El cas Borràs entra en la fase decisiva sense acord en l'independentisme

BarcelonaAl març el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga la gestió de Laura Borràs al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ja va deixar l'ara presidenta del Parlament a un pas del judici per "abusar" presumptament del seu càrrec i afavorir Isaías Herrero, un empresari amic seu, amb diversos contractes. El mes següent, però, va fer marxa enrere perquè es poguessin practicar més proves i garantir els drets de defensa de la també líder de JxCat. Després d'això –un dels investigats va aportar un informe de la Intervenció de la Generalitat que recriminava la gestió de Borràs i diversos àudios–, el magistrat ha tornat a deixar la presidenta de la cambra a les portes del judici. La causa, doncs, arriba a la fase decisiva i l'independentisme encara no ha acordat com reaccionar-hi.

En la nova resolució, el TSJC dona 10 dies hàbils a la Fiscalia perquè presenti el seu escrit d'acusació, que haurà de definir quines penes concretes demana per a Borràs, l'empresari i dos investigats més. Tanmateix, això no vol dir que l'obertura de judici oral per part del jutge sigui immediata: l'última resolució del TSJC es pot recórrer i això paralitzaria de nou el tràmit. Des del Parlament, doncs, calculen que el cas podria acabar d'esclatar després de les vacances d'estiu.

La causa de l'ILC situa l'independentisme en un atzucac, ja que quan sigui ferma l'obertura de judici oral Esquerra, Junts i la CUP hauran de decidir si suspenen la presidenta del Parlament com a diputada. El reglament de la cambra preveu en el seu article 25.4 que "en els casos en què l’acusació sigui per delictes vinculats a la corrupció, la mesa del Parlament, una vegada sigui ferm l’acte d’obertura del judici oral i en tingui coneixement, ha d’acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata". Només en cas que es plantegin "dubtes" sobre la naturalesa del delicte s'ha de remetre el cas a la comissió de l’Estatut dels Diputats.

¿Què faran els partits sobiranistes amb la presidenta del Parlament? Tot i que fa anys que tenen el cas sobre la taula, encara no han arribat a un acord sobre com procedir, de manera que serà en les setmanes vinents que es determinarà si aconsegueixen una posició comuna o si hi torna a haver trencadissa. La presidenta del Parlament sempre ha defensat la seva innocència i la gestió feta al capdavant de la ILC i ha acusat la Fiscalia d'anar contra ella en el marc de la "causa general de l'independentisme". Fins ara, ni Esquerra ni la CUP han revelat quin serà el seu posicionament –no han amagat la incomoditat amb el cas–, però sí que han posat en dubte els arguments de Borràs. En una entrevista recent a l'ACN la secretària general dels republicans, Marta Rovira, va afirmar que es tracta de "mala gestió o corrupció" i que la líder de Junts no pot "exigir suport a cegues en nom de la repressió". Al seu torn, els cupaires ja van declinar votar-la com a presidenta de la cambra al principi de la legislatura perquè tenia aquesta causa oberta. Pel que fa a la resta de l'oposició, ha reclamat que s'apliqui el reglament en el seu cas, malgrat que JxCat posi en dubte que l'article 25.4 –que van aprovar el 2017 els grups independentistes– respecti la presumpció d'innocència.

El desenllaç d'aquesta situació pot afectar directament l'estabilitat de la legislatura. Si els republicans deixen caure Borràs, els sectors de Junts més propers a la presidenta del Parlament pressionaran per trencar el Govern. La direcció anterior pilotada per Jordi Sànchez es decantava per mantenir-se dins l'executiu fins i tot en aquest supòsit, però és una incògnita què pot decidir la nova executiva Turull-Borràs en aquest escenari.

L'advertiment de la Generalitat

Més enllà del que passi en el pla polític, el jutge instructor insisteix que la presidenta del Parlament i el seu amic "es van posar d'acord" per "defraudar" diners a la ILC a través de diferents projectes que es van adjudicar a dit a aquest empresari. Es basa sobretot en la correspondència electrònica entre l'ara presidenta del Parlament i l'empresari, a qui Borràs coneixia de feia anys i amb qui havia col·laborat al màster que dirigia a la Universitat de Barcelona. El magistrat, per exemple, cita un dels missatges en què l'empresari confessa a Borràs que se li fa "estrany i complicat haver de fer aquest trapi", en referència a la suposada manipulació de les factures: "Ja sé que és el que hi ha, però posa't en el meu lloc, haver d'embolicar diverses persones perquè em facin factures de 3 quilos!", li diu l'empresari, que també demana a Borràs si sap alguna "manera més elegant de fer-ho". Ella li contesta en un altre correu que "la qüestió és fraccionar" els treballs. En total, Isaías va rebre contractes per valor de 330.000 euros.

La Intervenció de la Generalitat va advertir Borràs que estava abusant de la figura dels contractes menors, que són els que es poden adjudicar a dit. La presidenta del Parlament va presentar al·legacions assegurant que aquest tipus de contractes eren legals i va donar instruccions als seus subordinats perquè continuessin utilitzant-los. Això ho va posar de manifest el funcionari de la institució investigat en la seva declaració més recent, que va acompanyar de dos àudios: en un Borràs demanava a aquest treballador que l'avisés si els Mossos tornaven a presentar-se a la ILC i en l'altre insistia que es pagués una de les feines fetes pel seu amic.

El cas de Puig

Però abans del cas de la ILC els partits independentistes hauran d'abordar una altra decisió que, tot i no tenir-hi res a veure, també suposa una nova prova de foc per a Junts, Esquerra i la CUP. El Tribunal Constitucional remetrà aviat a la cambra el seu darrer pronunciament, en què anul·la el vot delegat de l'exconseller Lluís Puig –actual diputat de JxCat–. Defensa que no es pot considerar el fet d'estar exiliat una "incapacitat temporal" –un dels supòsits per delegar el vot– perquè creu que l'exconseller s'ha situat voluntàriament fora de la jurisdicció espanyola.

Borràs encara no s'ha pronunciat sobre què farà –tampoc Esquerra– i fins ara només els cupaires s'han mostrat partidaris de mantenir la delegació de vot, tot i que no han concretat com. La mesa s'exposaria de nou a una querella per desobediència si avala que Puig continuï votant, i els funcionaris es negarien a comptabilitzar el seu vot, com ja van fer amb la pèrdua de l'escó del diputat Pau Juvillà (CUP). Els tribunals, doncs, tornen a posar en un atzucac l'independentisme al Parlament.