La UE calcula que l'oficialitat del català costaria 44 milions d'euros anuals

BarcelonaDimarts que ve l'oficialitat del català torna a debatre's al Consell d'Assumptes Generals de la Unió Europea, sense cap previsió que aquesta vegada sigui la definitiva. En tot cas, els estats de la UE tindran una dada més per decantar la seva posició: el cost anual d'incorporar el català, el gallec i el basc a les llengües oficials de la UE representaria 132 milions d'euros anuals. És el resultat d'un estudi preliminar elaborat per la Comissió Europea avançat per El País i confirmat per l'ARA. Cadascuna de les llengües, doncs, representaria 44 milions d'euros cada any, tot i que el mateix estudi reconeix que es tracta d'una estimació feta a partir dels càlculs que es van fer servir per al gaèlic l'any 2015 i que caldria tenir en compte altres factors per arribar a conclusions més "acurades".

Segons detalla El País, el document calcula que es tradueixen anualment unes 70.000 pàgines i serien necessaris una vintena de traductors-juristes i quatre intèrprets externs per fer-se càrrec de les tres noves llengües. La facilitat de contractació dels intèrprets i traductors i el suport de la traducció automàtica en cadascuna de les llengües podrien fer variar significativament l'import global calculat en aquest informe preliminar, assumeixen des de Brussel·les.

El gaèlic és l'últim idioma que s'ha incorporat a la llista de les llengües oficials de la UE. Ho va fer el 2015 i el seu pas fins a la plena oficialitat va ser gradual, com ara planteja el govern espanyol que es faci amb el català, el gallec i l'euskera. Precisament aquesta gradualitat també faria limitar el cost de la mesura, almenys durant els primers anys, en cas que finalment arribi a adoptar-se.

Reticències no econòmiques

Per vèncer les reticències d'aquells estats més refractaris, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ja va adquirir el compromís de sufragar totes les despeses d'aquestes traduccions des de l'estat espanyol. Ara bé, els estats que s'han anat oposant a l'ampliació del nombre de llengües oficials no s'han mostrat preocupats pel cost que significaria a les arques europees, sinó per l'efecte crida que podria tenir en llengües minoritzades arreu d'Europa. El cors i el bretó a França o el rus als països bàltics han estat alguns dels exemples que s'han anat esgrimint. El govern espanyol creia haver trobat el desllorigador plantejant que només les llengües reconegudes oficialment a les Constitucions podien esdevenir oficials, però el plantejament no ha acabat amb les veus en contra. Per això s'espera que aquesta setmana tampoc hi hagi acord per al català a Europa.