Una última escletxa que pot posar en risc els indults

MadridPedro Sánchez i Esquerra van veure com el passat 20 de gener s’apartava un obstacle molt important del camí. La sala tercera del Tribunal Suprem rebutjava tots els recursos contra els indults als líders independentistes en considerar que els polítics, partits i associacions que els havien presentat no estaven legitimats per fer-ho. Encara no s’ha publicat la interlocutòria ni els vots particulars, però PP, Cs i Vox ja van anunciar que no donaven la batalla per perduda. Queda encara l’opció del recurs de súplica a la mateixa sala contenciosa administrativa i el d’empara al Tribunal Constitucional. I ara hi ha una petita escletxa al Suprem: el canvi de composició dels jutges que integren la secció cinquena, la que porta el cas.

Els cinc membres que van participar de la deliberació van ser: Segundo Menéndez -el president-, Ángeles Huet -la ponent-, Octavio Juan Herrero, Fernando Román i Wenceslao Francisco Olea. Els tres primers eren partidaris d’inadmetre d’entrada els recursos contra els indults i tenien majoria sobre els dos que no. Va ser una resolució ajustada que ara podria canviar per la sortida de Huet, que ha passat a formar part de la secció primera, i l’entrada d’Inés María Huerta, que la substitueix. Segons explicava El Periódico fa uns dies, Huerta és considerada del sector conservador de la judicatura, tot i que no forma part de cap associació. Canvia el perfil de la secció cinquena.

La llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa disposa que la secció primera -o d’admissions- la componen el president de la sala tercera, actualment César Tolosa, i com a mínim un magistrat de la segona, tercera, quarta i cinquena. Cada sis mesos es fa rotació, de manera que la secció primera es va renovant i la resta veuen com un membre surt i n’entra un altre. El 22 de gener passat va començar un nou semestre i els canvis ja s’han efectuat.

Els precedents

Les conseqüències que pugui tenir això per als recursos contra els indults són una incògnita, admeten des del Suprem. El que sí que hi ha són precedents: la secció quarta també va negar la legitimació de PP i Vox per impugnar el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat, com en el cas dels indults als presos polítics. En aquella ocasió també hi va haver divisió i es va imposar per tres a dos el criteri de tombar els recursos.

Tal com explicava El Periódico, Huerta ja es va manifestar en un cas sobre un indult concedit al president de la UD Las Palmas, Miguel Ángel Ramírez. La mesura de gràcia es va revocar estimant un recurs d’Ecologistes en Acció, però Huerta va emetre un vot particular en contra de la legitimació d’aquesta associació. Argumentava que no havia estat part en el judici. En el cas dels indults, Vox sí. La següent fase ja seria el debat sobre el fons.