El Govern situa l'autodeterminació com el "principal i prioritari" element de debat en la reunió Torra-Sánchez

BarcelonaA menys d'una setmana de la reunió a la Moncloa entre Pedro Sánchez i Quim Torra, l'ordre del dia continua obert. El Govern pretén situar-hi el dret a l'autodeterminació i aquesta és la proposta que s'ha fet arribar a la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet. Precisament amb ella tornarà a parlar en les pròximes hores la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, que aquest dimarts ha subratllat que l'autodeterminació –el referèndum pactat– ha de ser "principal i prioritari" en la trobada de dilluns que ve a la Moncloa.

"Volem obrir un diàleg. No ens volem creure el que no pot ser. Ja ens agradaria arribar a un acord dilluns, però l'objectiu és que hi pugui haver una altra reunió", ha explicat Artadi a la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu. "Volem sentir l'opinió que tenen perquè, en altres ocasions, el mateix PSOE ha defensat el dret a l'autodeterminació", ha insistit. Artadi ha remarcat que la intenció de l'executiu és "poder parlar de tot" amb el govern espanyol.

Ara bé, aquesta primera reunió amb Sánchez no ha de servir, segons Artadi, per tractar temes sectorials. Els 46 punts que l'expresident Carles Puigdemont va traslladar a Mariano Rajoy no seran, doncs, entre les reclamacions catalanes dilluns, però el Govern confia que siguin protagonistes més endavant, per exemple, en les reunions de les comissions bilaterals, per a les quals el consell executiu ha definit aquest dimarts els seus membres.

"Si en la reunió del 9 de juliol amb Pedro Sánchez s'activa un diàleg d'alt nivell amb el govern espanyol, entenem que també es pot vehicular el diàleg sectorial", ha remarcat la portaveu de l'executiu. Artadi, però, no ha detallat si Torra traslladarà a Sánchez que, en cas que es negui a acordar un referèndum, el Govern tirarà endavant amb la via unilateral.

El Govern retira la demanda contra Mas pel 9-N

Una de les decisions de la reunió del consell executiu d'aquest dimarts ha sigut retirar la demanda contra l'expresident del Govern Artur Mas i els exconsellers Irene Rigau, Francesc Homs i Joana Ortega per l'organització del 9-N. A l'abril, durant la vigència de la intervenció de la Generalitat via article 155, el ministeri d'Hisenda va ordenar que la Generalitat presentés una demanda al Tribunal de Comptes per reclamar el rescabalament de l'import que va costar la consulta del 9 de novembre del 2014.

"El judici va excloure la malversació i, per tant, no incorren els requisits per exigir responsabilitat comptable", ha indicat Artadi. La Generalitat, doncs, es retira d'aquesta causa, que seguirà perquè la fiscalia manté, de moment, l'acusació en què els reclama més de cinc milions d'euros.