El TSJC retorna la causa de Dalmases al jutjat d'instrucció perquè no veu acreditats prou indicis delictius

La causa que afecta el diputat de Junts Francesc Dalmases, relacionada amb presumptes irregularitats en l'atorgament de subvencions entre el 2012 i el 2017, torna a la casella de sortida. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha resolt aquest dilluns que no és competent per investigar-lo (el jutjat d'instrucció número 1 li havia enviat la investigació perquè és aforat) i que no estan "suficientment motivats els indicis delictius" que s'atribueixen a Dalmases.

La tesi del jutjat d'instrucció és que Dalmases i altres investigats s'haurien beneficiat de diverses subvencions d'organismes públics (Diputació de Barcelona, Generalitat, Ajuntament de Barcelona i altres) a través de les entitats Catmon i Igman, que administrava el diputat de Junts abans de ser parlamentari.

"No és possible assumir en aquest moment la competència pel coneixement de les conductes de Dalmases per l'estat embrionari de la investigació judicial i davant la falta de concreció i individualització de les conductes de l'aforat en relació amb els presumptes delictes" de malversació, prevaricació i tràfic d'influències, conclou la resolució del TSJC.

El TSJC se suma d'aquesta manera a la posició de la Fiscalia, que ja s'havia oposat a l'elevació de la causa a l'alt tribunal i havia demanat al jutjat d'instrucció que fes més diligències. En la interlocutòria se cita una part de l'argumentació del ministeri públic: "Únicament es compta com a base per a les imputacions els atestats de la Guàrdia Civil, sense que s'hagi rebut declaració de cap de les persones (un total de 52) ni dels tècnics que van informar dels expedients. Declaracions que es pretén que practiqui el Tribunal Superior de Justícia", relatava el fiscal per defensar que la causa retornés al jutjat d'instrucció.

El tribunal retreu d'aquesta manera al jutge que va iniciar la investigació que no hagi anat més enllà i que li encomani ara la feina sense indicis concrets. Considera que ara mateix no ha fet tot el que cal per elevar la causa al TSJC ni "comprovar" els fets que es recullen en les investigacions policials. "Les dades facilitades per la policia judicial requereixen algunes comprovacions, requeriments documentals, testificals i interrogatoris d'altres participants per saber si en les actuacions administratives (...) i en la conducta de les persones jurídiques hi va haver infraccions d'ordre penal", assegura.

En aquest context, el TSJC insta el magistrat a "completar" la investigació sobre el diputat Dalmases per dirimir-ne el grau d'"implicació" en els fets i que, si hi veu indicis criminals, torni a elevar la causa al tribunal superior. Una de les recomanacions que fa, en aquest sentit, és que doni "l'oportunitat" al diputat de JxCat de declarar voluntàriament en la investigació (fins ara no se l'ha cridat) i amb "totes les garanties" davant el jutjat d'instrucció.

Un primer escorcoll el 2018 i múltiples ramificacions

Fins ara el jutge instructor havia atribuït a Dalmases l'intent d'obtenir fons públics a través de les entitats que administrava i que presidia l'exresponsable de relacions internacionals de CDC Víctor Terradellas. La investigació va transcendir a la llum pública el maig del 2018 quan la Policia Nacional va detenir una trentena de persones –entre les quals Terradellas– per una presumpta trama de corrupció al voltant de la Diputació de Barcelona per una desviació de fins a dos milions d'euros. La investigació del jutjat de Barcelona partia d'una sèrie de denúncies anònimes, a les quals s'hauria sumat la documentació que el 2016 la CUP i la CGT van portar davant l'oficina Antifrau de Catalunya després de detectar una sèrie d'irregularitats. 

Però aquesta mateixa causa, l'octubre del 2020, va derivar en una altra: l'operació policial Volhov, que va acabar amb la detenció, entre altres, de l'estat major del Procés. Les raons que es van donar per detenir (van quedar després en llibertat) els exdirigents de CDC i ERC David Madí i Xavier Vendrell, a més de l'empresari Oriol Soler i el president de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, Xavier Vinyals, van ser, entre altres, la posada en marxa del Tsunami Democràtic i una eventual trama russa al voltant del Procés. Aquesta última part es troba ara en la causa oberta per terrorisme a l'Audiència Nacional.