El TSJC, protagonista en la política catalana
En els últims anys el Tribunal s’ha pronunciat sobre nombroses decisions del Govern i el Parlament
BarcelonaLa judicialització de la política implica el trasllat als tribunals del debat públic, cosa que també significa un desplaçament del poder. En els últims anys aquesta tendència s’ha fet evident en la política catalana. La justícia ha marcat enormement el debat públic, tant pel que fa al Procés com des de l’arribada de la pandèmia, que va obrir nous interrogants sobre els límits que un estat pot imposar als seus ciutadans. En aquest escenari el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha sigut un protagonista destacat.
La consulta del 9-N
Judici a Mas, Ortega i Rigau
La convocatòria del 9-N el 2014 va arribar després de la suspensió cautelar per part del Constitucional (TC) de la llei de consultes populars no referendàries. Cinc dies abans que se celebrés, ara com a procés participatiu, el TC també va imposar el seu veto a aquesta iniciativa, però el Govern va mantenir la convocatòria igualment. Per aquest motiu l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau van ser jutjats al TSJC. Mas va atribuir el procés a una represàlia de l’Estat, cosa que el fiscal Emilio Sánchez Ulled va negar en una intervenció inusual: “Aquest judici també és democràcia”, va defensar. El març del 2017 el TSJC va inhabilitar tots tres membres de l’executiu -durant dos anys, 18 i 21 mesos respectivament- per haver desobeït “deliberadament” el TC.
La compra d’urnes de l’1-O
Creix la pressió per l’1-O
La pressió judicial sobre el Govern al voltant de la celebració del referèndum de l’1-O es va accentuar. La Fiscalia va querellar-se al TSJC contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el secretari general del departament, Francesc Esteve, per l’acord per licitar la compra d’urnes pel referèndum. Quan Borràs va passar a ser investigada per rebel·lió, el TSJC va remetre al Suprem les diligències que afectaven la consellera. Dos anys després va arxivar la causa contra Esteve.
Actuació policial de l’1-O
Un matís polèmic
El TSJC va prendre el control sobre el referèndum de l’1-O i va dictar una ordre dirigida als Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en què els instava a tancar els col·legis electorals el mateix diumenge. La resolució de la magistrada Mercedes Armas va introduir un matís que després va ser objecte de polèmica: en els fonaments de dret de l’escrit, raonava que s’havien d’“adoptar totes aquelles mesures que impedeixin la consecució del referèndum”, però “sense afectar la normal convivència ciutadana”. Mentre els Mossos d’Esquadra comandats per Josep Lluís Trapero van prioritzar en les seves actuacions la seguretat ciutadana i la pau social, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van fer servir la repressió física per desallotjar els col·legis i complir així les ordres del TSJC.
Inhabilitació de la mesa
Condemna a quatre diputats
20 mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros van ser la condemna que van rebre quatre membres independentistes de la mesa del Parlament de la XI legislatura. El TSJC va considerar Lluís Corominas, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Anna Simó culpables de desobediència per haver permès la tramitació d’iniciatives i lleis del Procés sense fer cas de les resolucions del TC. En canvi, va absoldre la diputada de la CUP Mireia Boya, perquè no era membre de l’òrgan rector de la cambra.
Cas de Jové i Salvadó
Pels preparatius de l’1-O
El TSJC va confirmar al juliol el processament dels dirigents d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels preparatius de l’1-O. Els va acusar de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets. Jové formava part precisament de la delegació catalana que negociava amb el govern espanyol a la taula de diàleg. La causa està oberta.
Investigació a Buch
Per l’escorta de Puigdemont
El TSJC també manté una causa oberta contra l’exconseller d’Interior Miquel Buch. La Fiscalia l’acusa d’haver posat un escorta a Carles Puigdemont a Bèlgica amb diners públics. Buch, però, no és ara a les llistes de JxCat i després de les eleccions perdria la seva condició d’aforat i, per tant, el seu cas passaria a un jutjat ordinari.
Inhabilitació de Torra
Aboca Catalunya a eleccions
La primera condemna de la història a un president en exercici de les seves funcions també va venir de la mà del TSJC. Amb la sentència d’inhabilitació de Quim Torra -confirmada després pel Suprem- el Govern va perdre el president en plena pandèmia i el país es va veure abocat a eleccions. Se’l va considerar culpable de desobeir la Junta Electoral Central (JEC) per haver mantingut una pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics al Palau de la Generalitat en campanya electoral. Torra s’enfronta ara a una segona causa per desobediència, també per haver col·locat la pancarta.
Inhabilitació de Solé
Per la seva participació a l’1-O
La segona inhabilitació d’un membre del Govern en actiu també és cosa del TSJC. El motiu: desobediència greu arran de la seva participació a l’1-O. La sentència encara no s’ha executat, a l’espera del recurs de Solé al Suprem. Per tant, podrà mantenir-se de moment al capdavant de la conselleria d’Acció Exterior, d’on penja la gestió dels processos electorals. No obstant, Solé sí que ha hagut d’abandonar el seu lloc a les llistes d’ERC de cara al 14-F.
Immersió lingüística
En ple debat de la llei Celaá
En plena polèmica sobre la llei Celaá al Congrés, el TSJC va dictar una sentència contra el model d’immersió lingüística català i va establir que totes les escoles catalanes estan obligades a fer un 25% de les classes en castellà. Educació va anunciar un recurs sobre la decisió. Ciutadans i el PP van insistir que el pronunciament preval sobre la llei recentment aprovada per la cambra baixa.
Tensions pel covid-19
Els límits del Govern
El TSJC s’ha trobat sovint en la disjuntiva de ponderar entre la urgència de protegir la salut pública i els drets de la ciutadania durant la pandèmia. En algunes ocasions va deixar sense efecte cautelarment determinades mesures de l’executiu per fer front al coronavirus, com el tancament de bars i gimnasos el juliol passat. Davant aquesta topada, el Govern va optar per demanar l’aval al TSJC en diverses ocasions abans de dictar determinades restriccions que afectessin els drets fonamentals. Així s’evitaven situacions d’incertesa jurídica.
Manteniment del 14-F
Suspensió del decret del Govern
A diferència d’altres vegades, aquest cop el Govern no va demanar l’aval al TSJC abans de dictar el decret de suspensió del 14-F, acordat amb el vistiplau de tots els partits amb representació parlamentària. Després que diverses organitzacions cíviques i formacions extraparlamentàries impugnessin el decret, l’alt tribunal el va deixar sense efecte cautelarment, i va anul·lar una decisió política d’ajornar les eleccions davant la gravetat de la pandèmia.