

BarcelonaDes del congrés de Junts del 27 d’octubre que l’expresident Carles Puigdemont, ara ja màxim líder orgànic, no compareix públicament i menys en roda de premsa. Aquest dilluns trencarà el silenci des del Press Club de Brussel·les per fer balanç d’un any de pacte amb el PSOE a Madrid. Malgrat que en les últimes setmanes des de Junts deien que les converses en matèria d’immigració estaven ben encaminades –“no estem descontents en com està avançant”, va dir Jordi Turull a Els Matins, mentre que Míriam Nogueras va dir que “anava”–, en els últims dies sembla que queden “serrells” rellevants que tenen a veure amb el poder real que l'Estat cediria a la Generalitat. La màxima de Junts és que la delegació de competències ha de tenir la transcendència que va tenir el traspàs de les facultats de trànsit als Mossos i no està gens clar que sigui així.
Si bé els juntaires voldrien dotar al màxim la Generalitat de facultats en la qüestió fronterera, el que és cert és que el PSOE considera que això és una competència intrínseca de l’Estat. De fet, els seus moviments van en sentit contrari: cap a la cooperació i fer presents la resta de cossos de seguretat de l'Estat a Catalunya, amb la integració de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al servei d'emergències, un acord que dijous Puigdemont es va afanyar a criticar. "Una mesura que descatalanitza", va piular, tot i que aquest procés d'integració va començar el 2017 sota la seva presidència i va continuar posteriorment amb el govern d'ERC, que dijous també va carregar contra l'acord de la junta de seguretat.
Però no només hi ha això. Segons les fonts consultades, Puigdemont també té la intenció de posar el focus en els altres acords pendents: el català a Europa, que ell mateix havia anunciat com una condició prèvia a la investidura; la manca d'aplicació de l'amnistia –Puigdemont és a l'exili malgrat estar aprovada– o complir amb l’execució pressupostària pendent, que Junts considera un requisit per parlar dels pressupostos.
Aquest és el tema de fons: si Pedro Sánchez tindrà o no comptes per a l’any que ve, claus pel seu propòsit d'esgotar la legislatura. Les opinions de Junts no són unànimes sobre això, tot i que serà Puigdemont qui decidirà fins a quin punt apuja els decibels aquest dilluns: dins el partit hi ha qui ja plantaria el PSOE –sempre buscant, però, guanyar poder de negociació– i qui es decanta per no trencar la baralla. Dependrà, diuen, de fins a quin punt els socialistes es mouen en les pròximes hores.
Una clara preferència
De fet, en el congrés de Calella, Junts no va apostar per revisar els pactes a Madrid, però sí que es va conjurar per mantenir la tensió amb el govern del PSOE i Sumar. I és que Carles Puigdemont i, de retruc Sánchez, transita per un difícil equilibri. Segons l'últim CEO, els votants de Junts prefereixen clarament un executiu socialista a un del PP presidit per Alberto Núñez Feijóo –que requeriria la concurrència de Vox–. Quatre de cada deu votants de Junts prefereixen el líder socialista de president. Una xifra similar als d'Esquerra i només superada pels votants del PSC, que arriben al 70%. De fet, el president espanyol també aprova amb un 5 entre els electors juntaires i només el 2% declaren que preferirien Feijóo. Ara bé, això no vol dir que els electors vulguin donar-li estabilitat gratis, sinó que aquesta qüestió els divideix. El mateix CEO indica que l’electorat de Junts està partit per la meitat sobre l’actitud que han de tenir els grups si no hi ha majoria per governar. Mentre un 51% es mostren favorable a l’estabilitat, un 46% aposten per defensar la integritat del programa electoral encara que impliqui tornar a les urnes. Cal veure, doncs, si hi haurà ultimàtum de Puigdemont.
Els detalls de la setmana
El president, Salvador Illa, ha anunciat una gira a les altres autonomies per millorar aliances amb la resta de l'Estat, però abans el líder del grup socialista al Parlament, Ferran Pedret, n'està fent ja una de pròpia. Aquest dijous es va reunir a Barcelona amb la secretària d'organització canària, Nira Fierro, que més enllà de parlar de política, Pedret la va informar que els catalans fan cagar el tió i que per Sant Esteve es mengen canelons.
Miquel Calçada va ser l’únic que va prometre el càrrec de membre del consell d’administració de RTVE sense jurar de forma explícita la Constitució. Ara bé, volent fer-ho diferent, es va fer un embolic: “Prometo exercir fidelment el càrrec amb respecte a l’ordenament jurídic”, va començar dient, i després va afegir “vigent” i, després d’una altra pausa i agafar un paper de la butxaca, va acabar: “vigent en cada moment”, davant l'expectació de la resta.