El 80% dels militants ja han votat en la jornada decisiva d'ERC: Junqueras o Godàs?
La repressió tensa l'últim cara a cara entre els dos candidats a la presidència del partit
![Oriol Junqueras i Xavier Godàs, candidats a la presidència d'ERC, ahir abans del cara a cara a la seu del partit](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Esquerra tancarà, aquest dissabte sí, el procés de primàries més llarg i tortuós que ha viscut el partit. La militància tria durant tot el dia –de les 9 h a les 20 h de forma telemàtica i també en els punts presencials habilitats pel partit– el pròxim president de la formació, Oriol Junqueras o Xavier Godàs, en la segona volta del congrés del 30 de novembre. Dels 8.032 militants cridats a votar, a les set de la tarda ja havien votat el 80,04% (6.429 afiliats), una xifra superior a la que es va assolir fa quinze dies a les quatre de la tarda (78,8%). La divisió interna i la tensió han marcat les primàries republicanes i la prova més clara és, precisament, haver arribat a una segona votació perquè Junqueras, el favorit, va guanyar la votació del 30 de novembre, però no va superar el 50% dels vots. Els seus rivals tampoc, però la imatge que en va quedar és la d'una Esquerra partida entre els partidaris que Junqueras continuï pilotant el partit i els que volen un canvi. Aquest dissabte, la militància prendrà la decisió final. ¿Què ha canviat respecte del 30 de novembre?
D'entrada, que una de les candidatures que s'havia presentat, Foc Nou, n'ha quedat fora ara –només passen a la segona volta les dues llistes més votades–. En els últims dies, però, la candidatura d'Helena Solà i Alfred Bosch ha tingut els focus sobre seu després que tant Junqueras com Godàs hagin intentat seduir els seus 824 votants que van confiar en Foc Nou en la primera volta. El veredicte final ha estat que els de Solà no s'han integrat a cap de les dues candidatures ni tampoc han demanat el suport públic per cap dels dos aspirants a presidir ERC. Ara bé, sí que han posat més bona nota a Nova Esquerra Nacional perquè consideren que va acceptar quatre de les cinc condicions que van posar sobre la taula. Amb tot, les principals cares de la candidatura s'han anat posicionant en les últimes hores: Helena Solà votarà en blanc; Alfred Bosch i Gabriel Fernàndez no ho han revelat; mentre que Jordi Orobitg es decantarà per Nova Esquerra Nacional, i Anna Piñol s'ha limitat a dir que votarà "pel canvi".
Precisament, aquesta setmana Bosch ha tornat a ser protagonista arran del cas d'assetjament sexual i laboral que va encobrir quan era conseller, destapat per l'ARA. El llavors titular d'Exteriors ha assegurat aquesta setmana que Junqueras li va demanar que no obrís el protocol d'assetjament sexual a la conselleria després que ho publiqués l'ACN. Una versió diferent de la que va donar a aquest diari quan va publicar el cas i també del que va desgranar al Parlament quan va ser citat perquè donés explicacions. L'entorn de Junqueras va negar les paraules de Bosch i tot plegat va tornar a desencadenar una nova batalla entre candidatures. Godàs va reclamar explicacions a Junqueras i l'expresident republicà va titllar les acusacions de "mentides, calúmnies i difamacions".
El cara a cara més tens
La tensió encara ha crescut més en l'últim cara a cara que han mantingut aquest divendres Junqueras i Godàs. Si en els dos debats de dijous va costar que afloressin les diferències entre l'un i l'altre, en el d'aquest matí a TV3 s'han fet visibles només començar. La gestió del 2017 i la posterior repressió han centrat la principal topada entre els dos candidats a presidir ERC. Quan Godàs ha retret a Junqueras que després del 2017 l'independentisme no tingués "res preparat a partir del 2017" per materialitzar l'1-O, l'expresident republicà li ha replicat que la Hisenda catalana, que depenia de la seva conselleria, estava a punt: "És una manca de respecte per a l'audiència dir que no hi havia res preparat". Ara bé, en les intervencions telefòniques de la Guàrdia Civil poques setmanes abans de l'1-O es va captar una conversa entre el llavors secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, i un assessor de Junqueras comentant que la independència "era del tot inviable" perquè encara faltaven "moltes coses necessàries".
Junqueras ha recordat que ell va passar gairebé quatre anys a la presó per l'organització del referèndum i ha acusat Godàs de no parlar amb "respecte" sobre aquesta qüestió i d'utilitzar un "to condescendent". Un extrem que el candidat de Nova Esquerra Nacional ha negat. "Màxim reconeixement", li ha contestat Godàs, que ha defensat treballar per aplicar de forma completa la llei d'amnistia i que ERC "blindi tothom que ha estat represaliat". Ara bé, Godàs també ha apostat per superar el cicle del 2017 per fer reflotar ERC: "La repressió no pot ser sempre l'excusa introduïda emocionalment per no evolucionar com a partit". "No és una excusa, és una evidència", li ha replicat Junqueras, que ha demanat recuperar "l'esperit" de l'1-O i el 3-O per fer créixer la formació. Poca estona després, l'exconsellera Dolors Bassa, que també va estar a la presó, ha sortit en defensa de Godàs: "Ara no toca ni compassió, ni victimisme, ni bonisme personal autoreferenciat".
La directora del 112
Que el to del debat d'aquest matí ha estat diferent dels dos de dijous s'ha constatat també quan els candidats s'han enganxat amb el compliment dels pactes amb els socialistes. Junqueras ha introduït una crítica nova a Godàs: ha acusat la seva candidatura de no haver censurat el nomenament de Josep Lluís Trapero com a director general dels Mossos d'Esquadra. Godàs s'hi ha tornat posant sobre la taula els alts càrrecs d'ERC que encara queden al govern de Salvador Illa malgrat la instrucció del partit que pleguessin i ha posat el focus en un en particular: la directora del 112, Irene Fornós. "Davant la problemàtica del 112 i davant la posició que ha adoptat el grup parlamentari d'ERC, com gestionarà que la seva directora sigui militant d'ERC i li doni suport a vostè?"
Abans de la votació definitiva, tant Junqueras com Godàs han fet les seves últimes propostes. El candidat de Militància Decidim ha defensat crear una comissió de seguiment per avaluar cada sis mesos l'acord d'investidura de Pedro Sánchez i el de Salvador Illa. Godàs, per la seva banda, ha promès que si arriba a la presidència, el seu mandat serà de màxim vuit anys.
