Últimes escletxes per votar el 9-N

BarcelonaLa celebració de la consulta el 9-N està en l’aire. Des que el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre el marc legal de la votació, el Govern va paralitzar el desplegament dels preparatius. Alguns van reprendre’s després de la cimera del bloc sobiranista el 3 d’octubre: es van constituir la Comissió de Control i les comissions territorials de seguiment, es va reactivar la campanya institucional i van reobrir-se alguns registres d’inscripció. Ara bé, la publicació del cens provisional, la confirmació dels punts de votació i els sortejos de les meses electorals han quedat aturats. Quines són les escletxes legals -si n’hi ha- per mantenir viva la convocatòria del 9-N?

La professora de dret administratiu de la UB Mercè Corretja, consultada per l’ARA, admet que el Govern es mou en un terreny “delicat”. Els preparatius que s’han reprès, explica, s’han emparat en el marc general que ofereix el dret administratiu: el deure de les administracions de rebre informació i atendre les peticions ciutadanes -així es va reobrir el registre per a estrangers- i el dret dels ciutadans a rebre informació d’interès públic, amb la represa de la campanya.

També explica que en els decrets que nomenen la Comissió de Control i les de seguiment s’utilitzen “clàusules de salvaguarda”. En el text dels decrets s’aplica una fórmula per blindar-ne la legalitat: els nomenaments es fan “als efectes de la vigència corresponent”. D’aquesta manera, diu Corretja, s’entén que el nomenament d’aquests òrgans és un acte preparatori de la consulta i que ara per ara no té efectes jurídics (en tindria si el TC aixequés la suspensió cautelar). “Així, els dirigents polítics es cobreixen les espatlles, però igualment se l’estan jugant, és una actitud d’anar endavant”, diu.

Les dificultats per avançar

Ara bé, Corretja admet que aquest avenç en els preparatius “és limitat”, ja que els següents passos previstos en el calendari són “difícils” d’encabir en les potestats de la Generalitat. La publicació del cens, els locals de votació o el sorteig per triar els titulars i suplents de les meses són actes expressament vinculats a la consulta i que, a més, impliquen directament tercers. “En aquests moments el procés està als límits de les garanties democràtiques”.

En canvi, el professor de dret de la UPF, Josep Lluís Martí, creu que amb els preparatius que s’han dut a terme ja “s’incompleix la suspensió del TC”. Avisa que usar normes per a objectius no previstos pel legislador “es pot considerar un frau de llei”. Per fer una consulta amb condicions, afirma, “calen regles democràtiques clares” i, actualment, hi ha una “falta de regulació important”. La comunitat internacional, explica Martí, després del referèndum d’Escòcia, té “una percepció més positiva” de les aspiracions catalanes i continuarà així “sempre que les coses es facin per la via pacífica, legal i democràtica”, assegura.

Altres fonts jurídiques consultades per l’ARA apunten que es podrien utilitzar tres processos participatius previstos en la llei de consultes, que no van ser impugnats pel govern espanyol i que, per tant, continuen en vigor: fòrums de participació, enquestes i audiències públiques. Això, no obstant, canviaria “la lògica” del procés i fins i tot obligaria a posposar la data del 9-N, perquè la llei defineix que el termini de les al·legacions per participar en aquests processos “no pot ser inferior en cap cas a trenta dies”.

La fi de la batalla jurídica

¿El TC pot actuar per fer complir la suspensió del 9-N? Pel constitucionalista Marcel Mateu, “no té mecanismes directes”, però pot instar òrgans com la fiscalia a actuar. Ara bé, considera que, si no ho ha fet encara, és perquè “l’incompliment de la suspensió no és clar”. Els juristes de la Generalitat, segons Mateu, tenen marge per “forçar la legalitat fins on els arribi la imaginació”, però ja s’acosta el final de la batalla jurídica. En les pròximes hores, alerta, “les escletxes s’acabaran” i caldrà un “pronunciament polític”.