El TSJC inicia un nou pols amb Torra per la pancarta dels presos

BarcelonaNou pols entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) enmig de la causa oberta contra el cap de l’executiu per desobediència. Després d’admetre a tràmit un recurs d’Impulso Ciudadano, el tribunal va ordenar divendres al president que retirés el llaç groc que llueix el balcó del Palau de la Generalitat en un termini de 48 hores. Una consigna que Torra ja va avançar que desoiria emparant-se en la llibertat d’opinió i expressió, a més d’anunciar que presentarà un recurs contra la decisió del TSJC, que encara no és ferma. “És una nova vulneració flagrant de drets”, va argumentar Torra a través d’un comunicat. També va afegir que el llaç groc representa un “clam majoritari de la societat catalana” i un “compromís democràtic del Govern amb les persones que pateixen repressió”.

La novetat és que, en aquest cas, s’estudia si s’ha de prohibir a la Generalitat penjar el llaç groc sempre, i no només en període electoral. De moment, la mesura del TSJC és temporal, fins que la sala dicti sentència i decideixi definitivament si hi poden haver o no aquests símbols al Palau de la Generalitat. La resolució d’admetre el recurs considera que la pancarta pot constituir un símbol “partidista”, igual que l’estelada.

L’ordre del TSJC va coincidir divendres amb un reguitzell de resolucions relacionades amb el judici que ja espera Torra per despenjar tard la pancarta durant el període electoral de la passada primavera. Finalment, el tribunal ha ajornat fins al 18 de novembre la data d’aquest judici per poder estudiar les recusacions que Torra ha presentat les últimes setmanes contra tres magistrats implicats en el procediment. En un primer moment la sessió coincidia amb el debat de política general de dimecres al Parlament, i Torra ja havia decidit plantar el TSJC si no canviava de dates. Però finalment el president no haurà de resoldre aquest dilema, ja que tot es trasllada a després de les eleccions.

Malgrat ajornar el judici, divendres el tribunal va fer un pas més per resoldre definitivament les recusacions. L’instructor del recurs presentat per Torra, Carles Ramos, va decidir ell mateix que no procedia que fos apartat del cas -com havia demanat el president-, a més de proposar a la sala de recusacions que resolgués el mateix sobre el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i la magistrada Mercedes Armas, que formen part del tribunal que ha de jutjar el cap de l’executiu. A parer seu, les tres recusacions plantejades són un “abús de dret i un evident frau de llei” i tenen l’objectiu de retardar la tramitació de la causa. Ramos defensa que va ser nomenat d’acord amb la llei i assegura que el president no aporta cap dada que acrediti la seva presumpta proximitat amb el PSC, que el va proposar al Parlament. Pel que fa a Barrientos, argumenta que el fet que hagi fet declaracions sobre el Procés o sobre els llaços grocs no afecta la seva imparcialitat, encara que això sigui el motiu central del procediment judicial.

Equiparar llaç i estelada

La sala contenciosa que haurà de decidir si definitivament hi pot haver o no una pancarta a favor dels presos polítics a la Generalitat va basar la seva primera mesura d’urgència en una altra resolució del mateix tribunal sobre les estelades, equiparant els llaços grocs amb la bandera independentista. En la seva resolució, els magistrats recorden que el TSJC ja va establir que l’ús i l’exhibició d’estelades per part d’una institució política “només es pot qualificar de partidista, perquè està associat només a una part -per rellevant o important que sigui- de la ciutadania, identificada amb una determinada opció ideològica (encara que aquesta opció sigui compartida per diversos partits polítics), però no representativa de la resta de ciutadans”.

De fet, tot i subratllar que encara no s’ha pres cap decisió definitiva sobre si es pot permetre o no l’exhibició de llaços al Palau de la Generalitat, els magistrats recorden que el Tribunal Constitucional ja va dir en el seu moment que les institucions públiques, a diferència dels ciutadans, “no gaudeixen del dret fonamental a la llibertat d’expressió”. Un punt del qual discrepa Torra, que ahir a la tarda va anunciar que recorrerà l’ordre de retirada. El vicepresident, Pere Aragonès, va assegurar que donaria suport al president en la decisió que prengués sobre el tema, mentre que Ciutadans va advertir que batallaria als tribunals perquè la retirés. “Els edificis públics no poden ser l’aparador del separatisme”, va etzibar ahir la cara visible de Cs al Parlament, Lorena Roldán. L’ordre de retirada compta amb el vot particular d’un magistrat, Eduard Paricio, que tot i estar d’acord amb el fet que s’exigeixi despenjar la pancarta amb el llaç groc, raona en el seu escrit que els seus companys de sala “s’extralimiten” entrant en els arguments de fons. El jutge entén que en aquest punt del procediment la sala s’hauria d’haver limitat a posar a la balança “els interessos en joc”, sense entrar en altres qüestions.