Turbulències al PDC pel paper a Madrid

BarcelonaMarc Castells, alcalde d’Igualada, era un dels noms que apareixien a totes les travesses per formar part de la direcció de la nova Convergència tan bon punt va arrencar soterradament el ball de noms, ja fa uns mesos. Va ser un dels pocs alcaldes que a les eleccions municipals del 2015 va millorar resultats -majoria absoluta inclosa- i a la sala de màquines del partit ho atribuïen al seu estil “directe”. “És d’aquells que es presenten a casa d’uns veïns a les deu del vespre per resoldre algun problema que li hagin plantejat”, assegurava fa mesos un alt dirigent de CDC. La primera demostració a nivell nacional d’aquest estil directe va arribar ahir en una intervenció a Catalunya Ràdio en què va carregar amb duresa contra la gestió del grup parlamentari a Madrid, comandat per Francesc Homs, en les votacions a la mesa del Congrés. “No es pot tractar la gent d’idiota”, va assegurar Castells, un dels noms clau de la candidatura que encapçalen Marta Pascal i David Bonvehí per liderar la direcció executiva del nou Partit Demòcrata Català (PDC).

“Ho hem fet molt malament”, va assegurar l’alcalde d’Igualada, que va debatre amb Ignasi Planas, cap de files de la llista de Reagrupament a la cúpula del PDC. Segons Castells, haver negat un pacte amb el PP per a la mesa -presumiblement a canvi de disposar de grup propi a la cambra baixa, que ahir ja va ser registrat-és perjudicial en la mesura que “la gent requereix que es diguin les coses pel seu nom”. En privat, altres dirigents consultats asseguren que els esdeveniments dels últims dies “tenen poc a veure amb l’esperit fundacional” de la nova formació.

Actitud inadmissible

“Cal anar de cara, aquestes actituds no les hem de permetre”, va afegir l’alcalde d’Igualada, mentre que Planas va demanar “honestedat” per fer creïble el nou projecte polític. És la primera vegada que es qüestiona de forma tan clara des de la direcció -o més aviat des de la futura cúpula, tenint en compte que la llista de Pascal i Bonvehí encara no ha rebut l’aval de la militància- l’actuació d’un càrrec institucional. No es tracta d’un representant qualsevol, sinó d’Homs, que ho ha sigut tot dins i fora de l’estructura de Convergència: vicesecretari d’estratègia en l’última etapa i home fort d’Artur Mas al Palau de la Generalitat durant dues legislatures.

Un alt dirigent consultat assegura, lacònicament, que hi ha “mal rotllo”. Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i aspirant a presidir el consell nacional del PDC, també va demanar explicacions a Homs. “Si és cert, que no ho sé, que hi ha diputats del partit que van votar a favor [del PP], s’ha de poder explicar. La nova formació ha de ser molt més transparent en les accions que duem a terme”, va assenyalar Conesa, que té com a rival el conseller Santi Vila per liderar el màxim òrgan entre congressos del PDC. Vila, precisament, té en el cap de files a Madrid un dels seus suports en una cursa que està reobrint les pugnes entre famílies nacionalistes.

Des d’estaments més oficialistes s’interpretaven les paraules de Castells i de Conesa com una manera de “marcar perfil” en els primers compassos de la formació. Els primers a criticar el paper del PDC en la tria de la mesa del Congrés van ser els dirigents de Reagrupament, que van concórrer amb CDC a les eleccions del desembre. En un primer moment des de la candidatura de Pascal i de Bonvehí es va parlar de “problema de comunicació”, però ahir es va elevar el to.

Malgrat la qüestió puntual de la mesa -que la majoria de dirigents atribueixen a l’obtenció de grup propi-, hi ha unanimitat a l’hora d’afirmar que a Madrid “en cap cas s’ajudarà a una investidura del PP” i encara menys de Mariano Rajoy. Homs, que al llarg de les últimes setmanes ha mantingut contactes de tot tipus a Madrid -dels quals ha tret la conclusió que les terceres eleccions són factibles-, és partidari que el PSOE mogui peça en cas que Mariano Rajoy fracassi i posa com a condició que s’estudiï el referèndum en una comissió específica al Congrés. Els socialistes, però, semblen convençuts -per ara- de quedar-se a l’oposició.

Mentrestant la CUP observa amb recels els moviments del PDC a Madrid. “Haurien de donar explicacions”, va assegurar ahir a TV3 la presidenta del grup parlamentari dels anticapitalistes, Mireia Boya, sobre el fet d’haver afavorit una majoria conservadora a la mesa. Aquest gest dels nacionalistes a Madrid ha generat desconfiances dins les files de la CUP, que fa dies que avisa que no farà “actes de fe” amb els pressupostos i la qüestió de confiança. “No ens acabem de creure el botó vermell de Junts pel Sí”, va assegurar Boya en referència al moment de la desconnexió. Els anticapitalistes defensen la celebració d’un referèndum unilateral d’independència (RUI) el primer semestre del 2017, però aquesta és una qüestió que no genera unanimitat a la coalició. Tampoc al PDC.

Munté rebutja tenir un paper “decoratiu”

La consellera de la Presidència, Neus Munté, no vol que el seu càrrec al Partit Demòcrata Català (PDC) sigui “decoratiu”. “Si fos una funció decorativa, jo no hi seria”, va afirmar ahir en una entrevista a l’agència Efe, abans que aquest cap de setmana la militància de la formació ratifiqui el tàndem que ha de formar amb Artur Mas per liderar el partit i esculli la direcció executiva i el president del consell nacional. Les votacions, telemàtiques i presencials, comencen avui i s’allargaran fins dissabte al migdia. Tot i que els estatuts estableixen que el president i la vicepresidenta tinguin atribucions representatives i de coordinació, però no executives, Munté va rebutjar que això impliqui que el càrrec sigui buit de contingut. Munté se sent “molt compromesa amb el nou partit” i està convençuda que tant ella com Mas “poden ajudar i sumar” en la nova etapa.