Turull i Rull demanen empara al TC per poder ser nomenats consellers

Barcelona / MadridJordi Turull i Josep Rull han recorregut al Tribunal Constitucional per demanar poder ser nomenats consellers del Govern de Quim Torra. Els dos diputats empresonats han presentat un recurs d'empara a l'alt tribunal perquè consideren se'ls estan "vulnerant els drets fonamentals a la llibertat, a la participació en assumptes públics i a l'accés a càrrecs públics i a un procés amb totes les garanties". El Tribunal Suprem va denegar-los la sortida per poder prendre possessió com a consellers.

Així, en l'escrit presentat al Tribunal Constitucional, Turull i Rull tornen a demanar la seva llibertat, perquè el seu empresonament està "impedint" que puguin exercir els seus càrrecs com a consellers. A més, l'advocat Jordi Pina denuncia que ja es va produir una situació similar quan Turull no va poder participar en el segon debat per ser investit president de la Generalitat. En aquest sentit, Pina denuncia en l'escrit que "la situació de privació de llibertat" de Turull i Rull "els ha ocasionat perjudicis ja irreversibles –com el fet que Jordi Turull hagi perdut la possibilitat de ser president de la Generalitat".

Pina també demana que s'adoptin "mesures cautelars" perquè el govern espanyol publiqui els seus nomenaments com a consellers. En l'escrit, recorda que la publicació dels nomenaments dels consellers als diaris oficials de les institucions és un "acte degut, que no pot rebutjar-se per consideracions estrictament polítiques al voltant de l'oportunitat i de si agraden els nomenaments". Per això, demana a l'alt tribunal que "requereixi" al govern espanyol la publicació al DOGC dels nomenaments dels consellers. La defensa dels empresonats demana que es resolguin aquestes mesures cautelars "amb la mateixa celeritat" amb què es va actuar en el cas del veto a la investidura de Carles Puigdemont.

En el recurs, l'advocat de Rull i Turull es mostra molt crític amb la decisió de Pablo Llarena d'empresonar Turull i Rull justament l'endemà del primer debat d'investidura amb l'exportaveu del Govern com a candidat. Sobretot perquè es va produir després que s'obrís una peça separada per abordar la malversació i al cap de pocs dies es dictés la interlocutòria de processament, en la qual l'anàlisi de la malversació no ocupava ni una pàgina. Pina creu que l'únic motiu pel qual Llarena va decidir convocar una vista per abordar les mesures cautelars de Turull -sense que ho demanessin les acusacions- era el fet que fos nomenat candidat a la presidència de la Generalitat.

A més, el lletrat assenyala que un dels arguments del jutge instructor va ser que la presó provisional servia perquè "garantir l'encertat retorn a l'autogovern de Catalunya", una raó "política" i en cap cas prevista a la Llei d'Enjudiciament Criminal. Pina també èmfasi en la "injustícia" i "contradicció" que suposa que Llarena, amb el vistiplau de la sala d'apel·lacions, evoqui el risc de fuga per mantenir la presó fent referència a les persones que es troben a l'exili, quan en la interlocutòria del 4 de desembre que va permetre l'excarceració de Turull i Rull -entre d'altres- s'especificava que la situació personal d'uns no podia afectar la dels altres.

"Crida poderosament l'atenció que el desembre de 2017 l'instructor manifestés que la decisió dels demandants de ser diputats era quelcom que reduïa la reiteració i la fuga, en la mesura que suposava un acatament de la legalitat espanyola, i que la mateixa circumstància s'esgrimeixi el març de 2018 com un factor de risc de reiteració", subratlla el lletrat. "Això fa pensar que el retorn de l'autogovern de Catalunya sota la presidència de Jordi Turull era una manera "desencertada" de recuperar l'autonomia política", critica.

Objectius contraris als que es busquen

Rull i Turull, representats per Pina, encara van més enllà i fan notar al Tribunal Constitucional que la decisió de Llarena de convocar una vista per abordar les mesures cautelars dels investigats va suposar un fet contrari al que pretenia el jutge: una altra persona exiliada, en aquest cas, Marta Rovira. "El cas que ens ocupa mereix passar segurament a la història del dret processal perquè el reforç -innecessari- de les mesures cautelars va aconseguir un efecte totalment invers al suposadament pretès: provocar la fugida d'una processada que, fins que va ser convocada la vista de presó, es trobava en llibertat sota fiança i en plena disposició del tribunal. Per tot això, cal concloure que ens trobem davant un cas molt preocupant -segurament sense precedents en l'Europa contemporània- d'ús de la presó preventiva per finalitats que li són absolutament alienes".