Junts i el PSOE mantenen la disputa per l'amnistia, però no trenquen els ponts

Barcelona / MadridQuan la mesa del Congrés va fixar el ple de la llei d'amnistia el 30 de gener, semblava que havia de ser el dia en què es posaria punt final a la disputa oberta entre el PSOE i l'independentisme sobre el redactat de la norma. Finalment, però, el desenllaç del debat de dimarts va ser ben diferent: els dubtes dels juntaires l'han fet encallar i la discussió entre els de Carles Puigdemont i els socialistes no té un desenllaç fàcil. Aquest dimecres, l'endemà del xoc, ni el PSOE ni Junts s'han mogut de les seves posicions. Ara bé, el rebuig a la norma els dona un marge d'almenys quinze dies per acordar modificacions a la comissió de Justícia i, malgrat tenir postures aparentment irreconciliables, les dues parts s'han obert a seguir parlant. No han trencat ponts.

Ho ha expressat el secretari general de Junts, Jordi Turull, que ha allargat la mà al govern espanyol per acostar posicions i arribar a un acord definitiu: "Volem seure i arreglar-ho", ha assegurat en una entrevista a RAC1. Turull ha justificat també el moviment del seu partit: "Estem guanyant temps per blindar la llei". En resposta al líder de Junts, la vicepresidenta del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, s'ha mostrat conciliadora amb Junts, esperançada a aconseguir l'entesa: "Tenir temps per arribar a un acord és sempre una oportunitat", ha afirmat també a RAC1, i ha recordat que ha de ser "constitucional". En la mateixa línia, el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, s'ha obert a la SER a continuar "treballant la llei".

Tanmateix, aquesta predisposició al diàleg no és una claudicació dels socialistes, que mantenen la negativa a acceptar les esmenes de Junts que pretenen eliminar del text la menció als delictes de terrorisme i traïció i que ja van tombar en l'accidentat ple de dimarts. Montero ha demanat als juntaires "que recapacitin" i aprovin la llei tal com està redactada perquè les modificacions presentades pels independentistes "no són constitucionals". "No admetrem res que posi en perill la mateixa seguretat de la llei", ha dit.

Bolaños també ha advertit que el redactat de la norma ha de ser "impecable" i ha defensat mantenir-la igual. "No es pot improvisar a cada minut", ha avisat sobre l'actitud de Junts. Més dura ha estat la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, que ha asseverat a TV3 que Junts "haurà de respondre dels seus actes" davant dels catalans perquè, a parer seu, "ha fallat a Catalunya". Per això, els ha demanat "reconduir" la seva posició sobre la llei.

Ara bé, des de Junts han reclamat al PSOE que compleixi l'acord d'investidura que creuen que no s'està respectant amb el redactat actual de la llei: "Si no es mou d'aquí i no vol la llei blindada i integral d'aplicació immediata, no està complint el que està pactat", ha dit Turull, que ha recordat que és la clau de volta de la nova legislatura de Pedro Sánchez. Tot i aquesta advertència, Bolaños ha assegurat que la legislatura no està en perill i ha augurat que durarà tres anys i mig més.

La batalla amb el poder judicial

Els últims moviments dels jutges Joaquín Aguirre i Manuel García-Castellón han posat en alerta Junts, que argumenta que "queda moltíssima gent fora" de l'amnistia. De fet, la portaveu dels juntaires al Congrés, Míriam Nogueras, els va mencionar explícitament en el seu discurs en el debat de la llei d'amnistia i els va acusar de "prevaricadors". "El jutge Aguirre reobre una causa de fa anys el dia abans de la votació d'aquesta llei i no farem res?", va dir Nogueras al PSOE. Aquestes paraules han tornat a encendre la judicatura, i el president interí del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Vicente Guilarte, ha reiterat la petició que va fer a mitjans de desembre també arran d'una intervenció de la diputada juntaire.

"Deixi'ns en pau i no qüestionin la imparcialitat dels integrants del poder judicial", ha exigit en una intervenció davant la nova promoció de jutges. Pilar Vallugera (ERC) i Gerardo Pisarello (Sumar) també van criticar la judicatura en el debat de dimarts. Tot plegat ha revoltat no només Guilarte sinó també els nou vocals del sector conservador del CGPJ, que han sol·licitat un ple extraordinari de l'òrgan per respondre-hi.

El PP sosté que a Catalunya "hi va haver terror"

No només el CGPJ ha sortit en defensa dels jutges assenyalats. També ho ha fet el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha donat suport total a les acusacions de terrorisme del jutge García-Castellón contra l'independentisme. "Hi va haver moments de terror i de feixisme", ha defensat a Antena 3. Poc després el portaveu dels populars, Borja Sémper, ha preguntat a Sánchez si "val la pena tot aquest descrèdit per continuar a la Moncloa". "Ha de decidir si la línia vermella que van traçar ahir serà una línia invisible demà", ha dit.

El PP adverteix que denunciarà l'amnistia i els atacs als jutges en tots els escenaris possibles. Un d'ells, la Unió Europea. De fet, aquest dimecres el PP ha aconseguit aprovar una esmena en el projecte de directiva europea contra la corrupció i la malversació que pretén prohibir que els indults i les amnisties tinguin efectes sobre aquesta mena de delictes. El text legal d'aquesta normativa, però, en cap cas és definitiu: només s'ha votat en la Comissió de Llibertats del Parlament Europeu –amb el vot en contra dels socialistes– i encara s'haurà de ratificar en el global de l'Eurocambra, després negociar amb el Consell –del qual forma part el govern de Pedro Sánchez– i que el Parlament Europeu torni a donar-hi el seu vistiplau (aquesta vegada sí) definitiu, informa Gerard Fageda des de Brussel·les.

Aragonès demana no posar en risc l'amnistia

També ha reaccionat el president del Govern, Pere Aragonès, des de Brussel·les. Els republicans van votar-hi a favor i Aragonès ha reclamat, en una atenció als mitjans després de reunir-se amb el lehendakari Iñigo Urkullu, "responsabilitat a totes les parts" per aprovar-la. "La llei d'amnistia és necessària per posar fi a la repressió i aquesta consideració ha de passar per sobre de totes les altres. No s'ha de posar en risc", ha dit. ERC no ha estat l'únic dels socis de la majoria plurinacional que han qüestionat la decisió de Junts. Des d'EH Bildu han reclamat "revertir l'ensopegada" de la votació de dimarts i des de Sumar, el negociador de l'amnistia amb Junts, Jaume Asens, ha considerat un "error" la decisió. "Si tenses molt la corda, al final es pot trencar", ha avisat a TV3. Qui sí que ha donat suport a Junts ha estat l'expresident de la Generalitat Quim Torra: ha aplaudit la posició "valenta".