El TSJC envia a judici Torrent i l'anterior mesa del Parlament per desobediència greu

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) envia a judici l'expresident del Parlament i ara conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i els membres independentistes de l'anterior mesa per haver permès debatre sobre l'autodeterminació i la monarquia tot i els advertiments del Tribunal Constitucional (TC). En una interlocutòria emesa aquest dimecres, la magistrada instructora Maria Eugènia Alegret considera que tant Torrent com Josep Costa i Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Ariadna Delgado (ERC) podrien haver comès un delicte de desobediència greu i els dona un termini de deu dies perquè presentin els seus escrits de defensa. "Com sempre, coneixem aquestes notícies a través dels mitjans. Una demostració més d’un sistema judicial més preocupat per perseguir llibertats que per garantir-les", ha lamentat Torrent en un missatge a Twitter, si bé des del tribunal han assegurat que s'ha comunicat la decisió a les parts abans de fer-la pública als mitjans de comunicació.

Posteriorment, en una atenció als mitjans des dels passadissos del Parlament, Torrent ha afegit que l'obertura del judici no els ha sobtat. "La nostra capacitat de sorpresa ja està superada, ens ho esperem vistos els precedents", ha lamentat, tot i que ha remarcat que és "escandalós". "El dret a l'autodeterminació i la monarquia són dos debats presents a la societat, i és lògic, democràtic, absolutament saludable i necessari que es traslladin els temes al Parlament", ha argumentat. Torrent també ha constatat que la mateixa fiscalia que arxiva totes les actuacions al voltant del rei emèrit, Joan Carles I, els demana 20 mesos d'inhabilitació per permetre debats a la cambra sobre la monarquia.

L'escrit del TSJC, que va donar per acabada la investigació el novembre passat, arriba després que la jutge tombés la setmana passada tots els recursos d'apel·lació dels quatre encausats. Alegret recull els indicis aportats per la Fiscalia i Vox contra els membres sobiranistes de la mesa, per a qui el ministeri públic demana entre 16 i 20 mesos d'inhabilitació: un any i vuit mesos per a Torrent, Costa i Campdepadrós, a més d'una multa de 30.000 euros, i un any i quatre mesos per a Delgado, que només va participar en la tramitació d'una de les resolucions i per a qui també demana 24.000 euros de multa.

Els fets que es jutjaran es remunten a la tardor del 2019 i fan referència a dues resolucions. La primera, presentada per la CUP, es va aprovar a la cambra el 12 de novembre d'aquell any i defensava la voluntat "d'exercir de forma concreta el dret de l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català". La segona, conjunta de tot l'independentisme en resposta a la sentència de l'1-O al Suprem, reiterava "la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític". Els dos textos van portar la Fiscalia a presentar una querella contra els membres de la mesa que en van permetre la tramitació. En aquell moment Torrent era el president del Parlament, Costa n'era el vicepresident primer i Campdepadrós i Delgado ocupaven la primera i quarta secretaria de la mesa, respectivament.

En la interlocutòria de finalització de la instrucció, Alegret va assegurar que el Parlament "no és un lloc immune al compliment de la legalitat i al principi de jerarquia normativa". Va admetre que la mesa no ha de verificar la inconstitucionalitat de totes les iniciatives parlamentàries, però sí que ho pot fer amb aquelles que ho són clarament, i més encara si ho ordena el Tribunal Constitucional. La magistrada considerava, amb tot, que els quatre exmembres de la mesa havien actuat amb "menyspreu" a la legalitat i negava que es poguessin emparar en la seva inviolabilitat parlamentària, que "es refereix únicament a les opinions i vots que emetin com a parlamentaris en l'exercici legítim de les seves funcions" per protegir la llibertat d'expressió. "L'acatament i compliment de les decisions judicials és supòsit indispensable de l'estabilitat del sistema", va concloure.