La UE defensa la clàusula que permet als seus funcionaris cobrar sense treballar
Els socialdemòcrates i els conservadors eviten pronunciar-se i al·leguen que són qüestions merament administratives
Brussel·lesDesprés que l'ARA hagi destapat que la Unió Europea està pagant pràcticament la totalitat del sou a més de 300 funcionaris que han deixat de treballar-hi, la Comissió Europea i el Parlament Europeu s'han limitat aquest dilluns a explicar i a defensar la clàusula del reglament comunitari que ho permet i no ha donat cap senyal de voler-ho corregir. I, pel que fa al Consell de la Unió Europea i la majoria dels grups parlamentaris, han respost en aquest diari que directament no volen fer-ne cap valoració pública.
En aquest sentit, el portaveu de Recursos Humans i Pressupost, Balazs Ujvari, ha justificat en la roda de premsa diària de la Comissió Europea que els empleats es poden acollir a la coneguda com '"excedència per interès de servei" com a molt aviat cinc anys abans de l’edat de jubilació i només després d'haver prestat almenys deu anys de serveis a les institucions europees. També ha defensat que es tracta d'un article que es "va incorporar el 2014 en l'última renovació del reglament dels treballadors de la UE" amb el vistiplau del Parlament Europeu i el Consell.
Així mateix, Ujvari ha volgut treure ferro a la qüestió i ha remarcat que les persones que s'hi acullen durant els primers tres mesos cobren una quantitat "mensual equivalent al seu sou base", però que dels tres als sis mesos ja cobren el 85% i, en els anys següents, en funció de l’antiguitat, passen al 60%-70%. "El seu sou va disminuint", ha insistit el comissari de Recursos Humans. En tot cas, la Unió Europea paga a funcionaris que ja no presten serveis efectius fins a un màxim de cinc anys amb indemnitzacions que, de mitjana, se situen en els 8.227 euros mensuals, però que en algun cas poden acostar-se als 20.000 euros al mes. En total, la Unió Europea ha destinat 53,5 milions d’euros des del 2015 a pagar a funcionaris que ja han deixat de treballar-hi.
En la mateixa línia, el Parlament Europeu ha reaccionat amb un escrit que ha fet arribar a l'ARA i que simplement explica el que ja diu el reglament, que aquesta mena d'excedència "està destinada a cobrir les necessitats organitzatives de cada institució" i "està vinculada a l'adquisició de noves competències". A la pràctica, però, tal com apunten fonts comunitàries, el motiu principal és la "ràpida implementació de les noves tecnologies" i les "dificultats" que presenten alguns funcionaris "per adaptar-se a un entorn sense paper i totalment digitalitzat en un termini oportú i adequat".
El PPE i el PSE eviten respondre
Els dos partits amb més representació a l'Eurocambra i més poder, el Partit Popular Europeu i el Partit Socialista Europeu, han contestat a l'ARA que prefereixen no fer comentaris públicament i al·leguen que es tracta d'una qüestió merament administrativa. Pel que fa al grup liberal Renew, ha assegurat a l'ARA que la llicència per interès de servei és "bastant estricta", ja que el "nombre de gent que té aquestes condicions és molt limitat i només cobren el 100% durant tres mesos".
Tot i que el grup parlamentari dels Verds ha assegurat que estan consensuant una resposta, l'eurodiputada i portaveu d'Esquerra a l'Eurocambra Diana Riba ha demanat "acabar amb les excedències per interès de servei" i ha exigit a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, "més transparència" i que rendeixi comptes. "Aquests fets perjudiquen encara més la ja tocada credibilitat del Parlament Europeu després del Qatargate", ha dit Riba per Twitter, que també ha anunciat que durà el cas a la pròxima Comissió de Transparència de l'Eurocambra.