El TSJC inhabilita durant un any i vuit mesos els membres de la mesa del Parlament de Catalunya del 2017 i absol Boya

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès aquest dilluns el seu veredicte sobre els membres de la mesa del Parlament de Catalunya durant la tardor del 2017 que havia jutjat l'estiu passat per desobediència. Els acusats eren els exvicepresidents del Parlament Lluís Corominas i Lluís Guinó, l'exsecretària primera Anna Simó, l'exsecretària quarta Ramona Barrufet i la llavors diputada de la CUP Mireia Boya. Tots menys Guinó, que encara és diputat, estan allunyats de la primera línia política. El TSJC ha inhabilitat durant un any i vuit mesos Corominas, Guinó, Simó i Barrufet per un delicte de desobediència i ha absolt Boya.

La qüestió principal que s'ha jutjat és què podia fer i què no podia fer el Parlament en un dels moments més àlgids del Procés, el ple del 6 i 7 de setembre del 2017. Els membres sobiranistes de la mesa van decidir en aquell moment tramitar les lleis de desconnexió i celebrar els debats pertinents malgrat que tenien reiterades advertències per escrit del Tribunal Constitucional (TC) perquè ho evitessin. Durant el judici un darrere l'altre van negar haver desobeït. El seu argument va ser que, com a membres de la mesa no podien vetar cap iniciativa, fos constitucional o no, ja que havien de "protegir" els drets dels diputats a presentar-les. "Ni jo ni cap membre de la mesa vam tenir cap intenció de desatendre el TC", va assegurar Barrufet.

Durant el judici, la tesi del tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya, Pedro Ariche, va ser la contrària. Segons ell, el que hi havia a la tardor de fa tres anys era "una estratègia dissenyada" per "fracturar l'ordre constitucional" a favor de la independència que tenia tres pilars: la Generalitat, les entitats sobiranistes i el Parlament. Per a ell, els membres de la mesa eren l'"epicentre" d'aquesta estratègia a la cambra catalana. No es va creure que ningú fos conscient que desobeïa el TC.

El paper dels lletrats

Els lletrats van tenir un paper protagonista durant el judici. El lletrat major quan es van produir els fets, Antoni Bayona -actual lletrat ras-, i el secretari general del Parlament, Xavi Muro, van defensar que la mesa del Parlament sí que hauria d'haver frenat els debats. En definitiva, l'argument contrari als acusats. Muro, per exemple, va expressar que la mesa pot no admetre a tràmit certes iniciatives si són "palmàriament inconstitucionals". Tot i això, els lletrats també van donar una mica d'aire als acusats. Els dos van expressar que el problema de fons és que, a partir del 2015 i a mesura que el Procés avançava, el Tribunal Constitucional (TC) va introduir un canvi de doctrina i va endurir el seu discurs contra el Parlament. Aquest canvi de doctrina va perjudicar els diputats jutjats.

Rebuig a ser un "òrgan censor"

La línia d'actuació que va establir durant el seu mandat (2015-2017) la llavors presidenta de la cambra, Carme Forcadell, és que el Parlament no podia limitar la llibertat d’expressió dels diputats i, per tant, no podia exercir "d'òrgan censor" de les iniciatives parlamentàries. Segons ella, frenar la tramitació de les lleis de desconnexió hauria sigut com atacar les arrels del parlamentarisme. Dels membres sobiranistes de la mesa d’aquella època no han sigut jutjats pel TSJC ni Forcadell ni Joan Josep Nuet, llavors secretari de la mesa i diputat dels comuns. La primera perquè ja va ser condemnada pel Suprem en el judici de l'1-O. El segon perquè, quan va obtenir l'escó de diputat d'ERC al Congrés, es va decidir que també sigui jutjat pel Suprem més endavant. La pena que el TSJC ha imposat aquest dilluns als cinc acusats contrasta amb la de Forcadell, que presidia aquella mesa. L'expresidenta va ser condemnada pel Suprem a 11 anys i sis mesos de presó per un delicte de sedició.