El TSJC suspèn cautelarment el decret del Govern i manté el 14-F

BarcelonaUn decret de suspensió de les eleccions no s’havia vist mai en la història recent de Catalunya ni en la de bona part dels països que han hagut de prendre la mateixa decisió afectats per la pandèmia de coronavirus. Però ahir, a aquest context insòlit s’hi va afegir una altra decisió sense precedents: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir suspendre cautelarment el decret del Govern i mantenir el 14 de febrer com la data de les eleccions. Almenys de forma provisional.

Els magistrats de la sala contenciosa administrativa es van reunir a primera hora del matí i al migdia ja informaven en un comunicat que estimaven les mesures cautelaríssimes sol·licitades per un ciutadà particular, un exmosso que ara exerceix d’advocat, Josep Asensio, que dilluns va impugnar el decret. Immeditament, la Junta Electoral Central va ordenar reprendre el procés del 14-F allà on s’havia aturat dissabte, quan es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat el decret firmat pel vicepresident, Pere Aragonès, que desconvocava les eleccions i les situava el 30 de maig.

¿Amb quin argument els jutges han decidit aturar la decisió del Govern? El TSJC va emfatitzar que es tracta d’una primera decisió “provisional”, que no avança l’opinió que puguin tenir sobre el fons de l’assumpte, que analitzaran més endavant. Ara bé, sí que van considerar que si no estimaven les mesures cautelaríssimes ahir mateix, en la pràctica estaven fent inviable el 14 de febrer i, per tant, deixaven de tenir sentit tots els recursos presentats. “Ens trobaríem davant una situació pràcticament irreversible per celebrar les eleccions en la data finalment prevista [...]. Es generaria una greu inseguretat jurídica en els terminis previstos en la legislació orgànica”, argumentava la resolució, sense prejudici que finalment pugui donar la raó a la Generalitat.

La decisió es va prendre de forma urgent, sense escoltar les al·legacions que podia fer la Generalitat i la Fiscalia. De fet, en la mateixa resolució, el tribunal emplaçava les parts a dir-hi la seva abans de demà a les 10 del matí, per tal que es pugui pronunciar altre cop si ha de mantenir o no la suspensió de l’ajornament a finals d’aquesta setmana. De fet, dilluns les juntes electorals provincials ja van aturar la maquinària electoral i no van proclamar les candidatures dels comicis -com marcava la llei electoral- en compliment del decret.

L’executiu es defensa

Després de la decisió del TSJC, la primera reacció de l’executiu va ser tornar a posar en marxa el procés electoral en el punt on s’havia aturat per donar “seguretat jurídica” a la ciutadania -com el sorteig per decidir els membres de les meses electorals-, però també va advertir que es defensarà davant del tribunal per aconseguir que s’imposi l’ajornament electoral. La consellera de Presidència, Meritxell Budó, i el conseller d’Exteriors, Bernat Solé, van comparèixer des del Palau de la Generalitat assegurant que la seva decisió té una base jurídica “sòlida”, malgrat les impugnacions, i van demanar “celeritat” al TSJC perquè resolgui sobre el fons de la qüestió. El Govern és conscient que la incertesa sobre si es faran o no els comicis “tensiona” -en paraules de Solé- tot el dispositiu electoral, ja que a partir d’ara ja s’han de començar a desemborsar despeses si es vol fer el 14-F. El que no està garantit, però, segons va admetre el mateix executiu, és la seguretat dels votants si finalment hi ha eleccions el febrer, ja que no es modificarà el dispositiu electoral previst. El conseller Solé va afirmar que el departament ja ha pres “totes” les mesures que podia prendre en la “legislació vigent” i que, en tot cas, s’hauria de reformar la llei abans dels comicis per incloure altres modalitats de vot. Budó es va pronunciar en la mateixa línia i va alertar del “risc” per la salut si el TSJC no avala l’ajornament: “La decisió d’ajornar les eleccions no ha sigut per criteris polítics, sinó per criteris sanitaris i epidemiològics”. I va remarcar que no estava garantit el dret de vot de les persones contagiades ara per ara -malgrat que el Govern s’hi havia compromès- ni la salut dels ciutadans que estaran exposats al virus durant la jornada electoral als col·legis.

Tensions internes

Budó i Soler van exhibir unitat per part de l’executiu, però, ahir també hi va haver tensions durant la jornada. Tot just conèixer la decisió del TSJC, el vicepresident del Parlament, Josep Costa, va reclamar a Twitter que “algú” dimitís, apuntant a Esquerra, i després va afegir en un altre tuit que els informes de Salut i Exteriors no “justificaven bé la idoneïtat i la proporcionalitat” de l’ajornament. Les piulades van generar malestar a ERC, que de seguida va apuntar als serveis jurídics de la Generalitat i a la secretaria del Govern, que depenen de Presidència (JxCat), com a responsables. Al vespre, en declaracions a TV3, el vicepresident, Pere Aragonès, va remarcar que s’havia actuat seguint el criteri dels serveis jurídics i després d’una “deliberació” de tot el Govern sencer, informa Quim Bertomeu.

Tres informes

Per decidir l’ajornament de les eleccions, el Govern s’ha basat en tres informes que va fer públics ahir: un dels serveis jurídics, un altre d’Exteriors i un tercer de Salut. El dels serveis jurídics acredita que la Generalitat ha actuat, segons els lletrats del Govern, de forma correcta: avalaven la decisió de posposar els comicis si així ho acreditaven els informes de Salut -preveien un pic de la pandèmia abans del 14-F- i d’Exteriors, que fins i tot va arribar a qüestionar la “legitimitat” del procés electoral si s’acaben fent en aquesta data. També afegia que els precedents del País Basc i Galícia donaven cobertura per posposar els comicis; que el decret de convocatòria del 14-F ja ho preveia com a possibilitat en funció de l’evolució epidemiològica, i que un informe de la Comissió Jurídica Assessora avalava que fos el vicepresident Aragonès, com a president substitut, qui desconvoqués la cita a les urnes i la situés en una altra data. El que no preveia l’informe dels serveis jurídics, però, és la decisió que ha pres el TSJC: advertia que un ajornament de les eleccions era impugnable davant del tribunal, però opinava que “la viabilitat que fossin impugnades i que la mesura cautelar prosperés era molt reduïda”.

Ahir la decisió judicial també va agafar desprevinguts els partits que van avalar divendres l’ajornament electoral, ja que JxCat, ERC, els comuns i la CUP van criticar el TSJC i, juntament amb Cs, van tornar a apostar per la data del 30 de maig per protegir la “salut” dels ciutadans. Els independentistes, això sí, van considerar la decisió del tribunal una “ingerència” més de la justícia en la política catalana. Des de la Moncloa -i de retruc des del PSC, l’únic que havia criticat l’ajornament- es van mostrar respectuosos amb la decisió judicial i van demanar “acatar-la”.

La incògnita sobre quan seran les eleccions a Catalunya s’esvairà aviat, però després de la inhabilitació del president i de tenir un govern en funcions des del setembre, Catalunya es torna a trobar en uns llimbs legals. Ara, per votar.