El TSJC s'oposa a ajornar el 14-F perquè no està previst a la llei

Divendres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar el decret de suspensió de les eleccions i va mantenir el 14 de febrer com a data dels comicis. Aquest dilluns ha notificat la sentència a totes les parts, inclòs el Govern, en què explica els motius de la seva decisió: un dels principals és que l'estat d'alarma vigent, aprovat al Congrés de Diputats, inclou la possibilitat explícita de celebrar les eleccions autonòmiques, com preveia l'últim decret de la primavera sota el paraigua del qual es van fer els comicis del 12 de juliol a Galícia i al País Basc.

"L'estat d'alarma sí que preveu expressament que puguin celebrar-se eleccions en l'actual situació d'emergència sanitària, de manera que no habilita una autoritat a dictar un ajornament del procés electoral convocat per raons de força major", afirma la sentència. Afegeix que, només si estigués previst a la llei general, seria possible que la Generalitat desconvoqués unes eleccions, la qual cosa –assenyala– tampoc passa en aquest cas. ¿I si l'estat d'alarma no preveiés la celebració de les eleccions? L'any passat va servir d'excusa perquè les gallegues i basques fossin ajornades.

El tribunal reconeix que hi ha altres excepcions reconegudes per la Comissió de Venècia, tal com al·legava la Generalitat: en causes de força major i en aplicació dels estats d'emergència es podrien arribar a suspendre les eleccions. Ara bé, nega que Catalunya estigui en aquesta situació. "L'article 15 del Conveni Europeu de Drets Humans parla de la suspensió de drets en casos de guerra o una altra emergència pública que amenaci la vida de la nació, cosa que no pot equiparar-se de cap manera a l'estat d'alarma actual, on en cap cas hi ha suspensió de drets", expliquen els magistrats.

El tribunal també diferencia la situació actual de la Generalitat de quan es van ajornar les eleccions el març del 2020 a Galícia i al País Basc, just en l'inici de la pandèmia. "[La situació] Va irrompre de manera sobrevinguda i imprevisible i va crear una situació d'impossibilitat material i jurídica per a la celebració de les eleccions que aquí no s'aprecia", diu el TSJC, malgrat que la Generalitat, en les seves al·legacions, ha alertat que per garantir el dret a vot el millor és canviar el 14 de febrer pel 30 de maig. També remarca que quan el lehendakari, Iñigo Urkullu, i el president de la Xunta, Albert Nuñez Feijóo, van suspendre les eleccions l'estat d'alarma vigent permetia el confinament domiciliari, una restricció que amb el decret actual no es permet.

Els magistrats afegeixen que el coneixement de la pandèmia després de tants mesos i les mesures que es poden adoptar són més grans que el març de l'any passat per prevenir els contagis. "El marc normatiu i la situació fàctica que van justificar la suspensió el març del 2020 no es donen a l'actualitat, motiu pel qual no pot prendre's com a precedent per determinar la competència de l'autoritat que convoca les eleccions", relata la resolució judicial. És a dir, ja avisa la Generalitat que no es pot emparar –tal com havia fet en el decret i en els seus informes– en el cas de Galícia i el País Basc per ajornar la cita a les urnes.

Aragonès no té competències

Un altre dels punts clau de l'argumentació del TSJC és la inexistència d'una competència de Pere Aragonès de desconvocar les eleccions. Recorda que la facultat de convocar eleccions, que tenen els presidents dels governs, no implica automàticament la facultat de desconvocar-les (com havien argumentat la Comissió Jurídica Assessora o els Serveis Jurídics de la Generalitat), ja que implica una intervenció en el procés electoral que pot afectar tant la seva "imparcialitat" com el dret fonamental de participació política.

Consegüentment, el tribunal també considera que el vicepresident, Pere Aragonès, que exerceix com a president suplent, tampoc tenia la facultat d'ajornar els comicis.

El TSJC descarta que el decret de convocatòria automàtica del 21 de desembre del 2020 doni empara a la Generalitat per ajornar les eleccions, malgrat que en el preàmbul valorés la possibilitat de fer-ho. Considera que no té valor jurídic i que, igualment, qui havia d'habilitar Aragonès era l'estat d'alarma del govern espanyol com autoritat delegada (cosa que no passa). Sobre el decret del mes de desembre, diu: "S'expressa de manera imprecisa, sense predeterminar-se cap criteri epidemiològic i sense apuntar l'autoritat o òrgan que seria competent per a la possible suspensió".

Alhora, els magistrats també posen en dubte la situació d'"impossibilitat" de celebrar les eleccions que al·lega el Govern per desconvocar el procés electoral. Creuen que si ho preveu l'estat d'alarma vigent és que es pot fer.

Limitació "intensa" del dret de sufragi i previsibilitat

La limitació "intensa" del dret de sufragi i participació política és un dels altres arguments del TSJC per oposar-se a la decisió de la Generalitat. En cas que s'ajornessin les eleccions fins al 30 de maig, el tribunal creu que s'obriria un "període prolongat de provisionalitat en el funcionament de les institucions democràtiques de Catalunya, sense Parlament constituït i amb un Govern amb la presidència vacant, cosa que suposa que no es pot cessar els membres en aquest temps", destaca la sentència. En aquest sentit, retreu als grups parlamentaris que ja sabien, quan van decidir no elegir un nou president, que les eleccions caurien al mes de febrer i que hi podria haver un "repunt" de la pandèmia.

Per als magistrats, també és un motiu per tombar el decret la data escollida per la Generalitat: el 30 de maig, després de "valorar" les condicions sanitàries. "No es determinen quins són els indicadors epidemiològics que es tindran en compte per decidir la nova convocatòria i sense que s'apreciï una previsió que ofereixi garanties de certesa sobre la situació epidemiològica", assenyalen els jutges.

Vot particular

Tal com ja va passar quan el TSJC va decidir mantenir suspès cautelarment el decret d'ajornament de les eleccions, hi ha un vot particular en la sentència. Es tracta del magistrat José Manuel de Soler Bigas, que considera que després de revisar la documentació aportada pel Govern "no es pot descartar" un efecte a la salut pública si se celebren les eleccions.

A més, posant d'exemple les recents eleccions presidencials de Portugal, creu que hi pot haver una baixada de la participació que afecti la "qualitat" del resultat dels comicis, ja que hi ha el "risc", diu, que persones contagiades no vagin a votar i d'altres que no ho facin pel risc d'agafar la malaltia. Un risc que la resta de magistrats no creuen que sigui suficient per qüestionar la legitimitat dels comicis.

Així, considera que el dret a la vida i a la salut pública ha de prioritzar-se enfront el dret de participació política, de manera que el magistrat s'inclina per donar la raó a la Generalitat i ajornar els comicis fins al 30 de maig.