traslladar la decisió a una assemblea de càrrecs electes -prevista en el full de ruta-. Així, les entitats haurien promogut que se celebri una assemblea de regidors, alcaldes, diputats al Parlament i al Congrés i senadors de CDC, ERC i la CUP perquè, conjuntament, decidissin quin candidat investir demà. Malgrat tot, l’esquerra anticapitalista no hauria acceptat aquesta opció, ja que el partit de Mas té clara majoria en el món local -3.333 regidors, contra els 2.381 d’ERC i els 372 de la CUP- i difícilment en sortiria qüestionat.

Unes primàries a posteriori

Per altra banda, una altra de les opcions estudiades hauria sigut la que va plantejar en el seu blog el jurista Amadeu Abril de fer una mena de primàries a posteriori per decidir més endavant el president del Govern. En concret, el blogaire proposava investir provisionalment Mas, però celebrant més tard -al març o abril- una consulta popular oberta perquè la ciutadania decidís qui vol com a líder de l’executiu. Segons aquesta opció, serien les entitats i partits sobiranistes les que organitzarien el procés, en el qual haurien de presentar-se els dirigents i diputats més rellevants de les formacions.

Un cop decidits els aspirants, s’anirien fent votacions presencials i electròniques, i en cadascuna d’elles es descartarien els que tinguessin menys suports, en tantes rondes com s’acordés. Qualsevol persona major d’edat hi podria votar, subscrivint la declaració de ruptura i pagant un euro, cosa que no impediria que també poguessin votar-hi ciutadans unionistes. Una comissió d’experts tutelaria el procés i, si s’imposés un candidat que no fos Mas, caldria cedir el testimoni al vencedor a través d’una qüestió de confiança immediata. La fórmula també mantindria la qüestió de confiança promesa per Mas per al juliol o el setembre.

Aquesta proposta permetria que la CUP no hagués d’investir Mas directament, CDC no hauria de renunciar-hi i ERC no trencaria cap compromís però podria promoure candidats seus. Tot i això, en aquest cas, hauria sigut Junts pel Sí qui no hauria acceptat la fórmula, mentre que la CUP només se l’hauria fet seva si el president interí investit fins a la celebració de les primàries hagués sigut un altre en lloc de Mas.

La CUP accepta forçar dimissions

A més, la CUP hauria acceptat la petició d’alguns independents de JxSí de fer dimitir alguns dels diputats anticapitalistes més contraris a l’acord per garantir així l’estabilitat posterior del Govern, sempre que aquest no estigués presidit per Mas -tot i que podria ocupar-hi algun càrrec-. Així, els cupaires donarien suport a l’acció de l’executiu en tot allò que signifiqués el compliment de l’acord i farien certa “autocrítica”, traduïda en aquestes dimissions. De fet, Súmate ja havia proposat dijous que l’actual vicepresidenta, Neus Munté, assumís la presidència i, en canvi, Mas fos triat conseller en cap.