Sectors de Junts qüestionen el lideratge de Sànchez

BarcelonaDesprés del malestar pel secretisme entorn de la negociació amb Esquerra, sectors de Junts qüestionen ara el secretari general, Jordi Sànchez, per la interpretació que va fer de l'1 d'Octubre en un article publicat dimarts a l'ARA. En la missiva, Sànchez va defensar la via unilateral davant Oriol Junqueras (ERC), però també va assegurar que l'1-O va ser concebut més com una via per forçar la negociació amb l'Estat que com una estratègia per proclamar "efectivament" la independència. Aquesta interpretació ha generat malestar en alguns sectors del partit que, segons ha avançat Europa Press i ha confirmat l'ARA, estan recollint signatures perquè posi el seu càrrec a disposició.

"Les declaracions del secretari general, que deia que pensava que el referèndum no era per declarar la independència de Catalunya, són un insult al poble que va exercir el dret de vot arriscant-hi la vida, un insult als exiliats, presos i represaliats (molts d'ells represaliats per demanar la seva llibertat) i una falta de respecte als afiliats de Junts", destaca el document.

De moment, els impulsors del manifest no s'han volgut expressar públicament, però algunes fonts avisen que la mala maror es podria manifestar en la primera reunió del consell nacional del partit, prevista per a aquest mes de juliol, un any després del congrés fundacional de la formació. També està previst que, com cada dilluns, la setmana que ve es reuneixi la direcció nacional de Junts per Catalunya i la majoria de fonts assumeixen que es parlarà de la situació.

Més enllà de la recollida de firmes, les paraules de Sànchez sobre l'1-O van provocar la reacció de diversos membres de l'executiva a Twitter que reivindicaven la declaració d'independència, i aquest divendres ho ha volgut fer l'exconseller i vicepresident del partit, Jordi Turull. Va ser "un referèndum d'autodeterminació", ha dit Turull, i ha afegit que, tal com deia la llei que va aprovar el Parlament, "s'havia de fer efectiva la independència si guanyava el sí".

Des de dimarts s'havien expressat en aquesta línia els vicepresidents del partit Josep Rius i Elsa Artadi; la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró; la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras; el portaveu adjunt de Junts, Francesc Dalmases, i l'exassessor de Ramon Tremosa com a eurodiputat i de l'expresident Quim Torra, Aleix Sarri. Torra –que no milita a Junts– va respondre a Sànchez que ell va votar sí al referèndum del 2017 perquè Catalunya esdevingués un estat independent. "L'1-O va ser un referèndum d'autodeterminació, no una eina de negociació", va dir Sarri.

Possibilitat de relleu?

Malgrat les veus crítiques, diverses fonts veuen improbable un relleu al partit i ho circumscriuen més a un "debat intens" que existeix en el si de l'executiva o el grup parlamentari de Junts que a la possibilitat de teixir una alternativa a Sànchez. De fet, algunes fonts interpreten més els moviments com un "avís a navegants" perquè el secretari general canviï la seva manera de fer, retraient-li el secretisme durant les negociacions amb els republicans –va acabar tancant ell l'acord amb Pere Aragonès en un cap de setmana– i l'elecció dels consellers, que també ha volgut portar personalment fins a l'últim detall.

El secretari general va decidir els noms que formarien part del consell executiu, i va escollir fins a tres independents: l'exdirectiu de La Caixa Jaume Giró, la politòloga Victòria Alsina i el doctor Josep M. Argimon (que ja havia anunciat la presidenta del Parlament, Laura Borràs). En van quedar fora tots els consellers de l'anterior legislatura menys el vicepresident, Jordi Puigneró.

En aquest sentit, altres veus de l'executiva interpreten el malestar de diversos sectors de Junts com una qüestió de "poder". Defensen que, a diferència de l'anterior mandat, ara hi ha un secretari general que "pren decisions" i això genera tensió als que fins ara pilotaven la formació. Creuen, doncs, que el debat sobre l'estratègia política és l'excusa per lliurar batalla ara a Jordi Sànchez i recorden que no és el primer cop que es diu que el referèndum va ser una via per forçar l'Estat a negociar una consulta acordada.

Hi ha mala maror en sectors de Junts, la qüestió és si s'acaba canalitzant en alguna cosa. De moment, però, Carles Puigdemont segueix mantenint silenci.