La UE ha pagat 53,5 milions d'euros a funcionaris que ja no hi treballen

Barcelona / Brussel·lesCobrar sense treballar pràcticament la totalitat del sou durant cinc anys abans de jubilar-se. Aquesta possibilitat es va instaurar al Parlament de Catalunya l’any 2008 i segueix vigent avui dia, tot i que amb quanties inferiors després de la reforma de l’any passat. És una figura inèdita a l’Estat, però no al món: la Unió Europea s’hi va sumar l’any 2015 i ha destinat 53,5 milions d’euros des de llavors a pagar a funcionaris que ja han deixat de treballar-hi. A través d’una petició de transparència feta per l'ARA, les institucions comunitàries han detallat què paguen a funcionaris que ja no presten serveis efectius fins cinc anys abans de la jubilació amb indemnitzacions que, de mitjana, se situen en els 8.227 euros mensuals, però que en algun cas poden acostar-se als 20.000 euros al mes.

Així, en vuit anys, segons les dades lliurades per l’Oficina de Gestió i Liquidació de Drets Individuals de la Comissió Europea, 309 persones han estat en "excedència per interès de servei", el nom amb què es bateja la figura, i que la UE nega que sigui equiparable a una prejubilació. Està regulada a l’article 42 del reglament de funcionaris de la Unió Europea i, com al Parlament, hi ha requisits per optar-hi: els treballadors s’hi poden acollir, com a molt aviat, cinc anys abans de l’edat de jubilació i en cas d'haver prestat almenys deu anys de serveis a les institucions europees. Ara bé, no tots els que compleixen aquestes condicions aconsegueixen aquesta excedència: hi ha un límit de places reservades i és el cap de cada administració qui decideix qui s'hi aixopluga.

El que cobra cadascun d’aquests funcionaris és diferent en cada cas, ja que té a veure amb el salari que percebien quan prestaven serveis. Per simplificar-ho, aquest diari ha calculat la mitjana mensual que han percebut, en brut, aquests treballadors —8.227 euros—, però en funció de la categoria dels funcionaris aquesta indemnització mensual pot canviar molt: el més baix detectat són uns 2.500 euros bruts al mes de mitjana sense treballar durant 38 mesos —és un funcionari de categoria Assistent de la Comissió Europea—, mentre que l'import més elevat es troba al Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE): un funcionari de la categoria Administrador que ha percebut al voltant de 20.000 euros mensuals sense treballar i que tot just va començar a acollir-se a l’excedència a finals de l’any passat. 

De fet, és la categoria Administrador la que té un cost més alt per a les arques públiques: de les 309 persones en excedència, 132 són administradors, que han costat 31,4 milions d’euros, amb una mitjana de 10.000 euros bruts al mes sense treballar. En l’altre extrem hi ha 15 assistents de rang menor, que cobren menys de 4.000 euros al mes.

El que perceben els funcionaris acollits a aquesta figura està regulat al reglament de condicions dels funcionaris de la Unió Europea i, d’acord amb això, varia en funció del temps que porten en excedència. L’annex IV d’aquesta norma estableix que durant els primers tres mesos cobraran una quantitat "mensual equivalent al seu sou base", el 85% dels tres als sis mesos i, en els anys següents, en funció de l’antiguitat, el 60%-70%.

A diferència del que estava regulat a la cambra catalana, però, hi ha limitacions en les excedències per interès de servei: el nombre de persones que se’n beneficiïn "no podrà ser superior al 5% dels funcionaris" del conjunt de treballadors de totes les institucions europees que s’hagin jubilat l’any anterior. També podrà ser substituït al seu lloc de treball —cosa que no passava al Parlament—, no tindrà dret a cap promoció, però pot seguir contribuint en el règim de pensions.

Si observem les dades en funció de les institucions europees, el 75% dels funcionaris que estan en excedència per interès de servei són de la Comissió Europea i el Parlament Europeu, amb una mitjana de 8.130 euros bruts mensuals. També destaca, en termes d’import, la mitjana a l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea, que té 4 funcionaris cobrant sense treballar una mitjana de 12.164 euros bruts al mes (vegeu el gràfic).

Qui ho tria i quins motius

La decisió final de concedir les excedències en interès de servei la pren el secretari general de cada institució, que és el màxim responsable de l’àrea administrativa i de recursos humans de cada organisme, però no hi ha cap mena de procediment predeterminat a seguir per adherir-s’hi ni unes condicions concretes que determinin quins treballadors poden fer-ho i quins no. És a dir, els empleats no se’n beneficien automàticament quan arriben a una certa edat o han complert un seguit d’objectius, sinó que són els seus caps els que escullen o admeten (els treballadors a vegades també ho sol·liciten de manera informal) qui se’n pot aprofitar tenint en compte —diu el reglament— les "necessitats de caràcter organitzatiu vinculades a l’adquisició de noves competències a les institucions".

A la pràctica, concreten fonts comunitàries de diferents institucions, el motiu principal és la "ràpida implementació de les noves tecnologies" i les "dificultats" que presenten alguns funcionaris "per adaptar-se a un entorn sense paper i totalment digitalitzat en un termini oportú i adequat". Així, quan es considera que l’administrador o l’assistent (aquestes són les dues categories de funcionaris de la UE) no adquiriria "les noves competències en un període de temps raonable" i requeriria "una inversió en formació desproporcionada" pels pocs anys laborals que li queden, es decideix que se’n prescindeix encara que continuï cobrant. A més, sovint se’l substitueix per un altre empleat que ja tingui les competències necessàries.

En altres casos s’opta per atorgar aquesta mena d’excedències per "reestructuracions" dels departaments, pels nous "mètodes de treball" o, senzillament, per una manca d’"habilitats" de l’empleat. En tot cas, tots els treballadors que es troben en excedència en interès de servei poden ser reincorporats al seu lloc de treball si el secretari general ho considera convenient, malgrat que cap de les fonts comunitàries consultades per l’ARA té constància que hagi passat mai.